Willibald d'Eichstätt
Escultura del sant a la catedral d'Eichstätt, per Loy Hering, s. XVI |
|
| bisbe, confessor i sant | |
|---|---|
| Naixement | ca. 700 Regne de Wessex (Anglaterra) |
| Defunció | 7 de juliol de 786 Eichstätt (Baviera) |
| Enterrament | Catedral d'Eichstätt |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Canonització | 935, Roma per Lleó VIII |
| Lloc de pelegrinatge | Catedral d'Eichstätt |
| Festivitat | 7 de juliol |
| Fets destacables | Bisbe d'Eichstätt |
| Orde | Benedictins |
| Iconografia | Com a bisbe |
| Patronatge | Eichstätt |
Willibald (Wessex, ca. 700 - Eichstätt, Baviera, ca. 786) fou un bisbe anglosaxó d'Eichstätt (Baviera). És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Biografia[modifica]
Havia nascut a Wessex (avui, Anglaterra) i era fill de sant Ricard el Pelegrí, germà dels sants Winibald i Valpurga de Heidenheim i cosí de Bonifaci de Magúncia. Als cinc anys entrà a l'abadia benedictina de Waltham Forest perquè hi fos educat i es convertís en monjo amb el temps. El 722, va marxar amb els seus pare i germà a Roma, morint el pare de camí.
Continuà el viatge fins a Terra Santa, i tornant cap a Itàlia, passà per Constantinoble, on s'estigué dos anys.[1]
Ja a Itàlia, visqué al monestir de Montecassino, casa mare dels benedictins, on fou sagristà i degà, i contribuí a la seva restauració, que havia començat Petronax poc abans.
A Roma, el papa Gregori III l'envià cap a terres alemanyes perquè hi ajudés el seu cosí Bonifaci en l'evangelització. Bonifaci el va fer anar a terres de Eichstätt, on Willibald començà a predicar, i cap al 741 va ésser-ne consagrat bisbe a Turíngia. Amb Winebald, el 742 va fundar l'abadia doble (masculina i femenina alhora) de Heidenheim am Hahnenkamm, quedant-hi Winebald com a abat i, en morir, nomenant abadessa la seva germana Walburga, que hi era monja.
Va morir el 786, molt gran, i fou enterrat a la catedral d'Eichstätt.
Lleó VII el canonitzà el 935. A Alemanya, és patró dels fabricants d'enreixats.
Notes[modifica]
- ↑ Després, una monja va escriure un relat dels seus viatges, que es convertí en el primer llibre de viatges escrit per un anglès, i l'únic relat conservat d'un pelegrí a Terra Santa del segle VIII. Serveix de pont entre els relats d'Arculf (670) i de Bernat el Savi (870).
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Willibald d'Eichstätt |