William Slim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
William Slim
1r Vescomte Slim
(6 d'agost de 1891 - 14 de desembre de 1970 (79 anys)
William Slim
Sobrenoms, àlies: Uncle Bill
Lloc de naixement: England Bristol, Anglaterra
Lloc de defunció: England Londres, Anglaterra
Lleialtat: the United Kingdom Regne Unit
Arma/servei: Bandera de l'Exèrcit Britànic Exèrcit Britànic
Anys de servei: 19081958
Rang: Mariscal de Camp Mariscal de Camp
Comandaments: Catorzè Exèrcit
Cap de l'Estat Major Imperial General
Batalles/guerres: Primera Guerra Mundial
Batalla de Gal·lípoli (1915)
Segona Guerra Mundial:
Condecoracions: Orde de la Lligacama
Gran Creu de Cavaller de l'Orde del Bany
Gran Creu de Cavaller de l'Orde de Sant Miquel i Sant Jordi
Gran Creu de Cavaller del Reial Orde Victorià
Gran Creu de Cavaller de l' Orde de l'Imperi Britànic
Orde del Servei Distingit


Creu Militar
Estrella de 1914
Medalla Britànica de la Guerra 1914-20
Medalla de la Victòria a la I Guerra Mundial
Estrella de 1939-45
Estrella d'Àfrica
Estrella de Birmània
Medalla de la Guerra 1939-1945
Medalla del Servei General a l'Exèrcit
Medalla del Jubileu de Plata del Rei Jordi V 1935
Medalla de la Coronació del Rei Jordi VI 1937
Medalla de la Coronació de la Reina Elisabet II 1953

El Mariscal de Camp Sir William Joseph Slim, 1r Vescomte Slim, KG GCB GCMG GCVO GBE DSO MC (6 d'agost de 189114 de desembre de 1970) va ser un comandant militar britànic i el 13è Governador General d'Austràlia. Lluità a la Primera i a la Segona Guerra Mundial, i va ser ferit en acció en tres ocasions durant la seva carrera.

Joventut[modifica | modifica el codi]

Slim va néixer a Bristol, fill de John i Charlotte Slim (nascuda Tucker), una família de classe mitjana-baixa. Va créixer a Birmingham. Després d'abandonar els estudis, ensenyà a una escola elemental i treballà empleat a Steward & Lloyds, un fabricant de canonades, entre 1910 i 1914. S'uní al Curs d'Entrenament d'Oficials de la Universitat de Birmingham al 1912, i va rebre el despatx d'alferes al Regiment Royal Warwickshire a l'esclat de la I Guerra Mundial (a les darreries de la seva vida, de resultes dels seus orígens socials modestos i de les seves maneres sense pretensions, de vegades se suposava erròniament que havia escalat per tot l'escalafó). Va resultar greument ferit a Gal·lípoli. Al tornar a Anglaterra, va ser destinat al Regiment de les Índies Occidentals. A l'octubre de 1916 tornà al seu regiment a Mesopotàmia. Va ser ferit per segon cop al 1917 i rebé la Creu Militar. Evacuat a l'Índia, va ser transferit a l'Exèrcit Britànic de l'Índia al 1919. Va ser promogut al rang de capità i destinat al 1r Batalló del 6è de Fusellers Gurkha. Al 1921 va esdevenir ajudant del batalló.

Es casà amb Aileen Robertson al 1926 (morta el 1993), amb qui tingué un fill i una filla.

Al 1926 va ser enviat a l'Acadèmia d'Estat Major Índia a Quetta. La seva actuació allà li portà el seu primer nomenament al Quarter General de l'Exèrcit de l'Índia a Delhi i, posteriorment, a l'Acadèmia d'Estat Major de Camberley a Anglaterra, on donà classes entre 1934 i 1937. Al 1938 va ser promogut a Tinent Coronel i se li concedí el comandament del 2n Batalló del 7è de Fusellers Gurkha. Al 1939 se li atorgà el rang temporal de brigadier i va ser el cap de l'Escola d'Oficials Superiors de Belgaum, Índia

Amb l'esclat de la II Guerra Mundial se li atorgà el comandament de la 10a Brigada de la 5a Divisió d'Infanteria Índia i enviat al Sudà. Va prendre part a la Campanya d'Àfrica Oriental per alliberar Etiòpia dels italians. Va tornar a ser ferit mentre que lluitava a Eritrea.

