William Smith (lexicògraf)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Retrat fotogràfic de Sir William Smith.
Data incerta. Publicada el 1909 al Quarterly Review, de la que fou director (1863-1893).

Sir William Smith (Enfield, Imperi Britànic, 1813 - ? 7 d'octubre de 1893), fou un distingit lexicògraf anglès. Fou doctor en dret civil d'Oxford i Dublín, i l'honor de cavalleria se li va conferir el 1892 l'any abans de la seva defunció.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Enfield el 1813 de pares inconformistes, fou destinat a la carrera teològica, però acabà estudiant per a ser advocat (Solicitor). En el seu temps lliure aprengué de forma autodidacta els autors clàssics, i quan va entrar a l'University College de Londres que acaparà els premis de grec i llatí. Va ser aprenent al Gray's Inn el 1830, però va renunciar als seus estudis jurídics per una plaça a l'University College School, i començà a escriure sobre temes clàssics.

Gravat representant a William Smith publicada al diari britànic The Graphic.
Retrat a partir d'una fotografia d'Arthur Marx, Munic.

Centrà la seva atenció a la pràctica la lexicografia. El seu primer intent fou el “Diccionari d'Antiguitats gregues i romanes” (A Dictionary of Greek and Roman Antiquities), que va aparèixer el 1842. La major part fou escrita per ell. El 1849 va seguir el “Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology”; i el “Dictionary of Greek and Roman Geography[2] el 1857. En aquest treball comença a treballar amb alguns dels principals estudiosos del món clàssic amb qui s'associà. El 1850 publicà el primer dels diccionaris escolars, i el 1853 va començar la sèrie “Principia”, que marcà un nou pas en l'ensenyament escolar del grec i el llatí. Més tard publicà “Students' Manuals of History and Literature”, en la que en fou el principal editor. El desenvolupament d'aquesta tasca fou secundada per John Murray, l'editor, que, quan els escriptors inicials dels diccionaris entraren en dificultats, s'oferí com a voluntari per a participar en l'empresa.

Probablement els llibres més aconseguits de Smith foren els que s'ocupen de temes eclesiàstics. En són un clar exponent el “Dictionary of the Bible” (Diccionari de la Bíblia) (1860-1865), el “Dictionary of Christian Antiquities” (Diccionari d'Antiguitats Cristianes) (1875-1880), realitzat en col·laboració amb l'arquebisbe Samuel Cheetham, i el “Dictionary of Christian Biography” (Diccionari de Biografia Cristiana) (1877-1887), conjuntament amb el Dr. Henry Wace.

L'Atlas (The Atlas), en el que Sir George Grove col·laborà, va aparèixer el 1875. De 1853 a 1869 Smith fou examinador de clàssica a la Universitat de Londres, i en el seu recés es convertí en membre del Senat. Es va asseure a la Comissió per investigar qüestions de drets d'autor, i fou durant diversos anys secretari de la Royal Literary Fund. Edità Gibbon, amb anotacions de Guizot i Milman, el 1854-1855.

El 1867, es va convertir en editor de la revista trimestral Quarterly Review, que dirigí amb notable èxit, fins a la seva mort. Les seves notables memòria i precisió, així com el seu tacte i cortesia, el feien especialment apropiat per a aquest lloc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. VVAA. Encyclopædia Britannica. A Dictionary of Arts, Sciences, Literature, and General information. 11a Ed. (en anglès). Encyclopædia Britannica, Inc., 1910-1911 (actualment de domini públic [Consulta: 3 febrer 2009]. 
  2. A Dictionary of Greek and Roman Antiquities, de William Smith, William George Smith, Charles Anthon, publicat per Harper, 1858.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William Smith (lexicògraf)