Xèrica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xèrica
Jérica
Bandera de Xèrica Escut de Xèrica
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Xèrica respecte del País Valencià Localització de Xèrica respecte de l'Alt Palància


Municipi de l'Alt Palància
Vista de Xèrica
Vista de Xèrica
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Alt Palància
Manc. de l'Alt Palància
Sogorb
Gentilici Xericà, Xericana
Predom. ling. Castellà
Superfície 78,28 km²
Altitud 523 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.621 hab.
20,71 hab/km²
Coordenades 39° 54′ 39″ N, 0° 34′ 19″ O / 39.91083°N,0.57194°O / 39.91083; -0.57194Coord.: 39° 54′ 39″ N, 0° 34′ 19″ O / 39.91083°N,0.57194°O / 39.91083; -0.57194
Distàncies 67 km de València
74 km de Castelló de la Plana
12 km de Sogorb
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

3
4 PSPV, 4 PP i 1 EUPV
Amadeo Edo Salvador (PSPV) (2011)
Codi postal 12450
Codi territorial 12071
Festes majors Divina Pastora
Setembre
Dies de mercat Dimarts i dissabte
Web

Xèrica és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Sacanyet, Teresa, Viver, Benafer, Caudiel, Gaibiel, Navaixes, Altura i Les Alcubles (aquest darrer a la comarca dels Serrans).

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme està travessat pel Palància i allotja paratges de singular bellesa com la Vuelta de La Hoz, els pics de Yuste, del Villar, de la Muela, de Feliciano, els monts del Frontón, la Herbasana, del Alto Gafero o los Pelaos que podem visitar recorrent diverses rutes senderistes degudament senyalitzades. Hi ha gran quantitat de fonts de què relacionarem unes poques: Randurías, El Carmen, El Consuelo, Ulla, Lipa, el Clero, etc.

Nuclis de població[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

Els únics testimonis que hi ha de poblament prehistòric són una destral de pedra neolítica i alguns assentaments ibers. Dels romans ja hi trobem força deixalles principalment làpides amb inscripcions llatines, especialment la coneguda com de Quintia Prova, baixos relleus de marbre, monedes, etc. que la converteixen en una de les poblacions romanes més importants de la comarca. Ja en època musulmana comença la vertadera expansió del casc urbà que coneixem, fins i tot barris com Valcaliente i Coracha conserven la seua denominació àrab. L'any 1027 resta inclosa en la Cora de València. En 1098 és pressa pel Cid (1043?-1099). En el segle XII apareix documentada amb el topònim moro de Sharíqua, "castell dels Jarifes" (nobles). El 5 de febrer de 1235 el gironí Guillem de Montgriu entra en la ciutat però la població continuarà sent majoritàriament musulmana. Jaume I (1208-1276) donà carta de població el 1249 a més d'altres privilegis com ara el pas del camí d'Aragó per dita vila (29 de novembre de 1255) o l'ampliació del castell (any 1261). És el 4 de setembre de 1255 quan Jaume I la dóna a Teresa Gil de Vidaure i a son fill Jaume Pérez (1255?-1285), que serà el primer senyor feudal a partir de 1284 amb el nom de Jaume II de Xèrica, en virtut del testament de Jaume I de 26 d'agost de 1272, conformant així un senyoriu que comprenia Xèrica, Benafer, Caudiel, Pina, El Toro i Viver i al qual s'afegiria en 1257 Les Alcubles, el 1269 Barraques i el 1275 Altura. El 6 de maig de 1286 el rei Alfons confirma el privilegi de franquesa de la vila.

En 1330 s'enceten les obres del segon emmurallament de la ciutat. En 1363, en el context de les guerres entre Castella i Aragó, les tropes castellanes ocupen el poble i el castell. En 1368 s'autoritza l'establiment de les alqueries de Novaliches i El Campillo amb 50 pobladors i sense jurisdicció criminal. En 1369 mor l'últim dels Xèrica i amb ell s'extingeix el llinatge; com a conseqüència dels deutes dels Xèrica el poble torna a la Corona, en les mans de Pere IV el Cerimoniós (1319-1387). El 6 de juliol de 1372 el rei anomena primer comte de Xèrica a l'infant Martí. En 1386 es construeix un pont sobre el Palància i en 1390 la tercera muralla. El 2 d'abril de 1404 Martí l'Humà (1356-1410) incorpora la vila de Xèrica a la Corona. El 1417 Alfons el Magnànim (1396-1458) la dóna en feu a son germà Joan el 30 de gener de 1417 amb les seues aldees: Viver, Caudiel, Novaliches, El Toro, Pina i Barraques, qui la va vendre el 1428 en usdefruit a Francesc Zarzuela, Justícia d'Aragó, el qual va adquirir-la totalment, de manera il·legal, el 4 de juliol de 1431 i va sotmetre el poble a condicions tiràniques que hi sembraren el descontentament per la manca d'arrel de la família senyorial.