Slim s'uní a l'Estat Major del General Archibald Wavell al Comandament de l'Orient Mitjà. Amb rang de Major General, comandà forces britàniques a la Campanya d'Orient Mitjà, comandant la 10a Divisió d'Infanteria Índia com a part de la Força d'Iraq durant la Campanya de Síria i el Líban i la invasió de Pèrsia

Campanya de Birmània[modifica | modifica el codi]

Veure Teatre del Sud-est Asiàtic de la Segona Guerra Mundial i Campanya de Birmània

Al març de 1942 se li concedí el comandament del 1r Cos de Birmània, també conegut com a BurCorps (consistent en la Dissetena Divisió d'Infanteria (Índia) i la Primera Divisió Birmana), que estava sent atacada pels japonesos. Clarament inferior numèricament, aviat es veié obligat a retirar-se fins a l'Índia. Llavors prengué el comandament el Quinzè Cos, a les ordres del Exèrcit Oriental. Sota el seu comandament estaven la costa entre Birmània i l'Índia, a l'est de Chittagong. Tingué una sèrie de disputes amb Noel Irwin, comandant de l'Exèrcit Oriental i, com a resultat, Irwin prengué el control personal de l'avanç del 15è Cos a la Península d'Arakan. Les operacions van acabar en un desastre, durant les quals Slim va ser restaurat al comandament del 15è Cos, si bé ja era massa tard per slavar la situació. Tant Irwin com Slim es culparen mútuament del resultat de l'operació, però finalment Irwin va ser retirat del seu comandament i Slim va ser promogut per comandar el nou 14è Exèrcit, format pel Quart Cos (Imphal). Quinzè Cos (Arakan) i el Trenta-tresè Cos (reserva), i posteriorment s'uniria el Trenta-quatrè Cos.

Ben aviat es posà a treballar per entrenar al seu nou exèrcit perquè pogués enfrontar-se a l'enemic. La premissa bàsica era la manca de mobilitat per carretera: la major part de l'equipament pesat va ser canviat per mules o per equip transportat per via aèria, i el transport a motor passà a mínims i restringit a aquells vehicles que podien moure's per alguns dels pitjors escenaris bèl·lics de tot el món. La nova doctrina dictava que si els japonesos havien tallat les línies de comunicació, llavors ells també es trobarien envoltats. Totes les unitats van haver de formar caixes defensives, que poguessin rebre subministraments per aire i assistides per un suport aeri i blindat integrat. Les caixes van ser dissenyades com una resposta efectiva a les tàctiques d'infiltració practicades pels japonesos durant la guerra. Slim també recolzà que s'incrementessin les patrulles ofensives, per encoratjar als soldats a perdre la por a la jungla i a allunyar la creença que els japonesos eren millors lluitadors a la jungla.

Al gener de 1944, quan la Segona Ofensiva d'Arakan es trobà amb un contraatac japonès, la Setena Divisió d'Infanteria Índia va quedar ràpidament envoltada amb parts de la Cinquena Divisió d'Infanteria Índia i de la Vuitanta-unena Divisió de l'Àfrica Occidental. La defensa de la Setena Divisió Índia tingué lloc majorment a la Caixa Admin, formada inicialment per conductors, cuiners, gent de plana major, etc. Van rebre subministraments per aire, negant la importància de les seves línies de subministrament perdudes. Les forces japoneses van aconseguir derrotar l'ofensiva dins Arakan, però van ser incapaces de derrotar de manera decisiva les forces aliades o d'avançar entre les formacions envoltades. Mentre que la Segona Ofensiva d'Arakan acabava fracassant, demostrava alhora que la tàctica era efectiva contra els japonesos. Posteriorment al 1944, els japonesos van llançar una ofensiva per envair l'Índia des d'Imphal. Slim portà per via aèria dues divisions senceres veteranes (la Cinquena i la Setena Índies) cap a l'Arakan. En llocs com Imphal, Sangshak i Kohima tingueren lloc accions defensives desesperades, mentre que la RAF i la USAAF portaven subministraments des de l'aire a les tropes que combatien. Mentre que els japonesos podien avançar i encerclar les posicions del Catorzè Exèrcit, no van poder derrotar aquelles mateixes forces o de trencar les seves línies a la frontera índia. L'avanç japonès quedà encallat; però van refusar abandonar, i fins i tot van tornar a l'ofensiva després que comencessin els monsons i grans parts del seu exèrcit van quedar molt afeblides per portar a terme operacions en unes condicions impossibles. Com a resultat, les seves unitats van patir moltes baixes i van veure's forçades a retirar-se en un desordre total, deixant al darrere un munt de cadàvers.

