Xaddàdides

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Xaddàdides foren una dinastia que va governar a Gandja i a Dwin i més tard una branca a Ani.

Els Xaddadides eren probablement d'origen kurd, si bé van portar alguns noms daylamites, però també algun nom armeni.

Vers el 951 apareix un aventurer de nom Muhàmmad ben Xaddad que es va apoderar de Dwin mentre l'ostikan, el musafírida d'Azerbaidjan Marzuban ben Muhammad estava absent en lluita contra diversos enemics (els russos, els kurds, els hamdànides, grups daylamites, i sobretot els buwàyhides que finalment el van fer presoner). No la va dominar molt de temps i es va refugiar al Vaspurakan.

Però el seu fill Lashkari es va apoderar de Gandja el 971 i més tard es va estendre a Shamkor, Goltn i Bardaa. Va morir el 978 o 979 i el va succeir el seu germà Marzuban que va tenir un regnat d'uns set anys i el va succeir el seu germà Fadl I (986-1031), que va conquistar alguns territoris al prínceps armenis i va ocupar Dwin el 1022 i també el Shakshen o país dels Sevordiq a l'oest de Shamkor. Vers 1011, Bagrat III l'unificador de Geòrgia va decidir castigar un atac del emir xaddàdida a l'Herèthia i va demanar la col·laboració de Gagik I d'Ani. Van passar pel regne de Taixir o Lori, i van entrar als dominis de Fadl I (Fadlun). Els armenis i georgians van assetjar Shamkor al nord-oest de Gandja; a punt de prendre-la Fadlun va demanar la pau i va oferir a Bagrat de pagar-li el kharadj (tribut) vitalíciament i de combatre a les seves guerres. Va combatre també contra David Anholin de Taixir o Lori però fou derrotat a la vora del Kura. El 1027 va construir un pont a l'Araxes per preparar una incursió contra el Rawwàdides que no es va portar a terme. Va morir el 1030/1031 en lluita contra els khàzars (segons les cròniques però en realitat probablement els georgians).

El següent emir fou Abul Fath Musa (1031-1034) i el va seguir Ali Lashkari ben Fadl (1034-1049). Vers el 1046 Gandja fou atacada pel turc seljúcida Kutlumush ben Arslan Israil. El 1049 els oghuz van tornar a Gandja que fou assetjada i es va lliurar per l'oportuna arribada de forces bizantines i georgianes. El va succeir el seu fill Anuixirvan.

Abul Aswar, germà de Lashkari, va rebre el govern de Dwin el 1022 com emir vassall de Fadl I. El 1044 va conquistar, aliat als bizantins, part del regne d'Ani, fortaleses que segons l'aliança s'havia de quedar, però que els bizantins li van obligar a retornar el 1046. El 1049 va enderrocar a son parent Anuixirvan de Gandja i va reunir altre cop els dos emirats. Casat amb una germana del rei David Anholin, va tenir un fill de nom Ashot, però va lluitar sovint contra els armenis. El 1054 es va haver de declarar vassall de Toghrul Beg. Va morir el 1067 i el va succeir el seu fill Fadl II que va ser fet presoner pels georgians i Arran va passar al xirvanxah Fariburz ben Salar. L'any següent el general eunuc Sawytigin (dels seljúcides) va anar a Arran i va trobar una família dividida però Fadl II ja tornava a governar però el 1073 el va succeir Fadl III. El 1075 Sawtigin hi va tornar i va deposar a Fadl III i els seus dominis annexats a l'Imperi seljúcida (el Gran Saldjuk).

El 1064 el seljúcida Alp Arslan va entrar a Ani i probablement va donar el govern al shaddàdida Manushihr ben Abul Aswar que va morir vers el 1118. Va governar també a Dwin fins al 1104. Va combatre als ortúkides (Ilghazi de Mardin) i els seus vassalls (com Kizil Arslan al-Sabu (el lleó vermell) de la regió al sud del llac Van. El seu fill Abul Aswar Shawur II el va succeir; el rei georgià David va ocupar Ani, però el seu fill Fadl III la va recuperar així com Dwin i Gandja. Va morir el 1130 i Ani va tornar als georgians el 1161, expulsant a Fadl IV ben Mahmud ben Manushihr, i poc després també van saquejar Dwin i Gandja. Ilghazi de Mardin va ocupar Ani el 1164 i va retornar el seu govern als Shaddadides (Shahanshah ben Mahmud ben Manushihr) però el 1174 o 1175 els georgians van tornar a ocupar la ciutat. Després d'això els shaddàdides van desaparèixer de la història.

Llista d'emirs a Dwin i Gandja[modifica | modifica el codi]

  • Muhammad ben Shaddad (a Dwin) 951-954
  • Lashkari ben Muhammad (a Gandja) 971-9
  • Marzuban ben Muhammad 979-986
  • Fadl o Fadlun I 986-1031
  • Abul Fath Musa 1031-1034
  • Ali Lashkari ben Fadl 1034-1049
  • Anushirvan 1049
  • Abul Aswar Shawur I (a Dwin 1022-1049) 1049-1067 (a Gandja)
  • Fadl o Fadlun II 1067-1073
  • Fadl o Fadlun III 1073-1075
  • Annexió seljúcida 1075

Llista d'emirs a Ani[modifica | modifica el codi]

  • Manushihr ben Abul Aswar 1064-1118 (a Dwin també fins al 1104)
  • Abul Aswar Shawur II 1118-vers 1122
  • Fadl III vers 1122-1130 (també a Dwin)
  • Mahmud ben Manushihr 1130-?
  • Fadld IV ?-1161
  • A Geòrgia 1161-1164
  • Ilghazi de Mardin 1164
  • Shahanshah ben Mahmud ben Manushihr 1164-1174 o 1175
  • A Geòrgia 1174 o 1175