Xahrbaraz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Xarvaraz, el nom real del qual va ser Farrokhan, († 9 de juny del 630) va ser general i 25è monarca sassànida.

General[modifica | modifica el codi]

Durant el regnat de Cosroes II (590-628) va comandar l'exèrcit persa com a general, i va obtenir el títol de Xarvaraz (literalment Ós de l'Imperi), que va obtenir com a sobrenom. Aquest fet demostra la seva destresa en el camp de batalla, donat que s'associava l'ós s'associava amb la victòria.

Durant les seves campanyes va conquistar les ciutats de Damasc (al 613) i Jerusalem (al 614), llavors bizantines, i va obtenir a més la Vera Creu. No obstant això, durant la guerra entre Heracli (610-641) i els perses en la dècada del 620, va néixer i va créixer una mútua suspicàcia entre el general i Cosroes II. Els espies bizantins van mostrar a Xarvaraz diverses cartes que demostraven que Cosroes II planejava assassinar-lo. Xarvaraz va abandonar l'exèrcit durant la guerra, i sense les seves estratègies es va accelerar la derrota persa, amb la qual cosa la victòria va caure del costat de l'Imperi Romà d'Orient.

Rei sassànida[modifica | modifica el codi]

Després de la derrota persa, Xarvaraz va participar activament de les conspiracions entorn del tron. Cosroes II era partidari de no rendir-se a Heracli, i per això va ser mort. El 27 d'abril del 630 Xarvaraz va matar el nou rei, un nen que amb prou feines portava divuit mesos en el tron, anomenat Ardaixir III (628-630), i es va convertir en el vint-i-cinquè rei sassànida. Va signar la pau, segons la qual es tornaven als bizantins totes les terres conquistades en la guerra, a més de la Vera Creu.

L'abril del 630 va ser capturat per la coalició de khàzars i köktürks (en turc, Celestes) que van conquistar Armènia. Poc després, el 9 de juny, va ser assassinat.