Al 1945, Slim llançà una ofensiva a Birmània, amb línies de subministrament estenent-se a través de centenars de quilòmetres a través de la jungla. Encara els mateixos problemes que havien patit els japonesos en la seva fallida ofensiva de 1944 en sentit contrari. Convertí el subministrament dels seus exèrcits en el punt central del pla de campanya. El riu Irauadi va ser travessat (amb el pont Bailey més llarg del món en aquells moments; la major part del qual havia estat transportada en mula o per aire), capturant les ciutats de Meiktila i Mandalay. Els Aliats havien assolit les planícies centrals birmanes, atacant forces aïllades i mantenint la iniciativa en tot moment, tot plegat amb una estreta cooperació amb l'aviació, amb continus aprovisionaments i suport aeri, realitzats tant per les unitats de la RAF com per les de la USAAF.

En combinació amb aquests atacs, la Força 146 ajudà iniciant un alçament per tot el país posant als birmans en contra dels japonesos: a més d'haver de lluitar contra l'avanç aliat des del sud, els japonesos patien durs atacs des de la rereguarda. Cap al final de la campanya, l'exèrcit es dirigí cap al sud per capturar Rangoon abans de l'inici del monsó. Es considerava necessari capturar el port per la longitud de les línies d'aprovisionament des de l'Índia i de la impossibilitat del subministrament (aeri o terrestre) durant el monsó. Rangoon va ser capturada per un atac combinat terrestre (l'exèrcit de Slim), aeri (operacions paracaigudistes al sud de la ciutat) i una invasió marítima. També assistí la Lliga Anti-feixista d'Alliberament del Poble, dirigida per Thakin Soe, amb Aung San, el futur Primer Ministre de Birmània i pare d'Aung San Suu Kyi, com un dels seus comandants militars.

Després de la II Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Estàtua del Mariscal Slim a Whitehall

Després de la guerra Slim va ser nomenat comandant de les Forces Terrestres Aliades al Sud-est Asiàtic. Al 1948 retornà a Anglaterra, a on va ser cap de l'Acadèmia Imperial de Defensa i posteriorment Cap de l'Estat Major Imperial General (el primer oficial de l'exèrcit de l'Índia en ser nomenat per aquest càrrec). Al 1953 va ser nomenat Mariscal de Camp i acceptà el càrrec de Governador General d'Austràlia, sense retirar-se de l'exèrcit.

Slim va ser una tria popular, car era un autèntic heroi de guerra que havia lluitat amb els australians a Gal·lípoli i a l'Orient Mitjà. Al 1954 va rebre la Reina Elisabet II en la primera visita a Austràlia d'un monarca regnant. Els deures de Slim com a Governador General eren totalment cerimonials i no hi va haver controvèrsies durant el seu termini. El líder liberal Robert Menzies va ser el cap de govern durant aquell període.

Al 1959 Slim es retirà i tornà a Gran Bretanya, on publicà les seves memòries, Història no-oficial i De derrotes a Victòria. Al 1960 va ser creat 1r Vescomte Slim de Yarralumla i Bishopston. Després d'una bona carrera a diverses grans companyies de la Gran Bretanya va ser nomenat Comptable i Governador del Castell de Windsor. Va morir a Londres el 14 de desembre de 1970.

