Xfce
 |
|
|---|---|
 Firefox, MPlayer, Thunar i terminal mostrant diversos efectes: transparències, ombres... |
|
| Autor original | L'equip i col·laboradors de l'Xfce |
| Versió estable | 4.8 / 16 de gener de 2011[1] |
| Sistema operatiu | Multiplataforma |
| Tipus | Entorn d'escriptori |
| Llicència | GPL |
| Lloc web | www.xfce.org |
Xfce és un entorn d'escriptori lleuger, per a Unix i altres Unix-like, com ara ho poden ser: GNU/Linux, Solaris i BSD. Els fitxers de configuració solen estar ocults per a l'usuari normal i per a configurar-lo només cal el ratolí. En paraules del seu creador:
| « | Dissenyat per a la productivitat, carrega i executa aplicacions ràpidament, mentre estalvia recursos del sistema | » |
|
—Oliver Fourdan |
||
Xfce també ofereix un marc de treball pel desenvolupament d'aplicacions. A més del Xfce mateix, hi ha altres programes de tercers que també usen les llibreries de Xfce, principalment l'editor de text Mousepad, el reproductor d'àudio xfmedia i un emulador de terminal.
Xfce està basat en la llibreria GTK+ 2.x i usa el gestor de finestres Thunar. Xfce és semblant a l'escriptori CDE, però se n'ha anat allunyant a causa del fet que ha estat reprogramat des de zero (ja ho van fer entre les versions 2.x i 3.x), i a diferència de les seves versions anteriors, ara té un sistema modular que pot gestionar un sistema de tipus multihead de manera bastant senzilla, i segueix tots els estàndards establerts per [www.freedesktop.org].
El gener de 2007 s'allibera la versió 4.4.0. Amb noves funcionalitats com: suport per a icones a l'escriptori, un sistema de panells millorat o el nou gestor de fitxers Thunar. Recentment s'ha alliberat la versió 4.6.0 que inclou diverses novetats com ara un sistema de configuració millorat i una versió del Thunar.
El nom "Xfce originalment provenia de "XForms Common Enviroment", però degut als grans canvis en el codi, ja no usa les eines de XForms, com originalment feia. El nom va sobreviure, però ja no s'escriu XFce, amb dues majúscules inicials, sinó Xfce. Els programadors estan d'acord en què actualment el nom no té significat, però se sol desglossar com a "X Free Choresterol Environment" ("Entorn X Lliure de Colesterol") en referència al poc consum de memòria que realitza i a la velocitat de càrrega amb que s'executa al no tenir elements superflus, a diferència d'altres entorns d'escriptori més grans.
Taula de continguts |
[modifica] Distribucions Xfce
Xfce no és tan fàcil de trobar en les distribucions GNU/Linux comparat amb altres entorns d'escriptori com KDE o GNOME. Poques distribucions l'inclouen per omissió, tot i que moltes com Debian i Fedora l'inclouen com un component opcional.
Algunes distribucions que inclouen Xfce per omissió són:
- Xubuntu - (llançat el 1 de juny de 2006)
- Zenwalk Linux - (abans anomenada Minislack)
[modifica] Components de Xfce
- Thunar, el nou gestor de fitxers des de la versió 4.4.0, que ha substituït al Xffm
- Orage, el calendari amb suport per alertes integrat a l'Xfce
- Xfwm4, el gestor de finestres de Xfce
- Xfmedia, un reproductor multimèdia basat en xine per Xfce
- Xfprint, un gestor d'impressores
- Xfburn, un programa per gravar CD/DVD (actualment només al Subversion)
[modifica] Enllaços externs
- Lloc web oficial de Xfce (idioma a escollir, (anglès))
- Xfce Look (Temes, Icones, Fons, etc) (anglès)
- Programes extres per Xfce (anglès)
- Wiki sobre Xfce (anglès)
[modifica] Referències
|
||||||||
