Xaló

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xaló
Escut de Xaló
(En detall)
Localització

Localització de Xaló respecte del País Valencià Localització de Xaló respecte de la Marina Alta


Municipi de la Marina Alta
Plaça Major
Plaça Major
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Marina Alta
Manc. de S.S. de la Marina Alta
Manc. Vall de Pop
Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta
Dénia
Gentilici Xaloner, xalonera
Predom. ling. Valencià
Superfície 34,59 km²
Altitud 189 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
3.323 hab.
96,07 hab/km²
Coordenades 38° 44′ 26″ N, 0° 00′ 44″ O / 38.74056°N,0.01222°O / 38.74056; -0.01222Coord.: 38° 44′ 26″ N, 0° 00′ 44″ O / 38.74056°N,0.01222°O / 38.74056; -0.01222
Distàncies 128 km de València
22 km de Dénia
76 km de Alacant
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
3 BLOC, 3 PP, 3 Independents per Xaló i 2 PSPV
Joan Miquel Garcés Font (BLOC)
Codi postal 03727
Codi territorial 03081
Festes majors Sant Pere Màrtir o Festa del Romer
Darrer dissabte d'abril
Sant Doménec
Primera setmana d'agost
V. de la Consolació (MdD Pobra)
El dilluns després del tercer diumenge d'octubre
Dies de mercat El dimarts a la Plaça Major
dissabtes a l'Albereda
Agermanament the Land of Valencia (official) Barx (València)
Illes Balears Santa Margalida del Camí (Mallorca)
Argentina San Juan de Cuyo (Argentina)
Web

Xaló és un municipi del País Valencià de la Marina Alta que pertany a l'antic terme castral del castell d'Aixa.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El seu terme municipal limita al nord amb Pedreguer i la Llosa de Camacho, al sud amb Callosa d'en Sarrià i Altea, a l'est amb Llíber i Benissa, i a l'oest amb Alcanalí i Tàrbena. La població més pròxima a Xaló és la de Llíber, que dista només 1 quilòmetre. El tram de carretera que les uneix és conegut amb el nom de l'Avinguda de la Germanor. El terme municipal de Xaló està compost per nou partides, que són les següents: Bèrnia, Masserof, la Murta, Cuta, Benibrai, Passula, el Pla de l'Horta, Planets i la Solana, on antigament hi havia el Ràfol de Famut. Les antigues alqueries musulmanes i rahals de Ràfol de Xaló, Traella i Benibéder pertanyien a la Vall de Xaló, on hi havia també Arahal, Benixaloní, Curii i el Rahal de Nahamén, finca particular que apareix esmentada al Llibre del Repartiment.

El riu Xaló-Gorgos al seu pas per Xaló.

El riu Xaló-Gorgos travessa el municipi per la part septentrional en direcció oest-est. El riuet de Cuta, un dels seus afluents, discorre íntegrament pel terme de Xaló. El Barranc de Passula separa els termes de Xaló i Alcalalí. Tret de la plana on hi ha el nucli urbà, el terme té un relleu molt accidentat: serra de Bèrnia (1.128 m), serra del Ferrer (889 m), el Castellet (608 m) i el penyal de la Mica (506 m).

Història[modifica | modifica el codi]

De l'època ibèrica resten vestigis a l'alt de Beniquasi, torre ibèrica de la Devesa, poblat i muralla ibèrica del Penyal de la Mica.Durant l'època ibèrica Xaló és una societat rural d'organització tribal, dedicada a la caça i a la cria d'animals. Els ibers viuen en llocs de difícil accés i, per tant, de considerable valor estratègic. Els boscos d'alzines són aleshores molt abundants i del seu fruit -la bellota- els ibers elaboren farina.

A l'època romana s'instal·len les vil·les romanes de Passula i les Comes. Xaló esdevé una població mixta ibero-romana. El pla és colonitzat dividint-lo en explotacions agràries denominades "quintae" o "pagi". Comença la canalització dels recursos hídrics a través de séquies. L'agricultura prospera, especialment el conreu de la vinya. Es construeix el primer pont sobre el riu (hui desaparegut) per on ha de passar la calçada romana que uneix Xaló i Xàbia. Xaló es cristianitza.

Són d'època àrab les alqueries de Benibrai i de Masserof. La presència àrab a Xaló s'articula bàsicament sobre les anteriors estructures iberorromanes, tret de l'aspecte religiós en què s'instaura la fe islàmica. Es consolida la colonització agrària i l'ampliació del regadiu, s'introdueix l'ús de la sénia, pren notable importància la pansificació del raïm i s'organitza el terme en alqueries, germen de les actuals partides.

L'any 1609 el Duc de Lerma decreta l'expulsió dels moriscos, mesura que provoca al mes d'octubre la sublevació morisca a Xaló i a tota La Marina. Els revoltats es refugien a la serra del Pop, amb el propòsit d'oferir resistència a les tropes reials. Presentada la capitulació dos mesos més tard, els moriscos són forçats a embarcar als ports de Dénia i Xàbia cap a la ciutat nord-africana d'Orà. L'expulsió deixa Xaló pràcticament deshabitat, que és repoblat l'any 1611 amb cristians vells procedents de Mallorca i Eivissa.

