Winona Ryder

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Winona Ryder
Winona Ryder al Festival Internacional de Cinema de Toronto l'any 2010.
Winona Ryder al Festival Internacional de Cinema de Toronto l'any 2010.
Nom real: Winona Laura Horowitz
Naixença: 29 d'octubre de 1971 (1971-10-29) (43 anys)
Winona, Minnesota (EUA)
Origen: Estats Units Estats Units
Globus d'Or
Millor actriu secundària
1994 - L'edat de la innocència

Pàgina sobre Winona Ryder a IMDb

Winona Laura Horowitz, més coneguda com a Winona Ryder (Winona, Minnesota, 29 d'octubre de 1971), és una actriu estatunidenca. Ha estat dues vegades nominada als premis Oscar i ha guanyat un premi Globus d'Or com a millor actriu secundària.

Primers anys i educació[modifica | modifica el codi]

Nasqué com a Winona Laura Horowitz al Comtat d'Olmsted (Minnesota) el 1971. El seu primer nom és el de la ciutat del costat, Winona;[1] i el seu segon nom, Laura, li van posar per l'amistat que tenien els seus pares amb la dona d'Aldous Huxley, Laura Huxley.

La seua mare, Cindy Palmes (té ascendència romanesa) és autora, productora i editora de vídeo. El seu pare, Michael Horowitz, igual que la seua mare, és autor i editor, però també és publicista i llibreter antiquari.

Tot i que la seua mare és budista i el seu pare ateu, ella es considera jueva,[1][2][3][4] per la seua ascendència, perquè els seus avis eren jueus immigrants de Rússia, i part dels seus familiars moriren a l'Holocaust.

Winona té un germà petit, Yuri, un germanastre més gran, Jubal, i una germanastra més petita, Sunyata.

El 1978, quan tenia només set anys, ella i la seua família es traslladaren a Rainbow, una comunitat prop de Califòrnia, on vivien al costat d'unes altres set famílies, en un terreny de 1.2 km2. A eixe lloc remot, no hi havia televisió ni tampoc electricitat. Per això, durant el temps lliure, començà a llegir i es va fer una gran fanàtica de la clàssica novel·la estudiantil El vigilant al camp de sègol de l'escriptor J.D. Salinger.[1][5] La seua mare li projectava pel·lícules en una pantalla al graner. Això li va crear l'interès per l'actuació.

El 1981, amb només 10 anys, es traslladà amb la seua família aquesta vegada a Petaluma, Califòrnia. La primera setmana al "Kenilworth Middle School", un grup de nois li van pegar perquè pensaven que era un noi efeminat. Per açò hagué de rebre les classes a casa.

El 1983, quan tenia dotze anys, començà a rebre classes de teatre a l'American Conservatory Theater, a San Francisco.

Winona ha dit que pateix de fòbia a l'aigua (hidrofòbia), perquè quan tenia 12 anys gairebé es va ofegar.

Carrera cinematogràfica[modifica | modifica el codi]

1985–1990[modifica | modifica el codi]

El 1985, Ryder envià una cinta, on recitava un monòleg de la novel·la "Franny and Zooey", per a aparèixer al film "Desert Bloom". La van rebutjar, i li van donar el paper a Annabeth Gish.[1][5] El 1986, David Seltzer, un guionista i director, s'adona del seu talent i la contracta per a "Lucas". Un dia, va rebre una trucada telefònica, a la que li preguntaven com volia que apareguera el seu nom, perquè el seu no era gaire vendible. Va contestar "Ryder", per Mitch Ryder, un músic al que just en eixe moment estava escoltant el seu pare.[5]

La seua següent pel·lícula va ser "Square Dance", on el seu personatge adolescent crea un pont entre dos mons diferents - un camp al mig del no-res i una gran ciutat. Ryder va tenir bona critica per eixe paper, el "Times" va dir "un remarcable debut".[6] Aquestes dues pel·lícules mai no van eixir a la venda.

