Wojciech Kilar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Gnome-applications-multimedia.svg
Wojciech Kilar
Wojciech Kilar 2.jpg
Wojciech Kilar el 2006
Nascut 17 de juliol de 1932
Lwów, Polònia
Mort 29 de desembre de 2013 (als 81 anys)
Katowice, Polònia

Wojciech Kilar (17 de juliol de 1932 a Lwów, Polònia actualment Lviv, Ucraïna - Katowice 29 de desembre de 2013) fou un compositor de música clàssica i de cinema polonès. Va compondre la música de més de 160 films,[1] i es va fer mundialment famós en participar en la pel·lícula El pianista signada pel seu compatriota Polanski, el que li va valer el 2002 d'un premi César a la millor composició, atorgat per la Acadèmia de Cinema francès. Pertany (juntament amb Krzysztof Penderecki i Henryk Górecki) a l'avantguarda polonesa dels anys 60.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu pare era ginecòleg i la seva mare era una actriu de teatre. Després de la deportació de la població polonesa el 1944, la família es va establir a Rzeszow, on el jove Kilar, estudiant de piano, va començar a familiaritzar-se amb l'obra de Ravel, Debussy i Szymanowski. El 1948 es va instal·lar a Katowice, on fixaria la seva residència i on entre 1955 i 1958 va ampliar els seus estudis de piano i composició amb Bolesław Woytowicz, que el va marcar profundament. D'aquella època data també la seva primera obra publicada, Mala uwertura (Petita obertura) (1955).[2]

Cursà estudis de piano a algunes de les millors acadèmies de música del seu país, incloent-hi l'Acadèmia de Música de Katowice (Akademia Muzyczna w Katowicach). Posteriorment s'enquadraria dins dels moviments artístics avantguardistes, participant el 1957 en els Curs d'Estiu per a una Música Nova a Darmstadt (oest d'Alemanya).[3] El 1959 es traslladà a París per estudiar amb Nadia Boulanger al seu conservatori. Va començar la seva carrera musical com un versàtil compositor neoclassicista, tan hàbil en l'escriptura polifònica que havia estudiat amb Woytowicz com en les complexitats de la simfonia concertant.

A partir de 1962 va començar a interessar-se per les tècniques més innovadores (Riff 62) i la música vocal (Diphthongos, de 1964 i Upstairs/Downstairs, de 1971). La seva producció d'aquella època, que una crítica ha qualificat de "constructivisme sonorista", va establir la seva reputació com un dels principals músics d'avantguarda de Polònia. En aquest període va compondre també un ballet inspirat en l'obra de Poe, Maska czarnej smierci (La màscara de la mort negra) (1961).[2]

No obstant això, en els setanta va simplificar el seu estil compositiu i va començar a escriure obres inspirades en el folklore (Krzesany, Siwa mgla, Orawa) que es van incorporar als repertoris internacionals i amb els que va recollir un èxit apreciable. També va començar a crear música sacra (Bogurodzica (La mare de Déu), Angelus o Victoria).

Música per al cinema[modifica | modifica el codi]

Ja havent rebut èxit de la crítica com a compositor clàssic, Kilar compongué la seva primera banda sonora pel film Lunatycy el 1959, i de llavors ençà ha escrit la música per a pel·lícules d'alguns dels directors polonesos més aclamats, incloent-hi Krzysztof Kieslowski, Krzysztof Zanussi, Kazimierz Kutz i Andrzej Wajda.

Ha treballat en més de 100 títols al seu país, incloent els internacionalment reconeguts Bilans Kwartalny (1975), Spirala (1978), Constans (1980), Imperativ (1982), Rok Spokojnego Slonca (1984), i Zycie za Zycie (1991).

També ha treballat amb directors francesos i d'altres parts d'Europa, fins que Francis Ford Coppola li oferia el seu debut en llengua anglesa amb la seva adaptació vibrant de Dràcula, de Bram Stoker (Bram Stoker's Dracula) (1992).

Les altres creacions en llengua anglesa, el trio de Roman Polanski La mort i la donzella (1994), La novena porta (1999) i El pianista (The Pianist) (2002), i la de Jane Campion The Portrait of a Lady (1996), eren caracteritzats pels seus baixos i cel·los molt propis, temes profundament romàntics i amb progressions d'acords minimalistes. Malgrat aquestes incursions, la majoria dels seus treballs en els darrers anys ha estat per a pel·lícules poloneses dirigides o per Zanussi o per Wajda.

A més a més de la seva obra per al cinema, Kilar va continuar escrivint i publicant treballs purament clàssics, dels quals cal destacar una sonata per a trompa, una peça per a un quintet de vent, diverses peces per a orquestra de cambra i cor, els aclamats Baltic Canticles, l'èpica Èxode (famosa per ser la música del tràiler de La llista de Schindler), i un dels seus últims treballs, un concert per a piano i orquestra dedicat a Peter Jablonski.

Al maig de 2012 Kilar va rebre l'Ordre de l'Àguila Blanca, el reconeixement més alt que atorga l'estat polonès.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Mor Wojciech Kilar autor de la banda sonora de El pianista i Dràcula». El Mundo, 29 de desembre de 2013.
  2. 2,0 2,1 «Wojciech Kilar, música al servei de la por». El País, 29 de desembre de 2013.
  3. 3,0 3,1 «Mor Wojciech Kilar». 20 minutos, 29 de desembre de 2013.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wojciech Kilar Modifica l'enllaç a Wikidata