Xàbia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xàbia
Xàbia / Jávea
Escut de Xàbia
(En detall)
Localització

Localització de Xàbia respecte del País Valencià Localització de Xàbia respecte de la Marina Alta


Municipi de la Marina Alta
Vista de Xàbia des del Montgó
Vista de Xàbia des del Montgó
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Marina Alta
Dénia
Gentilici Xabienc, xabienca
Predom. ling. Valencià
Superfície 68,59 km²
Altitud 12 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
33.149 hab.
483,29 hab/km²
Coordenades 38° 47′ 21″ N, 0° 09′ 47″ E / 38.78917°N,0.16306°E / 38.78917; 0.16306Coord.: 38° 47′ 21″ N, 0° 09′ 47″ E / 38.78917°N,0.16306°E / 38.78917; 0.16306
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

3
6 PSPV, 5 PP, 3 XD, 2 BLOC, 2 CPJ, 2 No Ads. i 1 CdX
José Fco. Chulvi Español (PSPV) (2011)
Codi territorial 03082
Web

Xàbia és una població de la Marina Alta, País Valencià que presenta dos nuclis de població tradicionals: el nucli històric, amb origen al segle XIV, i Duanes de la Mar (o el Port), amb origen al segle XIX. Posteriorment s'hi va afegir, a causa del desenvolupament turístic de la població, un nou nucli anomenat l'Arenal, vora la platja del mateix nom, zona que hui representa el principal focus turístic del municipi.

Cal dir que Xàbia és un poble aïllat; per visitar-la el viatger s'ha de desviar de les carreteres nacionals i autovies. La natura és un aspecte destacat d'aquesta població costanera. Sobretot a la costa formada per penya-segats, petites platges i una mar blava i transparent que ha atret molts estrangers a fer-s'hi una segona residència (vegeu turisme residencial).

El poble està agermanat amb les poblacions de Thiviers (França) i Palmela (Portugal).

Geografia[modifica | modifica el codi]

El Montgó: Estimada muntanya dels habitants de Xàbia. S'alça sobre la població a prop dels 753 metres al vessant nord protegint-la del vent de tramuntana. Al Montgó hi ha una cova espectacular i un avenc de més de cent metres de fondària. El Montgó, juntament amb la Segària i la Serra de Bérnia, és una muntanya emblemàtica del País Valencià. Fàcilment visibles des de la mar, són i han sigut referent i punt de referència per als mariners valencians i mallorquins.

Localitats limítrofes[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Xàbia limita amb les localitats de Dénia,el Poble Nou de Benitatxell i Teulada, així com amb les pedanies de la Xara i Jesús Pobre, ambdues pertanyents a Dénia.

Història[modifica | modifica el codi]

El 1244 Dénia capitulà en favor a Jaume el Conqueridor, i Pere Eiximen d'En Carròs (qui dirigia la conquesta de la Marina) procedí al seu repartiment. La repoblació de la zona serà difícil i lenta a causa de les revoltes musulmanes i fins a 1279 no començarà a haver-hi una població estable. La primera notícia documental de Xàbia són del temps de Jaume el Just, per la necessitat de reforçar la frontera sud, motivat per la guerra amb Castella (1296) i les ràtzies provinent del Regne de Granada que podrien rebre l'ajut de la població mudèjar de la zona.

En 1397 s'atorga a Xàbia el títol de Vila, amb Consell i terma, però continua dependent del Comtat de Dénia. El segle XV hi ha una recuperació i un augment de la població, i certa prosperitat, cosa que indica l'ampliació del recinte emmurallat.

A causa del creixement continu de la població i dels atacs berberiscos, s'aconsella construir una fortalesa, aquesta serà l'església-fortalesa de Sant Bertomeu, al centre de la vila. L'altre assumpte que preocupava els habitants de Xàbia era la pesta, però no en resultà excessivament afectada: el 1510 tenia 930 habitants i un segle després duplicaria aquesta xifra.

En 1609 s'efectua l'expulsió dels moriscos, afectant greument a tota la comarca, però Xàbia en ser lloc de "cristians vells" no resultà afectada.

Durant la Guerra de Successió, Xàbia participa en el bàndol borbònic. Per això, acabada la guerra obtindrà privilegis, títols i una concessió per al port per poder exportar mercaderies i fruits del país, convertint-se en el motor de l'economia del municipi.

L'economia de la població, fonamentalment agrícola, es basava en els cultius de secà: blat, ametller, vinyer, garrofer i olivera. Un altre cultiu a destacar és la pansa, que al segle XIX es convertirà en la principal exportació.

La Guerra del francès afectà Xàbia amb incursions de l'exèrcit napoleònic aquarterades al castell de Dénia.

A partir de la segona meitat del segle XIX, la producció, elaboració i exportació de pansa es convertirà en el motor de l'economia, gràcies a un fort augment de la demanda dels mercats nord-europeus i americans, la qual cosa comporta l'aparició d'una burgesia mercantil local. Una mostra d'aquesta puixança és l'enderrocament de les muralles el 1873 i l'eixamplament del poble.

Aquest creixement continuarà fins a l'aparició de la fil·loxera, causant la ruïna del camp. El municipi seguirà sent agrícola fins als anys seixanta del segle XX, en què el turisme fa l'aparició (la construcció del Parador de Turisme), fins als nostres dies en què s'ha convertit en un centre turístic.

Economia[modifica | modifica el codi]

Encara que a principis del segle XX, Xàbia posseïa una economia basada en l'agricultura i pesca, ha estat transformada a finals d'aquest segle a una economia totalment turística, a causa de les favorables condicions amb què compta, perquè s'hi desenvolupe el turisme de sol i platja característic de la zona mediterrània.