Se li atorgà un funeral militar a la Capella de Sant Jordi de Windsor, i va ser incinerat. S'instal·là una placa a la cripta de la Catedral de Sant Pau de Londres. S'erigí una estàtua seva a Whitehall al 1990.

Va ser condecorat amb Creu Militar al 1916, l'Orde del Servei Distingit al 1941, Company de l'Imperi Britànic al 1942, GBE al 1946, Gran Creu del Bany al 1950, Gran Creu de Sant Miquel i Sant Jordi al 1952 i Gran Creu del Reial Orde Victorià al 1954. Va ser fet cavaller al camp de batalla d'Imphal (KCB), al 1944, i nomenat Cavaller de la Lligacama i Vescomte al 1960.

La carretera William Slim Drive, al districte de Belconnen, Canberra porta el seu nom.

Carrera[modifica | modifica el codi]

  • Tinent de 2a - 22/08/1914
  • Tinent - 24/06/1916

(...)

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Orde de la Lligacama Cavaller de l'orde de la Lligacama - 24 d'abril de 1959
Orde del Bany Gran Creu de Cavaller de l'orde del Bany - 2 de gener de 1950
Comandant de l'orde del Bany - 28 de setembre de 1944
Company de l'orde del Bany - 1944
Orde de Sant Miquel i Sant Jordi Gran Creu de Cavaller de l'orde de Sant Miquel i Sant Jordi - 10 de desembre de 1952
Reial Orde Victorià Gran Creu de Cavaller del Reial Orde Victorià - 16 de febrer de 1954
Orde de l'Imperi Britànic Gran Creu de l'orde de l'Imperi Britànic - 1 de gener de 1946
Comandant de l'orde de l'Imperi Britànic - 28 d'octubre de 1942
Orde de Sant Joan Cavaller de l'orde de Sant Joan - 2 de gener de 1953
Orde del Servei Distingit Company de l'orde del Servei Distingit - 14 de gener de 1943
Creu militar Creu Militar - 7 de febrer de 1918
Estrella de 1914-15 Estrella de 1914-15
Medalla Britànica de la Guerra Medalla Britànica de la Guerra 1914-20
Medalla de la Victòria Medalla de la Victòria 1914-1918
Estrella de 1939-45 Estrella de 1939-45
Estrella d'Àfrica Estrella d'Àfrica
Estrella de Birmània Estrella de Birmània
Medalla de la Guerra 1939-1945 Medalla de la Guerra 1939-1945 amb dues Mencions als Despatxos (1941)
Legió del Mèrit Cap Comandant de la Legió del Mèrit (Estats Units)




Precedit per:
H.R.C. Lane
Comandant de la 10a Brigada de la 5a Divisió d'Infanteria Índia
setembre de 1939- gener de 1941
Succeït per:
B.C. Fletcher
Precedit per:
W.A.K. Fraser
Comandant de la 10a Divisió d'Infanteria Índia
maig de 1941 - març de 1942
Succeït per:
?
Precedit per:
Tinent General Noel Beresford-Peirse
Comandant del XV Cos Indi
juny de 1942 - octubre de 1943
Succeït per:
Tinent General Philip Christison
Precedit per:
nova creació
Comandant del XIV Exèrcit britànic
octubre de 1943 – agost de 1945
Succeït per:
Tinent General Miles Dempsey
Precedit per:
Vice Almirall TH Binney
Comandant de l'Acadèmia de Defensa Imperial
1 de gener de 1946 – 11 de maig de 1948
Succeït per:
Mariscal en Cap de l'Aire Sir John Slessor
Precedit per:
Vescomte Montgomery de l'Alamein
Cap de l'Estat Major Imperial General
1948 - 1952
Succeït per:
Sir John Harding
Precedit per:
Sir William McKell
Governador General d'Austràlia
1953 - 1960
Succeït per:
Vescomte Dunrossil
Precedit per:
Nova creació
Vescomte Slim
1960 - 1970
Succeït per:
John Slim, 2n Vescomte Slim
Precedit per:
El Comte d'Athlone
Condestable i Governador del Castell de Windsor
1964 - 1970
Succeït per:
Lord Elworthy


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William Slim