Un temps després, el famós director Tim Burton, la cridà per a actuar en Beetlejuice, després de quedar impressionat per la seua actuació a "Lucas".[7] Al film, interpreta una adolescent que pateix de depressió, Lydia Deetz. A la pel·lícula, la seua família es trasllada a una casa plena de fantasmes (interpretats per Geena Davis, Alec Baldwin i Michael Keaton). El film va ser un gran èxit, i la seua actuació va rebre crítiques molt positives[8]

Ryder després va ser cridada per a interpretar a "Verónica Sawyer", a la pel·lícula independent "Heathers" El film, és una sàtira sobre la vida adolescent, que gira al voltant de Verónica, un personatge que aquesta fermament en contra de la violència com a manera de resoldre conflictes, i que és forçat a triar entre el benestar de la societat o quedar-se amb el seu promès assassí, que mata estudiants populars. Una vegada acceptat aquest paper, el seu representant li va advertir que no el fera perquè segons el, "destruiria la seua carrera".[1] Però s'equivocava, perquè segons el diari "Washington Post", Ryder era "L'actriu de Hollywood més impressionantment ingènua, Ryder... féu que estimàrem els assassinats adolescents, una noia brillant i divertida, amb un toc de Bonnie Parker a l'interior. És la protagonista jove més bonica i millor preparada, des de la innocent Gregory's *Girl".[9] A continuació, aquell mateix any, va protagonitzar "Great Balls of Fire!", interpretant a la promesa de tretze anys de Jerry Lee Lewis. La pel·lícula va ser un fracàs, i rebé crítiques dividides.

A l'abril de 1989, obtingué el paper al vídeo musical de Mojo Nixon, "Debbie Gibson Is Pregnant with My Two-Headed Love Child".[10]

El 1990, Ryder tingué quatre oportunitats de feina. La primera va ser Edward Scissorhands i tornà a actuar amb Tim Burton, aquesta vegada féu el personatge de la promesa d'Edward, interpretat per Johnny Depp. Aquesta va ser una pel·lícula molt important, que recaptà 56 milions de dòlars als Estats Units i rebé molt bona crítica.[11][12]

Després, Francis Ford Coppola li oferí un paper a El padrí III, però va haver de rebutjar-lo per esgotament. Llavors li van donar el paper a la filla de Coppola, Sofia Coppola.

El tercer paper de Ryder eixe any, fou a la comèdia-drama Mermaids, amb Cher i Christina Ricci. La pel·lícula va ser mitjanament popular, però la seua actuació vatornar a ser aclamada i per això va tindre una nominació al Globus d'Or a la millor actriu secundària. El crític Roger Ebert del "Chicago Sun-Times" escrigué: "Winona Ryder, en un altre dels seus alienats papers, genera veritable carisma".[13][14] Winona, llavors, actuà al costat de Cher al vídeo "The Shoop Shoop Song", un dels temes que va ser a la banda sonora d'aquesta pel·lícula.

Després de "Mermaids", s'uní al repartiment com a protagonista de "Welcome Home", com Roxy.

1991-1995[modifica | modifica el codi]

El 1991, Ryder va interpretar una jove taxista que somnia ser mecànica, en la pel·lícula de Jim Jarmusch, Night on Earth.[15] Aquest film no va tindre un gran èxit, però va rebre molt bona crítica. Poc després Ryder va aparèixer a la pel·lícula Dràcula de Bram Stoker amb un paper doble: per una banda com Mina (l'amor reencarnat de Drácula) i per l'altra com la princesa Elisabeta (l'anterior amor de Drácula)

El 1993 es va unir al repartiment del melodrama La casa dels esperits, adaptació del llibre d'Isabel Allende, interpretant a la noia de Antonio Banderas. El film no va tindre quasi èxit, ja que va recaudar 6 millions amb un presupost de més de quaranta.[16] El mateix any es va estrenar L'edat de la innocència en la que va participar junt a Michelle Pfeiffer i Daniel Day-Lewis, una pel·lícula basada en la novel·la de Edith Wharton i dirigida per Martin Scorsese de qui Ryder va dir "és el millor director de tot el món". Al film interpreta a Mary, una jove casada amb el jove aristòcrata Newland Archer qui l'enganya amb la seua cosina. Per aquest paper aconseguí un Premi Globus d'Or a la millor actriu secundària i una nominació al Oscar en la mateixa categoría[17][18]

Ryder va participar en Els Simpson

El seu següent paper va ser al drama Reality Bites on va fer d'una xica perduda que intenta trovarse. Aquesta actuació la va omplir d'elogis. El 1994 va sortir escollida per interpretar a Josephine March en Donetes (pel·lícula de 1994). La pel·lícula fou un èxit i el New York Times la va elogiar. Aquest paper li va servir per a una nominació al Oscar com millor actriu.[19] El mateix any va participar en un episodi en Els Simpson com Allison Taylor, la rival de Lisa Simpson.

