Xaikh al-Islam
Xaikh al-Islam (Sheikh ul-Islam, Sheikhul Islam, Şeyhülislam) és un títol honorífic utilitzar al món musulmà fins al segle XX i atribuït quasi sempre a dignataris religiosos.
El títol fou donat al seguidors del islam i erudits en l'Alcorà que adquirien un coneixement profund dels principis islàmics; entre els que el van rebre figuren Imam Ahmad ibn Hanbal, Malik ibn Anas, Imam al-Nawawi, Imam al-Shafi'i, Ibn Taymiyya i Ibn al-Qayyim. El títol fou donat també a tots els que tenien coneixement dels diferents enfocaments de destacats erudits i podien comunicar les lleis extretes dels texts a altres. Fou donat finalment a persones d'edat que eren considerades sàvies en llei islàmica i al mateix persones reputades. Hafiz al-Sakhawi escriu que fins al segle VIII fou donat a moltes persones, fins i tot algunes sense mèrit que no eren ni vells ni savis, que governaven comunitats musulmanes més o menys grans i dirigien els afers religiosos o simplement eren jutges (cadis) de cert relleu (per exemple en ciutats o viles).
Finalment va esdevenir un títol prestigiós i de gran importància al Imperi Otomà, on fou l'encarregat de governar els afers religiosos de l'imperi. El 1921 el càrrec fou incorporat per l'Assemblea Nacional Turca al Ministeri d'Afers Religiosos (Shariyya wa Awqaf) fins el 1924, quan aquest ministeri va quedar abolit donada la secularització de l'estat; l'ofici el va assumir una Presidència d'Afers Religiosos que encara existeix.
Enllaços externs [modifica]
- Lloc de la Presidència d'Afers Religiosos da Turquia (turc), accedit el 30 de gener de 2011
