Wolfgang Sawallisch

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Wolfgang Sawallisch (Munic, Baviera, 26 d'agost de 1923 - Grassau, Baviera, 22 de febrer de 2013[1])) va ser un director d'orquestra alemany.

Estudià en la Musikschule de la seva ciutat nadiua, i encara què, la Segona Guerra Mundial imposà algun endarreriment a la seva carrera, el 1947 fou designat repetidor a Augsburg, on també debutà com a director d'orquestra titular. Amplià la seva formació amb Ígor Markévitx a Salzburg, on després fou assistent d'aquest director en els festivals de 1952 i 1953.

Aquest mateix any, dirigí per primera vegada la Philarmonica de Berlín i després passà a dirigir a Aquisgrà (1953-1958), Wiesbaden (1958-1960) i Colònia (1960-1963). El 1957 se li oferí la direcció de l'orquestra de Tristan und Isolde en el Festival de Bayreuth, òpera que alternà amb L'holandès errant, Tannhäuser i Lohengrin, fins al 1962.

En la dècada dels setanta, fou primer director de l'Orquestra Simfònica de Viena i director musical de la Philharmoniker Hamburg, ensems que exercia com assessor musical de la Deutsche Oper de Berlín, on dirigí diverses òperes cada any. El 1970, fou nomenat director de l'Orquestra de la Suïssa Francesa i l'any següent assumí el càrrec de director general de música de l'Òpera de Munic, on fou nomenat a més intendent el 1982.

Des de llavors va ser l'ànima de l'Òpera de Munic, on ha dirigit centenars de representacions i ha posrtat bon fi una programació d'extraordinari interes i varietat. El 1988, publicà a Hamburg un volum de memòries; Mein Leben mit der Musik (La meva vida amb la música).

El Liceu[modifica | modifica el codi]

El setembre de 1990, dirigí quatre representacions de Don Giovanni en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Malgrat la seva constant dedicació operística, el 1997 afirmà solemnement que abandonaria l'òpera i es consagraria únicament a la música simfònica, cosa que va fer en part, ja que comptava amb una edat avançada.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

  • Johannes Brahms: Ein Deutsches Requiem amb Price, Allen, i la Bayerisches Rundfunkorchester
  • Joahannes Brahms: Primera Simfonia op. 68 Schickksallied op.54 i d'altres obres amb la London Philarmonic Orchestra
  • Paul Hindemith: Requiem amb Fassbänder, Fischer-Dieskau, i la Wiener Symphoniker Orchester
  • Felix Mendelssohn: Elijah amb Ameling, Burmeister, Schreirer, Adam, i la Gewandhausorchester de Leipzig
  • Wolfgang Amadeus Mozart: La flauta màgica amb Schreirer, Rothenberger, Berry, Moll, Moser, Miljakovic, Adam i la Mümchener Staatsoperorchester
  • Wofgang Amadeus Mozart: La flauta màgica amb Araiza, Popp, Brendel, Gruberova, Moll, Rootering i la Bayerisches Rundfunkorchester.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • La Discoteca Ideal de Intérpretes pàg. 402. Enciclopedia Planeta