Willibald d'Eichstätt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Willibald d'Eichstätt

Escultura del sant a la catedral d'Eichstätt, per Loy Hering, s. XVI
bisbe, confessor i sant
Naixement ca. 700
Regne de Wessex (Anglaterra)
Defunció 7 de juliol de 786
Eichstätt (Baviera)
Enterrament Catedral d'Eichstätt
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització 935, Roma per Lleó VIII
Lloc de pelegrinatge Catedral d'Eichstätt
Festivitat 7 de juliol
Fets destacables Bisbe d'Eichstätt
Orde Benedictins
Iconografia Com a bisbe
Patronatge Eichstätt

Willibald (Wessex, ca. 700 - Eichstätt, Baviera, ca. 786) fou un bisbe anglosaxó d'Eichstätt (Baviera). És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Havia nascut a Wessex (avui, Anglaterra) i era fill de sant Ricard el Pelegrí, germà dels sants Winibald i Valpurga de Heidenheim i cosí de Bonifaci de Magúncia. Als cinc anys entrà a l'abadia benedictina de Waltham Forest perquè hi fos educat i es convertís en monjo amb el temps. El 722, va marxar amb els seus pare i germà a Roma, morint el pare de camí.

Continuà el viatge fins a Terra Santa, i tornant cap a Itàlia, passà per Constantinoble, on s'estigué dos anys.[1]

Ja a Itàlia, visqué al monestir de Montecassino, casa mare dels benedictins, on fou sagristà i degà, i contribuí a la seva restauració, que havia començat Petronax poc abans.

A Roma, el papa Gregori III l'envià cap a terres alemanyes perquè hi ajudés el seu cosí Bonifaci en l'evangelització. Bonifaci el va fer anar a terres de Eichstätt, on Willibald començà a predicar, i cap al 741 va ésser-ne consagrat bisbe a Turíngia. Amb Winebald, el 742 va fundar l'abadia doble (masculina i femenina alhora) de Heidenheim am Hahnenkamm, quedant-hi Winebald com a abat i, en morir, nomenant abadessa la seva germana Walburga, que hi era monja.

Va morir el 786, molt gran, i fou enterrat a la catedral d'Eichstätt.

Lleó VII el canonitzà el 935. A Alemanya, és patró dels fabricants d'enreixats.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Després, una monja va escriure un relat dels seus viatges, que es convertí en el primer llibre de viatges escrit per un anglès, i l'únic relat conservat d'un pelegrí a Terra Santa del segle VIII. Serveix de pont entre els relats d'Arculf (670) i de Bernat el Savi (870).
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Willibald d'Eichstätt Modifica l'enllaç a Wikidata