Xóvar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xóvar
Chóvar
Escut de Xòvar
(En detall)
Localització

Localització de Xòvar respecte del País Valencià Localització de Xòvar respecte de l'Alt Palància


Municipi de l'Alt Palància
Vista de Xóvar
Vista de Xóvar
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Alt Palància
Manc. de l'Alt Palància
Sogorb
Gentilici Xover, xovera
Predom. ling. Castellà
Superfície 18,31 km²
Altitud 415 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
346 hab.
18,9 hab/km²
Coordenades 39° 51′ 04″ N, 0° 19′ 17″ O / 39.85111°N,0.32139°O / 39.85111; -0.32139Coord.: 39° 51′ 04″ N, 0° 19′ 17″ O / 39.85111°N,0.32139°O / 39.85111; -0.32139
Distàncies 62,4 km de València
46,1 km de Castelló de la Plana
20 km de Sogorb
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
6 PP i 1 PSPV
Miguel Ángel Beltrán Sevilla (PP) (2011)
Codi postal 12449
Codi territorial 12056
Festes majors Verge del Roser i Crist de l'Agonia
Maig
Dies de mercat Dijous i diumenge
Web

Xóvar[2] (en castellà i oficialment, Chóvar) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Aín, Alfondeguilla, Assuévar, Eslida i Soneixa.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La població es troba en el Parc natural de la Serra d'Espadà, per això, encara que el nucli urbà no compta amb una elevada altura (només 415 metres), si que existeixen destacats pics en el seu terme com el Hembrar (859 m), el Puntal de l'Aljub (948 m) o el Pic Gla (959 m).

A causa de la relativa proximitat al mar, uns escassos 20 km, té unes peculiars condicions climàtiques, destacant la presència de vents de llevant, que proporcionen una elevada humitat i una relativa frescor. Aquestes característiques permeten que la vegetació sigui abundant existint espècies com el bruc, el ginebre i la surera.

Història[modifica | modifica el codi]

Hi ha restes del Bronze als jaciments de la Cueva i de la Bellota i ibers al poblat del Rubial. D'origen musulmà, fou una alqueria dependent, del castell d'Assuévar de la jurisdicció d'Almedíxer. Fou lloc de moriscos, els quals participaren el 1525 en la revolta de la serra d'Espadà. A més, el primer esment escrita de la localitat es produïx quan el rei de la taifa de València, Zayd Abu Zayd s'interessa per la recent fundada localitat de Xóvar, que s'havia poblat per veïns del castell de Begís.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolución demográfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2011
768 779 687 651 581 504 480 455 421 407 378 353 347 363

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia es basa en el conreu de l'ametler i de l'olivera, i l'elaboració d'un excel·lent oli.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Vicente Beltrán Beltrán UCD
1983 - 1987

Jaime Máñez Bellón
Arturo Mondragón Ten

AI
1987 - 1991 José Gómez Mondragón PSPV-PSOE
1991 - 1995 Pedro Gómez Riojano PSPV-PSOE
1995 - 1999

Pedro Gómez Riojano (Decés 22/09/1996)
Emilio Mondragón Granell

PSPV-PSOE
1999 - 2003 Emilio Mondragón Granell PSPV-PSOE
2003 - 2007 María Teresa Palacios Beltrán PSPV-PSOE
2007 - 2011 María Teresa Palacios Beltrán PSPV-PSOE
Des del 2011 Miguel Ángel Beltrán Sevilla PP

Monuments[modifica | modifica el codi]

Església de Santa Anna.
  • Església de Santa Anna.
  • Ajuntament.
  • Castell de Xóvar. Degué ser una torre guaita del castell d'Assuèvar. Només romanen un mur i una torre en ruïnes.
  • El Rubial. Poblat iber situat en el cim de la muntanya del mateix nom. Actualment es mantenen els fonaments d'algunes de les seves construccions i s'han trobat restes de ceràmica i algunes monedes.
  • Torres de la Punta de la Sartén i La Torreta. D'origen àrab.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Pantà de Xóvar. Aquest embassament d'origen musulmà va ser construït en el segle XII. Regula les avingudes del barranc Ajuez i té una altura de 12 metres.
  • Coves de los Calaricos. En aquest impressionant conjunt es poden observar magnífiques estalactites i estalagmites.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Festes patronals. Celebrades a principis de maig en honor a la Verge del Roser i al Crist de l'Agonia.
  • Diumenge de la Rosa. El primer diumenge de maig, inclosa dins de les Festes patronals.
  • Setmana Taurina. La segona setmana d'agost.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. «Xóvar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]