Winnie Madikizela-Mandela

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nomzamo Winifred Zanyiwe Madikizela

Retrat de Winnie Madikizela-Mandela
Naixement 26 de setembre de 1936 (1936-09-26) (77 anys)
Bizana (Sud-àfrica)
Ocupació Vice-ministra d'art, cultura, ciencia i tecnologia (1994 - 1995)
Conegut per Esposa de Nelson Mandela (19571996)

Winnie Madikizela-Mandela, més coneguda sota el nom de Winnie Mandela, (Bizana, 26 de setembre de 1936), és una dona política sud-africana, membre de l'ANC. Va ser la segona esposa de Nelson Mandela, antic President de Sud-àfrica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Joventut[modifica | modifica el codi]

El seu verdader nom és Nomzamo Winifred Zanyiwe Madikizela i va néixer al poble de Bizana, a la regió del Pondoland (est de la Província del Cap, futur Transkei després Cap Oriental).

Va començar treballant a l'administració del bantustan del Transkei i posteriorment s'establí a Johannesburg en el Transvaal.

Obtingué un diploma de treballadora social a l'escola Jan Hofmeyer de Johannesburg, i alguns anys més tard obtindria una llicenciatura de relacions internacionals de la Universitat del Witwatersrand.

Esposa de Nelson Mandela[modifica | modifica el codi]

Va conèixer Nelson Mandela, líder de l'ANC, i es va convertir en la seva segona dona. Emergeix ràpidament com una icona de la lluita anti-apartheid durant els llargs anys de presó del seu marit (agost 1962-febrer 1990). Durant aquest període, és assignada a residir a la ciutat de Brandfort (Estat Lliure d'Orange) i no va ser autoritzada a trobar-se amb el seu marit més que dues vegades l'any, cada 6 mesos, a la presó de Robben Island, prop del Cap.

Anomenada la mare de la nació, el discurs de Winnie Mandela evolucionà cap al radicalisme. La seva reputació va quedar malmesa quan pronuncià l'eslògan

« un boer, una pilota »

però sobretot quan, en un discurs el 13 d'abril de 1985 a Munsieville, justificava la tortura del pneumàtic en què es posa un neumàtic amb foc al voltant del coll dels «traïdors» negres.

« Amb les nostres capses de llumins i els nostres pneumàtics encesos, alliberarem aquest país »

.

La seva reputació va empitjorar quan el seu guardaespatlles i antic amant, Jerry Richardson, l'acusà d'haver-li ordenat matar un jove activista de 14 anys de l'ANC, Stompie Seipei Moketsi, el gener 1989, a qui Winnie acusà d'espionatge en benefici del govern blanc. El 1990, del braç del seu marit finalment lliure sembla recuperar la seva legitimitat, però aquest va prendre distància de la seva esposa bastant ràpidament. El 1991, encara li va donar suport quan la justícia sud-africana la condemnà per segrest i complicitat en l'homicidi de Moketsi. La seva sentència de sis anys de presó per segrest va ser reduïda a una multa.[1] Més tard, davant la Comissió de la veritat i de la reconciliació, els seus antics còmplices afirmaven que havia estat l'organitzadora del segrest i també havia participat directament en l'homicidi de Moketsi, colpejat fins a la mort.[1]

Durant el període de transició cap a una democràcia multiracial, el seu discurs era clarament menys conciliador que el del seu marit envers la minoria blanca. L'abril de 1992, Nelson Mandela anuncià la seva separació de la seva dona i posà fi als seus 38 anys de matrimoni. El divorci va ser confirmat el març de 1996.

Després del divorci[modifica | modifica el codi]

Winnie Mandela va prendre llavors el sobrenom de Madikizela-Mandela. De 1993 a 1997, presidí la lliga de les dones de l'ANC.

El maig de 1994, participà en el primer govern post-apartheid del seu marit com vice-ministra de les arts, cultura, ciència i tecnologies. Va haver de dimitir onze mesos més tard, en resposta a acusacions de corrupció. Continuà sent popular prop de la base radical de l'ANC, aquella que somiava encara amb el gran vespre.

El desembre de 1997, renuncià a la seva candidatura a la vicepresidència de l'ANC després de noves revelacions sobre la seva implicació en l'homicidi de Stompie Seipei Moketsi davant la Comissió de la veritat i la reconciliació de l'arquebisbe Desmond Tutu.

Dona complexa, malgrat el seu discurs radical contra els blancs,va mostrar una gran tristesa en el moment de l'assassinat de Marike de Klerk, l'antiga esposa de l'últim president blanc Frederik de Klerk, a qui va qualificar de gran amiga. El 24 d'abril de 2003, va ser considera culpable per la justícia sud-africana de 43 acusacions de fraus i 25 acusacions de robatoris, essent condemnada a 4 anys de presó, així com el seu germà, Addy Moolman, qui també condemnat.


El març de 2010, Winnie Madikizela-Mandela fustigà la política feta pel seu ex-marit quan era president. Li va retreure que hagués acceptat compartir el premi Nobel de la pau amb Frederik de Klerk i l'acusà d'haver donat el seu acord a un mal arranjament i "haver deixat tombar els Negres i d'haver afavorit l'economia blanca. Acusà al seu antic marit durant el període postpresidencial d'haver-se fet «una fundació privada» i «una figura d'elit per salvar les aparences», prenent com a símbol l'erecció d'una gran estàtua de Nelson Mandela al centre del bonic barri blanc de Sandton, el més ric de Johannesburg i no a Soweto, lloc simbòlic de la lluita contra l'apartheid. Critica igualment la Comissió de la veritat i de la reconciliació que havia autoritzat i que havia considerat el 1997 que «havia comès violacions grolleres dels drets humans»[1]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Correu internacional, Nadira Naipaul, Cape Times, L'amargor de Winnie Mandela, (entrevista atorgada a l'Evening Estàndard) 11 de |març de 2010.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Winnie Madikizela-Mandela Modifica l'enllaç a Wikidata