Willy DeVille

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Willy DeVille (25 d'agost de 1950 - 7 d'agost de 2009) va ser un cantant i compositor dels Estats Units.

Carrera[modifica | modifica el codi]

Willy DeVille en un concert en directe (26 de febrer de 2008)

Va començar la seva carrera a Nova York a l'època del punk amb la banda Mink DeVille al 1974, abans de començar la seva carrera en solitari el 1985. El seu estil musical era una barreja de rhythm and blues urbà dels anys 1950 i 1960, de música llatina i de portorriquenya. Després de provar el soul i la salsa, la música es va barrejar amb la influència cajun de Nova Orleans, a on es va instal·lar als anys 90. Enamorat de França, on va gravar part del seu àlbum Le Chat Bleu (El gat blau) (1980), era un gran admirador de la cantant Édith Piaf. El seu darrer àlbum, Pistola, va aparèixer el 2008.

Va crear, en una carrera artística de 35 anys, cançons famoses per la seva originalitat amb arrels d'estils musicals tradicionals americans. Va treballar amb artistes d'estils molt diferents dins la música contemporània, entre els que es poden destacar Jack Nitzsche, Doc Pomus, Dr. John, Mark Knopfler, Allen Toussaint, Eddie Bo, Brenda Lee, Los Camperos de Nati Cano i David Hidalgo. Les seves cançons estan carregades de tendresa i romanticisme. Ritmes llatins, tocs melancòlics de blues, doo wop, música cajun o cabaret francès i influències del soul dels anys 1980.

Va morir de càncer de pàncrees la nit del 6 al 7 d' agost de 2009 a un hospital de Nova York, la seva ciutat natal.[1] [2] «Willy DeVille se'n va anar aquesta nit al costat d'Edith Piaf, Jack Nitzsche i Johnny Thunders», va comunicar l'empresa organitzadora de les seves gires per França, Caramba Spectacles.(3)L'artísta també patia hepatitis C.

Discografia[modifica | modifica el codi]

Mink DeVille[modifica | modifica el codi]

  • 1977: Cabretta (a Europa); Mink Deville (als Estats Units) (Capitol)
  • 1978: Return to Magenta (Capitol)
  • 1980: Le Chat Bleu (Capitol)
  • 1981: Coup de Grâce (Atlantic)
  • 1983: Where Angels Fear to Tread (Atlantic)
  • 1985: Sportin' Life (Polydor)

Solitari[modifica | modifica el codi]

  • 1987: Miracle (Polydor)
  • 1990: Victory Mixture (Sky Ranch) 1990 (Orleans Records)
  • 1992: Backstreets of Desire (FNAC) (Rhino, 1994)
  • 1993: Willy DeVille Live (FNAC)
  • 1995: Big Easy Fantasy (New Rose)
  • 1995: Loup Garou (EastWest) (Discovery, 1996)
  • 1999: Horse of a Different Color (EastWest)
  • 2002: Acoustic Trio Live in Berlin (Eagle)
  • 2004: Crow Jane Alley (Eagle)
  • 2008: Pistola (Eagle)

Referències[modifica | modifica el codi]

  • 1.↑ a b Mor el cantant nordamericà Willy DeVille als 55 anys
  • 2.↑ Mor el roquer Willy DeVille als 55 anys
  • 3.↑ El cantant i guitarrista nordamericà Willy DeVille va morir als 55 anys, va informar aquest divendres l'empresa organitzadora de les seves gires per França, Caramba Spectacles AFP a Yahoo! notícies, 7/08/2009
  • Aquest article ha estat creat a partir de la traducció de l'article Willy DeVille de la Wikipedia en castellà, concretament d'aquesta versió, sota llicència Creative Commons Compartir Igual 3.0 i GFDL.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Willy DeVille