Witold Malcuzinsky
  |
||
|---|---|---|
 Plaça del castell reial de la vila on va néixer Malcuzinsky |
||
| Estil: | Clàssic | |
| Naixença: | 10 d'agost de 1914 Varsòvia, Polònia |
|
| Defunció: | 18 de juliol de 1977 (als 62 anys) Ciutat de Palma, Mallorca |
|
| Nacionalitat: |  Polònia |
|
| Activitat principal: | Pianista | |
| Altres activitats: | Compositor | |
Witold Malcuzinsky (Varsòvia, Polònia, 10 d'agost de 1914 - Ciutat de Palma, Mallorca, 18 de juliol de 1977) fou un pianista i compositor polonès.
Passà la seva infància en la capital polonesa i en la regió de Wilno, on els seus pares posseïen una finca. Després de cursar estudis en l'Institut Zamoysky, passà al Conservatori, que abandonà el 1936, en acabar els cursos. Es traslladà a Morges, i el 1937 aconseguí el tercer premi del Concurs Internacional Chopin de Varsòvia. Estigué a París, on estudià sota la batuta de Marguerite Long.
El 1939 va contraure matrimoni amb Colette Gaveau que també era pianista. Després dels seus treballs a París (1940), es desplaçà a Portugal i Amèrica del Sud, on donà més de quaranta concerts. Una de les seves primeres actuacions tingué lloc en el Carnegie Hall, de Nova York, consagrant-se com a solista i concertista. Havent tornat a Europa (1945), oferí nombrosos recitals a França, Gran Bretanya, Suïssa, Espanya i els països escandinaus. El 1949 realitzà una extensa gira mundial, que repetiria set anys més tard.
El seu prestigi com a pianista havia començat poc temps abans de la segona guerra mundial, sobre tot per les seves interpretacions de Chopin, a les què, a dir dels nombrosos crítics, dotava d'un particular i fins llavors desconegut accent romàntic. Es recorden especialment les seves interpretacions de les Balades, els Nocturns, les dues Sonates i els dos Concerts. en aquest sentit, era perceptible la influencia dels seus dos predecessors: Rubinstein i Brailowsky. En acabar la guerra, amb una nombrada ja assentada, fou invitat a nombroses capitals del món: París Tokio, Nova York, Bangkok, Mont-real, etc...
Malgrat que refusà convertir-se en un especialista, s'inclinà en particular pels grans compositors del romanticisme: així Liszt, Schumann, Schubert. Això no l'impediria també interpretar a Bach, Beethoven, Debussy i Rakhmàninov.
Residia habitualment a Montreux (Suïssa).
Bibliografia [modifica]
- Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1977-78, pàg. 887 (ISBN 84-239-6953-3)
