Xóanon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gravat del segle XVIII amb la reconstrucció del xoanon d'Àrtemis d'Éfeso.

Un Xoanon (grec antic: ξόανον; plural: ξόανα, xoana ) és una escultura de fusta amb caràcter votiu que es realitzava en l'època arcaica de l'Antiga Grècia i estava vinculada als temples.

Els grecs clàssics associaven tals objectes de culte, ja sigui anicònicament o en efígie, amb el llegendari Dèdal. D'aquest tipus d'imatges de culte, cap no ha arribat als nostres dies, excepte quan la seva imatge va ser copiada en pedra o marbre. El segle II, Pausànies va descriure nombroses xóana en la seva "Descripció de Grècia", en particular, la imatge d'Hera al seu Temple de Samos. "L'estàtua d'Hera de Samos, com Aethilos diu, al principi va ser un tros de fusta, però després, quan Prokles governava, es va humanitzar la seva forma".[1] En els seus viatges, Pausànies mai no esmenta haver vist un xoanon d'un home mortal.

Característiques i tipus[modifica | modifica el codi]

Aquest tipus d'escultures tenia forma humana i s'adaptava a la forma cilíndrica del tronc de l'arbre en el qual es tallava. Podien estar formades per una estructura interior recoberta de plaques metàl·liques.

Alguns tipus de primitives xóana poden reflectir-se en les seves versions arcaiques en marbre, com el tipus pilar de l'"Hera de Samos" (museu del Louvre), la plana "Hera de Delos" o algunes figures arcaiques de Koúros que pot haver estat utilitzat per representar Apol·lo. Es considera per tant que són els precedents dels kuroí i dels korai que més tard s'esculpirien en pedra i marbre.

Un tipus diferent són les figures de culte que tenien tallades en marbre la cara, mans i peus i la resta del cos era de fusta (anomenats acrolits). La part de fusta, es cobria generalment amb un drap o amb pa d'or.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Andrew Stewart One Hundred Greek Sculptors: Their Careers and Extant Works : Clement of Alexandria, Protrepticus 40, 41