El turisme és l'activitat econòmica de major importància de la població, activitat que va ser molt espentada des de prou aviat, gràcies a la creació del Parador de Turisme Costa Blanca la dècada del 1960.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica de Xàbia
Any 1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007
Població 1.339 2.018 6.606 5.866 6.072 5.503 6.136 5.941 6.029 7.130 10.964 16.603 24.645 29.279 29.923

Política[modifica | modifica el codi]

Ajuntament de Xàbia
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Enrique Bas Espinos PSPV-PSOE
1983 - 1987 Enrique Bas Espinos PSPV-PSOE
1987 - 1991 Enrique Bas Espinos PSPV-PSOE
1991 - 1995 Juan Bautista Moragues Pons PP
1995 - 1999 Juan Bautista Moragues Pons PP
1999 - 2003

Eduardo Julián Monfort Bolufer (Moció de censura)
Jaime Sapena Gual

CDS-UC
PP

2003 - 2007

Juan Bautista Moragues Pons (Moció de censura)
Eduardo Julián Monfort Bolufer

2007 - 2011 Eduardo Julián Monfort Bolufer BLOC-Centristes de Xàbia
Des del 2011 José Francisco Chulvi Español PSPV-PSOE

Darreres eleccions muncipals[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Xàbia, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Socialista del País Valencià José Francisco Chulvi Español 2.380 6 25,84
Partit Popular de la Comunitat Valenciana José Juan Castelló Pastor 2.070 5 22,47
Xàbia Democràtica Óscar Antón Izquierdo 1.300 3 14,11
Bloc Nacionalista Valencià - Centristes de Xàbia Eduardo Julian Monfort Bolufer 1.059 3 11,50
Ciudadanos por Jávea Juan Bautista Ortolá Bas 1.031 2 11,19
Nueva Jávea - Independientes Juan Planelles Álvarez 936 2 10,16
Altres 436 - 4,72
En blanc 168 - 1,8
Total 9.380 21

En 2011 els dos regidors de Nueva Jávea passaren al grup mixt.[2] En 2012, el BLOC i Centristes de Xàbia es van separar, quedant CdX amb un regidor i la Coalició Compromís amb 2.

Monuments i elements d'interés[modifica | modifica el codi]

  • L'Església de Sant Bartomeu, església gòtica construïda fonamentalment al segle XVI. És una gran construcció que combina la funció d'església amb la de fortalesa (amb grans murs i matacans).
  • Hi existeixen nombroses torres que servien per a la protecció de la costa dels atacs pirates, des d'elles es comunicava a la població que s'anava a produir un atac. Són la Torre Albardesa, la Torre Bolufer, la Torre Capsades, la Torre Ambolo o del descobridor, la Torre del Portitxol o del cap de Sant Martí, la Torre de la Granadella, la Torre Pelleter o del Pardalet i la Torre Torroner. S'ha de dir que poques es conserven en un estat adequat, i altres són de propietat privada.
  • Els Molins de la Plana, antics molins fariners del s.XIV aprox.
  • El Monestir Mare de Déu dels Àngels, monestir jerònim situat a la plana, prop del Cap de Sant Antoni.
  • Les diferents ermites repartides pel terme: Ermita de Jesús Natzaré (el Calvari, segle XIX); ermita de santa Llúcia (situada sobre un turó de 163 metres, del s. XIV-XV); ermita del Pòpul (origen al s.XIII, modificacions al XVIII i reformes al XX)
  • El nucli antic de la vila, que conserva cert aire medieval mediterrani, amb palaus i grans cases (l'ajuntament, el Palau d'Antoni Banyuls, actual Museu Soler Blasco, la Casa Bolufer, el Palau dels Sapena, etc.)
  • Església de la Verge del Loreto, construcció moderna (però amb el precedent d'una església anterior) situada al Port. El seu sostre imita la forma del casc de les embarcacions, a l'exterior fa gran ús del formigó armat en els pilars.

Llengua[modifica | modifica el codi]

El parlar dels habitants de Xàbia és el català del País Valencià, el valencià. Els xabiencs tenen el "parlar saboc". Aquest parlar presenta peculiaritats lèxiques comunes al català de les illes i una exagerada pronunciació de les vocals obertes: Els xabiencs sovint reben el malnom de "sabocs" pel seu parlar. L'harmonia vocàlica és freqüent al parlar dels xabiencs i, a més a més, és molt pronunciada per l'obriment de la vocal tònica precedent.

Lèxic local[modifica | modifica el codi]

Unes paraules que diferencien aquest poble dels de la seua rodalia són bogamarí (eriçó de mar), aquí (freqüent a la comarca, a diferència del valencià "ací"), volta (vegada), etc. Hi ha moltes més paraules de probable procedència mallorquina, en conseqüència de la repoblació feta en gran part per aquest grup.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cuina de la Marina Alta

Festes[modifica | modifica el codi]

La seua festa major és Sant Joan i se celebra el 24 de juny. Al nucli de duanes la festa més important és la Mare de Déu del Loreto i se celebra el 8 de setembre.

Esports[modifica | modifica el codi]

El microclima de Xàbia permet practicar esports d'aire lliure durant tot l'any sense patir les inclemències de l'oratge. A Xàbia es pot fer senderisme i ciclisme per rutes específiques marcades i ben senyalitzades. També es poden practicar esports aquàtics; surf, windsurf, submarinisme, vela, pesca, etc.

Personatges destacats[modifica | modifica el codi]

Fotografies[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. La crisis de Nueva Jávea termina con sus dos concejales en el grupo mixto notícia a Levante-EMV del 28 d'octubre del 2011 (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]