En 1418 el rei concedeix el privilegi de celebrar marcat setmanal. El 1479, Ferran el Catòlic (1452-1516) anul·là la venda i va incorporar-la de bell nou a la Corona. Malgrat tot, els hereus dels Zarzuela, el 1518, veneren llurs suposats drets al comte d'Aranda, i aquest a favor del duc de Calabria el 1537, qui va cedir-lo per herència al monestir de Sant Miquel dels Reis.

Finalment, rere llargs litigis, el 24 de novembre de 1564, fou reincorporada totalment a la Corona durant el govern de Felip II (1527-1598). L'1 de març de 1565 canvia el fur d'Aragó pel de València. L'any 1609 pateix com la resta del País Valencià l'expulsió morisca. Felip V (1683-1746) el 30 de setembre de 1707 va donar-la en feu al mariscal duc de Berwick amb tots els drets i privilegis. Després romandria emancipada definitivament.

En les guerres carlistes el poble resistí els atacs del carlista Forcadell que va envair la vila el 10 d'octubre de 1838 fins que fou derrotat pel general Emilio Borso di Caminati el dia 15 d'eixe mateix mes. En 1885 una epidèmia de pesta va causar-hi 194 morts. La guerra de 1936-1939 causà enormes i greus desfetes a la ciutat que incidiren en una important pèrdua de patrimoni.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2007 2012
3.119 3.252 2.980 2.747 2.368 2.712 2.399 2.186 1.680 1.608 1.554 1.611 1.656

Economia[modifica | modifica el codi]

La topografia del terme fa que, malgrat l'abundància d'aigües, l'agricultura siga molt difícil de treballar, nogensmenys s'hi conreen fruiters i hortalisses en l'horta arbrada, garrofera, olivera i ametler. Hi ha granges de porcs, pollastres i conills. En l'apartat industrial es pot parlar de petits tallers artesanals i una fàbrica de farina. La resta de l'economia local recolza en el sector serveis i un incipient turisme rural.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Luis Ramón Martín Pérez UCD
1983 - 1987 Luis Ramón Martín Pérez AP
1987 - 1991 Luis Ramón Martín Pérez PP
1991 - 1995 Dolores Pastora Montesinos PP
1995 - 1999 Ángel Gil Ordaz PSPV
1999 - 2003 Ángel Gil Ordaz PSPV
2003 - 2007 Ángel Gil Ordaz PSPV
2007 - 2011 Ángel Gil Ordaz (Dimissió 23/04/08)
Amadeo Edo Salvador
PSPV
Des del 2011 Amadeo Edo Salvador PSPV

Monuments[modifica | modifica el codi]

Torre mudejar de l'Alcudia o de les Campanes.
Interior de l'església del Socós.
Portal de la Sala.
Font de Santa Àgueda.

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Torre mudèjar de l'Alcúdia o de les Campanes, única del seu estil en el País Valencià.
  • Església de Santa Àgueda del segle XVIII.
  • Església del convent del Socors del segle XVII. L'única cosa que queda d'ell és l'església, que, en la Guerra Civil, va ser saquejada i pràcticament destruïda. Gràcies al fet que no es va esfondrar la part del sostre corresponent a l'Altar Major i quedar els seus murs, va ser utilitzada per la població per a diverses funcions, això va fer que avui en dia s'hagi netejat el seu interior, descobrint el sòl original, i en ell set criptes, a més de dades sobre retaule que es trobava en l'Altar Major. Malgrat això, tot just existeixen dades sobre Convent en el seu conjunt.
  • Església del Crist de la Sang del segle XVII. Construïda probablement en època medieval i reformada en el segle XVII en estil barroc. Alberga la imatge del patró de la Vila, el Crist de la Sang. La seua planta presenta una sola nau amb quatre trams. L'altar major correspon a una reforma posterior en estil Neoclàssic. El campanar és d'estil Mudèjar.
  • Convent de Caputxins del segle XVII. Construïda a petició del caputxí Fra Tomàs de Xèrica als afores de la Vila. Amb la pesta bubònica es va convertir en hospital, i entre els anys 1716 i 1767, Nicolás Gambeta va realitzar la imatge de la Divina Pastora, a la qual els Caputxinos i tota la població van rendir devoció. Un document de 1764 dóna testimoni de la presència de 24 religiosos el 1764. El 20 de febrer del 1821 va tancar les eues portes, sent clausurat definitivament en l'any 1835. De l'antic Convent, tot just queden dades i, molt menys, restes del mateix. En el carrer Don Pablo Barrachina es pot observar, al final de la mateixa, el que hagué de ser un passadís de pedres pertanyents al claustre, i enmig d'aquest, una reixeta per a l'evacuació de l'aigua de pluja.
  • Ermita de Sant Roc del segle XIII.

