Xàbia
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Marina Alta | |||
 |
|||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Marina Alta Dénia |
||
| Gentilici | Xabienc, xabienca | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 68,60 km² | ||
| Altitud | 12 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
29.923 hab. 436,2 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 47′ 21″ N 0° 09′ 47″ E | ||
| Sistema polític Nuclis • Alcalde: |
3 Eduardo J. Monfort Bolufer (Bloc) |
||
| Web | |||
Xàbia és una població de la Marina Alta, País Valencià que presenta dos nuclis de població tradicionals: el Nucli Històric, amb origen al segle XIV, i Duanes de la Mar (o el Port), amb origen al segle XIX. Posteriorment s'hi va afegir, a causa del desenvolupament turístic de la població, un nou nucli anomenat l'Arenal, vora la platja del mateix nom, zona que hui representa el principal focus turístic del municipi.
El turisme és l'activitat econòmica de major importància de la població, activitat que va ser molt espentada des de prou aviat, gràcies a la creació del Parador de Turisme Costa Blanca als dècada del 1960.
Cal dir que Xàbia és un poble aïllat; per visitar-la el viatger s'ha de desviar de les carreteres nacionals i autovies. La natura és un aspecte destacat d'aquesta població costanera. Sobretot a la costa formada per penya-segats, petites platges i una mar blava i transparent que ha atret molts estrangers a fer-s'hi una segona casa (vegeu turisme residencial).
El poble està agermanat amb les poblacions de Thiviers (França) i Palmela (Portugal). La seua festa major es Sant Joan i se celebra el 24 de juny. Al nucli de duanes la festa mes important es la Mare de Déu del Loreto i se celebra el 8 de setembre.
Taula de continguts |
[edita] Història
El 1244 Dénia capitula en favor a Jaume I en 1244, i Pere Eiximen d'En Carròs (qui dirigia la conquesta de la Marina) procedí al seu repartiment. La repoblació d ela zona serà difíl i lenta degut a les revoltes musulmanes i fins 1279 no començarà a haver-hi una població estable.
La primera notícia documental de Xàbia són del temps de Jaume II, degut a la necessitat de reforçar la frontera sud, motivat per la guerra amb Castella (1296) i les ràzzies provinent del Regne de Granada que podrien rebre l'ajut de la població mudèjar de la zona.
En 1397 s'otorga a Xàbia el títol de Vila, amb Consell i terma, però continua dependent del Comtat de Dénia. El segle XV hi ha una recuperació i un augment de la població, i certa prosperitat, cosa que indica l'ampliació del recinte emmurallat.
A cause del creixement continu d ela població i del atacs berberiscos, s'aconsella construir una fortalesa, aquesta serà l'església-fortalesa de Sant Bertomeu, al centre de la vila. L'altre assumpte que preocupava els habitants de Xàbia era la pesta, però no en resultà excessivament afectada: el 1510 tenia 930 habitants i un segle després duplicaria aquesta xifra.
En 1609 s'efectua l'expulsió dels moriscos, afectant greument a tota la comarca, però Xàbia en ser lloc de "cristians vells" no resultà afectada.
Durant la Guerra de Successió, Xàbia participa en el bàndol borbònic. Per això, acabada la guerra obtindrà privilegis, títols i una concessió per al port per poder exportar mercaderies i fruits del país, convertint-se en el motor de l'economia del municipi.
L'economia de la població, fonamentalment agrícola, es basava en els cultius de secà: blat, ametller, vinyer, garrofer i olivera. Un altre cultiu a destacar és la pansa, que al segle XIX es convertirà en la principal exportació.
La Guerra del francès afectarà a Xàbia amb incursions de l'exèrcit napoleònic aquarterades al Castell de Dénia.
A partir de la segona meitat del segle XIX, la producció, elaboració i exportació de pansa es convertirà en el motor de l'economia, gràcies a un fort augment de la demanda dels mercats nord-europeus i americans, la qual cosa comporta l'aparició d'una burgesia mercantil local. Una mostra d'aquesta puixança és l'enderrocament de les muralles el 1873 i l'eixamplament del poble.
Aquest creixement continuarà fins l'aparició de la fil·loxera, causant la ruïna del camp. El municipi seguirà sent agrícola fins els anys seixanta del segle XX, en què el turisme fa l'aparició (la construcció del Parador), fins els nostres dies en què s'ha convertit en un centre turístic.
[edita] Geografia
El Montgó: Estimada muntanya dels habitants de Xàbia. S'alça sobre la població a prop dels 753 metres a la vessant nord protegint-la del vent de tramuntana. Al Montgó hi ha una cova espectacular i un avenc de més de cent metres de fondària. El Montgó, juntament amb la Segària i la Serra de Bérnia, és una muntanya emblemàtica del País Valencià. Fàcilment visibles des de la mar, són i han sigut referent i punt de referència per als mariners valencians i mallorquins.
