Xàrbel Makhluf
 Icona russa del s. XIX |
|
| monjo i anacoreta | |
|---|---|
| Nom secular | Iussef Antun Makhluf; en àrab شربل مخلوف (Šarbil Majluf); en francès Charbel Makhlouf |
| Naixement | 9 de maig de 1828 Bekaa Kafra, prop de Beirut (Líban) |
| Defunció | 24 de desembre de 1898 Annaya (Líban) |
| Enterrament | Monestir d'Annaya |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 5 desembre de 1965, Roma per Pau VI |
| Canonització | 9 d'octubre de 1977, Roma per Pau VI |
| Festivitat | 24 de juliol |
| Orde | Orde Alepí Libanès Antonià Maronita |
| Iconografia | Com a monjo maronita |
| Patronatge | Unitat dels cristians |
Xàrbel Makhluf, en àrab شربل مخلوف, Šarbil Majluf, en francès Charbel Makhlouf (Bekaa Kafra, 8 de maig de 1828 - Annaya, 24 de desembre de 1898) va ser un asceta i religiós maronita libanès. És venerat com a sant a les esglésies catòliques.
Biografia [modifica]
El seu nom era Iussef Antun Makhluf (يوسف أنطون مخلوف), (el nom és l'equivalent a Josep Anton). Orfe de pare a l'edat de tres anys, restà a cura de la seva mare, qui posteriorment es casà en segones núpcies amb un home devot que seria posteriorment monjo maronita (en el ritu maronita, un home casat pot ordenar-se sacerdot). Del seu padrastre va aprendre les devocions a Crist i l'eucaristia, mentre començava els estudis primaris a l'escola parroquial del seu poble natal.
En 1851 viatjà a la localitat de Mayfouq i ingressà a l'edat de vint anys com a novici en el monestir maronita de la localitat, rebent-hi el nom de frare Xàrbel. Va ésser també a Kfifane, on va rebre instrucció del seu confessor Sant Nemtalah El Hardini. Al monestir maronita d'Annaya, on va viure fins a la mort, va fer els vots solemnes en 1853 i fou ordenat sacerdot en 1859, el 23 de juliol, a la seu patriarcal de Bkerke per la imposició de les mans de Monsenyor Yusef El-maridar.
Xàrbel destacà pel seu amor a Crist i la seva de pregària, dejuni i penitència. Tingué fama com a predicador i se li atribuïen guariments i miracles, fins i tot després d'haver mort. De fet, no va fer més que posar en pràctica el que havia après del seu mestre espiritual i professor de teologia, Nemtala El Hardini quan li va dir: "Ésser sacerdot, fill meu, és ésser un altre Crist; per arribar a ser-ho només hi ha un camí: el del Calvari! Compromet-te sense decaïment: Ell t'ajudarà ".
Xàrbel Mahkluf morí al monestir maronita d'Annaya, la nit de Nadal de desembre de 1898.
A la seva tomba se'n conserva el cos incorrupte; es diu que n'emana un líquid acuós de sang, similar a l'emanació miraculosa de sang liquada o liqüefacció de Sant Gener de Nàpols, sant Nicolau de Tolentino o de Sant Pantaleó.
Fou beatificat en 1965 i canonitzat en 1977, esdevenint el primer sant canonitzats del Líban.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xàrbel Makhluf |
