Xàbia

De Viquipèdia

Xàbia és una població de la Marina Alta, País Valencià que presenta dos nuclis de població tradicionals: el Nucli Històric, amb origen al segle XIV, i Duanes de la Mar (o el Port), amb origen al segle XIX. Posteriorment s'hi va afegir, a causa del desenvolupament turístic de la població, un nou nucli anomenat l'Arenal, vora la platja del mateix nom, zona que hui representa el principal focus turístic del municipi.

El turisme és l'activitat econòmica de major importància de la població, activitat que va ser molt espentada des de prou aviat, gràcies a la creació del Parador de Turisme Costa Blanca als dècada del 1960.

Cal dir que Xàbia és un poble aïllat; per visitar-la el viatger s´ha de desviar de les carreteres nacionals i autovies. La natura és un aspecte destacat d'aquesta població costanera. Sobretot a la costa formada per penya-segatss, petites platges i una mar blava i transparent que ha atret molts estrangers a fer-s'hi una segona casa (vegeu turisme residencial).

El poble està agermanat amb les poblacions de Thiviers (Alemanya) i Palmela (Portugal). La seua festa major es Sant Joan i es celebra el 24 de juny. Al nucli de duanes la festa mes important es la Mare de Déu del Loreto i es celebra el 8 de setembre.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Demografia 3 Política 4 Llengua 4.1 Lèxic local 5 Gastronomia 6 Esports 7 Enllaços externs

[edita] Geografia

El Montgó: Estimada muntanya dels habitants de Xàbia. S´alça sobre la població a prop dels 800 metres a la vessant nord protegint-la del vent de tramuntana. Al Montgó hi ha una cova espectacular i un avenc de més de cent metres de fondària. El Montgó, juntament amb la Segària i la Serra de Bérnia, és una muntanya emblemàtica del País Valencià. Facilment visibles des de la mar, són i han sigut referent i punt de referència per als mariners valencians i mallorquins.

[edita] Demografia

Evolución demográfica de Jávea[1]
	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2006	2007
Població	1.339	2.018	6.606	5.866	6.072	5.503	6.136	5.941	6.029	7.130	10.964	16.603	24.645	29.279	29.923

[edita] Política

Resultats electorals de Xàbia, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Bloc Nacionalista Valencià - Centristes de Xàbia	Eduardo Monfort Bolufer	2.965	7
	Partit Popular	Juan Bautista Moragues Pons	1.982	5
	Nueva Jávea	Ana Borda-Marquillo Vasbinder	1.749	4
	Partit Socialista Obrer Espanyol	Rafael Antonio Bas Rodríguez	1.585	4
	Ciudadanos por Jávea	Juan Ortolá Bas	639	1
	Altres		478	-
	En blanc		211	-
Total		9.775		21

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periode	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979-1983	Enrique Bas Espinos	PSPV-PSOE
1983-1987	Enrique Bas Espinos	PSPV-PSOE
1987-1991	Enrique Bas Espinos	PSPV-PSOE
1991-1995	Juan Bautista Moragues Pons	PP
1995-1999	Juan Bautista Moragues Pons	PP
1999-2003	Eduardo Julián Monfort Bolufer Jaime Sapena Gual	CDS-UC PP
2003-2007	Juan Bautista Moragues Pons Eduardo Julián Monfort Bolufer	PP Bloc Nacionalista Valencià- Centristes de Xàbia
2007-2011	Eduardo Julián Monfort Bolufer	Bloc Nacionalista Valencià - Centristes de Xàbia

[edita] Llengua

El parlar dels habitants de Xàbia és el català. Aquest parlar presenta peculiaritats lèxiques comunes al català de les illes i una exagerada pronunciació de les vocals obertes - Els xabiencs sovint reben el malnom de "sabocs". L´armonia vocàlica és frequent al parlar dels xabiencs i, a més a més, és molt pronunciada per l´obriment de la vocal tònica precedent.

[edita] Lèxic local

Unes paraules que diferencien aquest poble dels de la seua rodalia són bogamarí (eriçó de mar), aquí (frequent a la comarca, a diferència del valencià "ací"), volta (vegada), etc. Hi ha moltes més paraules de probable procedència mallorquina, en conseqüència de la repoblació feta en gran part per aquest grup.

[edita] Gastronomia

• Putxero: Cuinat al mateix perol on es barretgen llegums i carns. El més característic del putxero de Xàbia és la pilota (caire de mandonguilla) i la pilota dolça (feta de ametlla).
• Paella: De tots els tipus. Preferentment marinera, paella d´aladroc, arròs a banda, arrós a la marinera.
• Coca de verdures: Paregut a la "pizza" italiana coberta de'oli i [[anxova] o melva, ceba, pebrera i tomaca.
• Coques de dacsa: Coques farcides de tomaca i anxova.
• Polp sec: Polp deixat a assecar-se a l'aire lliure. Una volta sec es torra directament sobre la flama del foc i es serveix tallat a trossos amb oli d´oliva.
• Capellanets secs: Bacallà secat. Es torra sobre la flama i es serveix a trossets amb oli d´oliva.
• Mistela: Molt valorada a Xàbia així com a les poblacions veïnes del Poble Nou de Benitatxell i Teulada.
• Arròs caldòs: Amb sèpia, xones (caragols), rap, conill, etc.
• Pastissets d'ametlla. Típics de Nadal.
• Bunyols: Fets de carabassa i fregits amb oli i coberts de sucre.

[edita] Esports

El microclima de Xàbia permet practicar esports de aire lliure durant tot l´any sense patir les inclemències de l´oratge. A Xàbia es por fer senderisme i ciclisme per rutes específiques marcades i ben senyalitzades. També es poden practicar esports aquàtics; surf, windsurf, submarinisme, vela, pesca, etc.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xàbia

• Ajuntament de Xàbia.
• Web turística de Xàbia.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

Municipis de la Marina Alta

Alcalalí · l'Atzúvia · Beniarbeig · Benidoleig · Benigembla · Benimeli · Benissa · Calp · Castell de Castells · Dénia · Gata de Gorgos Llíber · Murla · Ondara · Orba · Parcent · Pedreguer · Pego· el Poble Nou de Benitatxell · els Poblets· el Ràfol d'Almúnia · Sagra· Sanet i els Negrals · Senija· Teulada · Tormos· la Vall d'Alcalà · la Vall d'Ebo· la Vall de Gallinera · la Vall de Laguar· el Verger · Xaló· Xàbia

Aquest article sobre la Marina Alta és un esborrany i és possible que li calga una expansió substancial o una bona reestructuració. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.