Wol·lastonita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Wol·lastonita[1]
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química Ca3[Si3O9]
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí triclínic
Color blanc, groc, gris
Exfoliació {100} i {001} perfecta
Duresa 4,5 a 5
Lluïssor vítria, sedosa
Ratlla blanca
Diafanitat translúcid
Densitat 2,8 a 2,9

La wol·lastonita és un inosilicat de calci (CaSiO3)[1] que pot contenir petites quantitats de ferro, magnesi i manganès en substitució de calci. Generalment és blanc. Es forma quan la pedra calcària o dolomia impura se sotmet a altes pressions i temperatures en presència de fluids que contenen sílice (com ara als skarns). Els minerals que s’hi associen són els granats, vesuvianita, diòpsid, tremolita, epidot, plagiòclasis, piroxens i calcita.

Estructura[modifica | modifica el codi]

A la wol·lastonita els tetraedres de SiO4 estan disposats en cadenes amb una periodicitat d'aproximadament 730 pm equivalent a 3 unitats de SiO4. La seva disposició és semblant a la dels piroxens. Els ions de calci es troben en un entorn octaèdric envoltats de 6 àtoms d'oxigen. Una petita part del calci pot ser substituïda per ions de manganès, ferro o magnesi.

Importància econòmica[modifica | modifica el codi]

Les principals aplicacions de la wol·lastonita van desenvolupar-se a final de la dècada de 1970 com a substitut dels asbests de fibra curta, des d'aquest moment, el consum mundial de la wol·lastonita ha tingut un important progressió. El caràcter acicular del mineral és un factor important per al seu ús industrial, tant que el seu mercat es divideix en dos tipus principals:

a) Producte no acicular o de baixa relació (índex d’acicularitat de 3:1 a 5:1), que s'utilitza com a càrregues en general, en ceràmica i en fundents metal·lúrgics

b) Producte acicular o d'alta relació (índex d'acicularitat de 15:1 a 20:1), que s'utilitza com càrregues funcionals per a reforços en compostos polímers termoplàstics i termosegellants, i també com a substitut d'asbests. La wol·lastonita aporta duresa, resistència a la flexió i a l'impacte, millorant l'estabilitat calorífica i dimensional dels plàstics. La wol·lastonita s'ha consolidat com un important mineral industrial. És un ingredient necessari en la ceràmica refractària i s'empra com additiu en pintures (com antioxidant i anticorrosiu), per a la qual cosa es tracta superficialment amb xilans. En el sector ceràmic serveix per a rebaixar el punt eutèctic de gresificació, incrementa de forma sensible la resistència mecànica i millora la permeabilitat sense produir despreniments gasosos. S'utilitza també en el sector del ciment i en la indústria del paper. La seva característica com mineral bijectiu li confereix noves aplicacions en l'àmbit dels implants d'ossos sintètics, especialment per a pròtesis vertebrals, on es necessita una forta capacitat de sustentació.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Wol·lastonita». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wol·lastonita Modifica l'enllaç a Wikidata