Altres[modifica | modifica el codi]

  • Ermita de la Verge de Loreto. Del segle XVII. Formava part d'un hospital del què no queden restes.
  • Ermita de Sant Miquel. A Novaliches.
  • Ermita de la Verge dels Desemparats.
  • Calvari. Neoclàssic, del segle XVIII.
  • Creu Coberta. De 1511, reformada en 1550 i en el segle XVIII.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

Castell (restes)[modifica | modifica el codi]

S'han trobat restes de ceràmica ibèrica, romana i se sap amb certesa habitat des d'època àrab, quan el pes de la població es trasllada a l'actual nucli urbà (amb anterioritat el poblament havia estat dispers, ocupant diferents zones en tot el terme municipal). Ascendint cap al cim podem trobar restes d'antigues edificacions i fortificacions, la majoria d'elles d'època medieval. Conserva:

  • La Torreta. Torre Homenatge del segle XV. De planta quadrada construïda amb carreus de pedra, arc d'entrada de mig punt i amb besllum d'un pis superior. El pas del temps ha deteriorat la seva estructura, desapareixent els merlets que la coronaven, per exemple. Però, per contra, és l'única resta íntegra que queda del Castell.
  • Portals:
    • Portal del Rellotge o de Sant Joan. De planta circular, en altres temps campanar de la població, abans de l'edificació de la Torre Mudèjar.
    • Portal de La Sala. De planta quadrada té, també, adossat part de la muralla. Aquesta era una de les portes importants que havien en aquest cinturó de la muralla.
    • Portal de Sant Joaquim i Santa Anna. Pertanyent ja al tercer cinturó de la muralla, la hi coneix d'antany per "Portal de Terol".
    • Portell de Sant Roc.Corresponent al segon cinturó de la muralla de Mitja Vila, és el primer a visitar d'ella. Es poden observar restes de la Muralla adossada a ell. Aquest cinturó s'edifica en el segle XIV.
  • Muralla (restes). En algunes cases (la muralla estava adosada a aquestes) encara es poden observar algunes almenares.
  • Torrasses del Ruejo, de Sant Joan (s IV) i de Santa Anna. Perteneixen al ercer cinturó de muralla.
  • Arc de la Rocha de l'Hospital. El seu nom es deu al fet que al seu costat es trobava l'antic hospital de la població. En l'actualitat es troba mutilat perquè va ser seccionat per a donar major amplitud al carrer al passar per aquesta l'antiga N-234.
  • Fortí de la torre mudèjar. Construït en 1870 per a la defensa de la ciutat davant els carlistes.

Altres[modifica | modifica el codi]

  • Pont del Bisbe Muntañones. Bastit en 1570 sobre altres anteriors destruïts per diverses riuades.
  • Torres de la Muela i de Novales. Aquestes torres musulmanes formaven part del sistema de vigilància del castell. Actualment es troben en molt mal estat de conservació.
  • Torre Garabaya o de los Ordaces. Romana. En estat de ruïna.
  • Font de Santa Àgueda. Barroca, de 1770.

Cultura[modifica | modifica el codi]

  • Museu Municipal. Conté peses d'un gran valor quant al tractar-se d'una de les poblacions on més làpides romanes s'han trobat en tot l'Alt Palància.
  • Museu Parroquial. En ell trobem peces religioses d'un valor incalculable: la Creu Parroquial (de 1388), el Calze de Novaliches d'or i gemmes, Casulles, etc.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Festes patronals. A principis de setembre en honor a la Divina Pastora.
  • Festes de Santa Àgueda. Se celebra el 5 de febrer commemorant la reconquesta de la Vila per les tropes de Jaume I. Amb actes religiosos (missa, ofrena i processó), actes taurins, la tradicional Bacalà (es reparteix pa, vi, bacallà i anous) i actes culturals.
  • Sant Antoni. El 17 de gener.
  • Sant Roc. El 16 d'agost i s'organitza pels joves.
  • Setmana Santa. Els actes més destacats són el dijous i divendres sant, la processó nocturna del Crist de la Sang, l'"Encontre" i la "Jota de Pascua".

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xèrica