[edita] Demografia
| Evolució demogràfica de Xàbia | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Any | 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2006 | 2007 | ||||
| Població | 1.339 | 2.018 | 6.606 | 5.866 | 6.072 | 5.503 | 6.136 | 5.941 | 6.029 | 7.130 | 10.964 | 16.603 | 24.645 | 29.279 | 29.923 | ||||
[edita] Política
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979-1983 | Enrique Bas Espinos | PSPV-PSOE |
| 1983-1987 | Enrique Bas Espinos | PSPV-PSOE |
| 1987-1991 | Enrique Bas Espinos | PSPV-PSOE |
| 1991-1995 | Juan Bautista Moragues Pons | PP |
| 1995-1999 | Juan Bautista Moragues Pons | PP |
| 1999-2003 | Eduardo Julián Monfort Bolufer Jaime Sapena Gual |
CDS-UC PP |
| 2003-2007 | Juan Bautista Moragues Pons Eduardo Julián Monfort Bolufer |
PP Bloc Nacionalista Valencià- Centristes de Xàbia |
| 2007-2011 | Eduardo Julián Monfort Bolufer | Bloc Nacionalista Valencià - Centristes de Xàbia |
[edita] Darreres eleccions muncipals
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Bloc Nacionalista Valencià - Centristes de Xàbia | Eduardo Monfort Bolufer | 2.965 | 7 | ||
| Partit Popular | Juan Bautista Moragues Pons | 1.982 | 5 | ||
| Nueva Jávea | Ana Borda-Marquillo Vasbinder | 1.749 | 4 | ||
| Partit Socialista Obrer Espanyol | Rafael Antonio Bas Rodríguez | 1.585 | 4 | ||
| Ciudadanos por Jávea | Juan Ortolá Bas | 639 | 1 | ||
| Altres | 478 | - | |||
| En blanc | 211 | - | |||
| Total | 9.775 | 21 | |||
[edita] Monuments i elements d'interés
- L'Església de Sant Bertomeu, església gòtica construïda fonamentalment al segle XVI. És una gran cosntrucció qiue combina la funció d'església amb la de fortalesa (amb grans murs i matacans).
- Hi existeixen nombroses torres que servien per a la protecció de la costa dels atacs piràtics, des d'elles es comunicava a la població que s'anava a produir un atac. Són la Torre Albardesa, la Torre Bolufer, la Torre Capsades, la Torre Ambolo o del descobridor, la Torre del Portitxol o del cap de Sant Martí, la Torre de la Granadella, la Torre Pelleter o del Pardalet i la Torre Torroner. S'ha de dir que poques es conserven en un estat adequat, i altres són de propietat privada.
- Els Molins de la Plana, antics molins fariners del s.XIV aprox.
- El Monestir Mare de Déu dels Àngels, monestir jerònim situat a la plana, prop del Cap de Sant Antoni.
- Les diferents ermites repartides pel terme: Ermita de Jesús Natzaré (el Calvari, segle XIX); ermita de santa Llúcia (situada sobre un turó de 163 metres, del s. XIV-XV); ermita del Pòpul (origen al s.XIII, modificacions al XVIII i reformes al XX)
- El casc antic de la vila, que conserva cert aire medieval mediterrani, amb palaus i grans cases (l'ajuntament, el Palau d'Antoni Banyuls, actual Museu Soler Blasco, la Casa Bolufer, el Palau dels Sapena, etc)
- Església de la Verge del Loreto, construcció moderna (però amb el precedent d'una església anterior) situada al Port. El seu sostre imita la forma del casc de les embarcacions, a l'exterior fa gran ús del formigó armat en els pilars.
[edita] Llengua
El parlar dels habitants de Xàbia és el català del País Valencià, el valencià. Aquest parlar presenta peculiaritats lèxiques comunes al català de les illes i una exagerada pronunciació de les vocals obertes: Els xabiencs sovint reben el malnom de "sabocs". L'harmonia vocàlica és freqüent al parlar dels xabiencs i, a més a més, és molt pronunciada per l'obriment de la vocal tònica precedent.
[edita] Lèxic local
Unes paraules que diferencien aquest poble dels de la seua rodalia són bogamarí (eriçó de mar), aquí (frequent a la comarca, a diferència del valencià "ací"), volta (vegada), etc. Hi ha moltes més paraules de probable procedència mallorquina, en conseqüència de la repoblació feta en gran part per aquest grup.
[edita] Gastronomia
- Putxero: Cuinat al mateix perol on es barretgen llegums i carns. El més característic del putxero de Xàbia és la pilota (caire de mandonguilla) i la pilota dolça (feta de ametlla).
- Paella: De tots els tipus. Preferentment marinera, paella d'aladroc, arròs a banda, arrós a la marinera.
- Coca de verdures: Paregut a la "pizza" italiana coberta d'oli i anxova o melva, ceba, pebrera i tomaca.
- Coques de dacsa: Coques farcides de tomaca i anxova.
- Polp sec: Polp deixat a assecar-se a l'aire lliure. Una volta sec es torra directament sobre la flama del foc i se serveix tallat a trossos amb oli d'oliva.
- Capellanets secs: Bacallà secat. Es torra sobre la flama i se serveix a trossets amb oli d'oliva.
- Mistela: Molt valorada a Xàbia així com a les poblacions veïnes del Poble Nou de Benitatxell i Teulada.
- Arròs caldòs: Amb sèpia, xones (caragols), rap, conill, etc.
- Pastissets d'ametlla. Típics de Nadal.
- Bunyols: Fets de carabassa i fregits amb oli i coberts de sucre.
[edita] Esports
El microclima de Xàbia permet practicar esports de aire lliure durant tot l'any sense patir les inclemències de l'oratge. A Xàbia es por fer senderisme i ciclisme per rutes específiques marcades i ben senyalitzades. També es poden practicar esports aquàtics; surf, windsurf, submarinisme, vela, pesca, etc.
[edita] Fotografies
 Façana neogòtica del mercat. |
 Església fortificada. |
 Típica masia situada a prop de Cap de la Nau. |
 Molins de vent al pla de Sant Antoni. |
 Barraques de pescadors a cala barraca. |
 Cap de Sant Antoni des del Montgó. |
[edita] Enllaços externs
- Ajuntament de Xàbia
- Web turística de Xàbia
- Museu Soler Blasco
- Institut Valencià d'Estadística
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat
|
|||||