1996-2000[modifica | modifica el codi]

Després va participar com la jove protagonita en How to Make an American Quilt la qual no va ser res bona ni en taquilla ni en crítica i com la protagonista del film Boys interpretant, altra vegada, una jove amb cert odi al món i que es refugia en el seu millor amic. Aquesta pel·lícula li va pasar factura a Ryder, ja que per al públic començava a fer sempre el mateix paper per el que ja no aconseguia bones crítiques i la taquilla es tombava. El seu paper eixe any en Looking for Richard de Al Pacino junt a Kevin Spacey i Alec Baldwin va tornar a ser un fracàs a la taquilla com les altres però la seua interpretació va ser molt aclamada per el públic i la crítica[20][21]

Després de tornar amb l'aprovament per part del públic es va embarcar al film Alien: Resurrection el 1997 amb Sigourney Weaver i que formava part d'una trilogía en la que Ryder participaría. La taquilla la considerà com un èxit absolut, ja que va recaudar més de 160 milions de dólars i va rebre junt a Weaver molt bones crítiques. El 1998 va actuar en un film de Woody Allen després que Drew Barrymore el rebutjara en Celebrity com Nola[22]

El 1999 va aconseguir el paper d'una trastornada mental en Innocència interrompuda junt a Angelina Jolie i Whoopi Goldberg. Interpreta una jove que entra a l'institut psiquiàtric Claymore sota la recomanació del seu psiquiatre on fa amistat amb altra jove,Lisa (Angelina Jolie). Les crítiques foren bonissimes per a ambes actrius i Jolie guanyà l'Oscar per aquesta interpretació. El mateix any participà en South Park: Bigger, Longer & Uncut[23][24]

El 2000 va fer la pel·lícula romàntica Autumn in New York amb Richard Gere. El film que tracta com un home major i una jove es enamoren va rebre crítiques mixter però va ser un èxit a la taquilla. També participà eixe any a la pel·lícula Lost Souls que va ser un fracàs i per la qual Ryder no va voler participar en la seua promoció.[25][26]

El 6 d'octubre del 2000, Ryder va rebre la seua estela al Passeig de la Fama de Hollywood.

Aturada al cinema, 2001-2005[modifica | modifica el codi]

Va fer un gran escàndol al desembre del 2001 quan va ser arrestada per robatori a unes botigues a Beverly Hills, Califòrnia, per $ 5.500 de roba de dissenyador i accessoris a l'Saks Fifth Avenue[27][28]

El 2002 va estrenar les pel·lícules que ja estaven filmades Mr. Deeds i amb un paper xicotet a S1m0ne[29][30]

Durant el judici a finals de 2002 va ser acusada de consumir drogues sense recepta. Ryder va ser declarada culpable de furt major i vandalisme, però va ser absolta de robatori. El desembre del 2002, va ser sentenciat a llibertat condicional de tres anys, 480 hores de servei comunitari, $ 3.700 de multes, de 6.355 $ en concepte de restitució a la botiga, i el jutge li va ordenar anar a teràpia psicològica[31]

Ryder al Festival Internacional Cinematogràfic de Toronto al setembre de 2010

El 2003 va aportar la seua veu a un documental i el 2005 va fer una aparició breu a The Heart Is Deceitful Above All Things però no va sortir als crèdits.

2006- avui[modifica | modifica el codi]

El 2006 Ryder va tornar al cinema (des del 2001 que no feia cap pel·lícula) a A Scanner Darkly amb Keanu Reeves, que es va estrenar al Festival Internacional de Cinema de Canes. També va aparèixer a The Darwin Awards[32][33]

El 2007 va actuar a tres pel·lícules: Sex and Death 101, The Ten i en el curtmetratje Welcome. El 2008 va eixir a The Last Word i el 2009 a: Water Pills, Star Trek XI, The Informers , The Private Lives of Pippa Lee i Stay Cool[34]

El 2010 va fer un paper a Black Swan i a When Love Is Not Enough: The Lois Wilson Story.

Vida privada[modifica | modifica el codi]

Ryder es va comprometre amb l'actor Johnny Depp durant tres anys a partir del juliol de 1990. Durant la seva relació, Depp tenia un tatuatge al braç que deia "Winona Forever", que després de la seva separació va canviar a "Wino Forever".[35] Després d'haver trencat amb Depp, va sortir amb Soul Asylum i amb Dave Pirner durant tres anys, del 1993 al 1996. Més tard va tenir una relació de dos anys amb l'actor Matt Damon, entre 1998 i 2000[36]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Winona Ryder el setembre del 2008

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Goodall, Nigel. Winona Ryder: The Biography. Londres: Blake Pub, 1998. ISBN 1857822145. 
  2. Winona Ryder biography at Cranky Critic; accessed December 5, 2007.
  3. Ivor Davis. «The Real Winona Ryder». JVibe, 2006-11-01.
  4. «Reluctant star gets to grips with the Devil; Winona Ryder, star of new supernatural thriller Lost Souls tells Jeff Hayward how she spent time researching real life cases of demonic possession». The Birmingham Post, 2007-12-10.
  5. 5,0 5,1 5,2 Wills, Dominic (2006), "Winona Ryder biography", Tiscali.com, page 4. Consultat el 6 de desembre de 2007.
  6. Winona Ryder a Book Rags.com; accessed December 7 2007.
  7. Mark Salisbury. Burton on Burton: Revised Edition. Faber and Faber, 2000. ISBN 0-571-20507-0. 
  8. Beetlejuice at Rotten Tomatoes.com; accessed on May 5 2007
  9. Kempley, Rita. «Heathers». The Washington Post, 1989-04-14.
  10. Hart, Mary (Host). (1989). Entertainment Tonight [Television production]. CBS Paramount. Consultat el 2007-09-03.
  11. «Edward Scissorhands (1990)». Box Office Mojo, 2007-06-12.
  12. Edward Scissorhands a Rotten Tomatoes; darrer accés 5 de maig de 2007
  13. Roger Ebert. «Mermaids Review». Chicago Sun-Times, December 14, 1990. [Consulta: 2008-01-01].
  14. «Golden Globe Award Database: Winona Ryder». Hollywood Foreign Press Association. [Consulta: 2008-01-09].
  15. http://www.rottentomatoes.com/m/night_on_earth/
  16. http://uk.imdb.com/title/tt0107151/business
  17. http://awardsdatabase.oscars.org/ampas_awards/BasicSearch?action=searchLink&displayType=6&BSNomineeID=66569
  18. http://www.nytimes.com/1993/09/17/movies/review-film-the-age-of-innocence-grand-passions-and-good-manners.html?pagewanted=all
  19. http://movies.nytimes.com/movie/review?_r=2&res=950DE0D81038F932A15751C1A962958260&oref=slogin
  20. http://rogerebert.suntimes.com/apps/pbcs.dll/article?AID=/19960510/REVIEWS/605100301/1023
  21. http://imdb.com/title/tt0116913/business
  22. http://www.metacritic.com/video/titles/alienresurrection?q=Alien
  23. http://imdb.com/MotDArchive/2003/motd.20030307
  24. http://www.cbsnews.com/stories/2000/06/07/entertainment/main203340.shtml
  25. http://www.rottentomatoes.com/m/autumn_in_new_york/
  26. http://www.boxofficemojo.com/movies/?id=autumninnewyork.htm
  27. http://news.bbc.co.uk/1/hi/entertainment/showbiz/1710311.stm
  28. http://archives.cnn.com/2001/SHOWBIZ/News/12/13/ryder.arrest/
  29. http://www.boxofficemojo.com/movies/?id=mrdeeds.htm
  30. http://www.guardian.co.uk/film/2009/may/03/winona-ryder-film-comebacks
  31. http://mesh.medill.northwestern.edu/mnschicago/archives/2002/12/with_winona_ryd.html
  32. http://www.calendarlive.com/movies/reviews/cl-et-scannerdarkly7jul07,0,5662926.story
  33. http://www.viewlondon.co.uk/review_2911.html
  34. http://www.ew.com/ew/article/0,,1210926,00.html
  35. http://www.celebritywonder.com/html/johnnydepp.html
  36. http://www.people.com/people/matt_damon/biography

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Winona Ryder