Monuments d'interés[modifica | modifica el codi]

Els monuments de major interés turístic són: l'església parroquial de Santa Maria, de grans proporcions i estil neoclàssic, i l'ermita de Sant Doménec, a l'oest de la població, al barri anomenat el Pla de la Séquia.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Els moriscos van constituir el gruix de la població de Xaló fins a la seua expulsió l'any 1609, que va deixar el terme municipal pràcticament deshabitat. A partir d'aquella data es va iniciar un procés de repoblació amb colons mallorquins i eivissencs i, per tal de regular les condicions del seu assentament, els nous pobladors i el Baró, en Pere Acasi Joan Montagut i d'Íxer, van signar l'any 1611 la Carta Pobla de Xaló i Llíber.

De tota manera, la repoblació de Xaló fou alhora incompleta i insuficient. Incompleta, perquè molts llocs de moriscos de la vall -com, per exemple, Benibrai- van desaparéixer. Insuficient, perquè els nuclis repoblats es van quedar amb una població inferior a la que tenien en l'etapa morisca.

El segle XVII, el de l'arribada dels repobladors illencs -els autèntics refundadors de Xaló i Llíber-, va ser una centúria de depressió econòmica, de constants protestes del colonat contra els abusos dels seus senyors i, també, de pràctica del bandolerisme a la Marina Alta, com a única eixida per als sectors socials més desfavorits.

Caldrà esperar al segle XVIII a fi que l'esmentada situació econòmica experimente una transformació substancial. Al llarg del Set-cents es va produir una notable expansió econòmica a causa de l'extensió de la superfície conreada i el consegüent augment de la producció agrària, que comportaria un progressiu creixement poblacional. A finals del segle XVIII, l'economia de Xaló va entrar en un nou període de recessió que va influir negativament en la demografia, i que es va perllongar fins a començaments del segle XIX.

A mitjans del segle XIX, el desenvolupament de l'agricultura comercial de la pansa va provocar un nou impuls demogràfic, i l'any 1860 Xaló va a arribar a comptar amb el major nombre d'habitants de la seua història -3318 persones-.

En el transcurs del segle XX, Xaló va anar perdent població: si l'any 1900 tenia 2702 habitants, el 1981 havia baixat a 1709. Però, sortosament, l'any 1986 es va capgirar aquesta tendència negativa, i Xaló va guanyant població any rere any fins a haver superat amb escreix les 3000 persones.

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Jaime Ripoll Albanell Independent
1983 - 1987 Miguel Mas Mengual PSPV-PSOE
1987 - 1991 Rosa Mengual Ferrá Alianza Popular
1991 - 1995 Jaime Terentí Sanchis PP
1995 - 1999
1999 - 2003

Miquel César Sivera Ripoll (1999-2000)
Martín Mas Garcés (2000-2003)

2003 - 2007 Miquel César Sivera Ripoll BLOC
2007 - 2011 Jaume Castells Mengual II
Des del 2011 Joan Miquel Garcés Font BLOC

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cuina de la Marina Alta
  • Berenadeta de Pasqua: És una mena d'estofat que porta faves, pésols, creïlles i ceba. A mitjan cocció es deixa caure en l'olla un ou per cada comensal. Tradicionalment, era un plat típic de Pasqua o, en general, de la primavera, que és la temporada de la fava i el pésol. Hui, gràcies als productes congelats, és possible preparar una berenadeta en qualsevol època de l'any.
  • Bollos: A Xaló les empanades reben aquest nom. A la Marina, també se'n diu coques tapades. El farcit pot ser de mullador (ceba i tomaca), de pésols o d'herba (camarrojes, lletsons i bledes). Tradicionalment, totes les casetes de camp tenien el seu forn de llenya per a coure el pa, els bollos o les coques.
  • Carquinyols: Dolços molt cuits (adquireixen un característic color terrós), de consistència dura i forma allargassada, fets amb farina, ous, sucre i ametles. Són típics de Nadal.
  • Coques: Pasta plana, que pren generalment una forma arrodonida o rectangular i porta com a cobertura mullador, pésols o herba. Les coques es poden coure directament sobre el sòl del forn de llenya o dins d'una llanda. Per la seua semblança amb la pizza italiana, els residents britànics li diuen valencian-style pizza, però a diferència d'aquesta no hi s'hi afegeix mai formatge en la seua cobertura. A l'estiu, es mengen acompanyades d'un raïm de moscatell, que és una encertada combinació de salat-dolç.
  • Faves sacsades: Faves cuites a foc lent amb un rajolí d'oli d'oliva, alls tallats ben fins, trossets de cansalada, un pessic de sal i un altre de pebre roig. De tant en tant, s'ha de sacsar la caçola a fi d'evitar que les faves s'enganxen al fons i se socarren. Convé que siguen tendres perquè les faves granades no es couen bé.
  • Sobrassada: Embotit de carn de porc capolada i adobada amb sal, pebre roig i d'altres espècies. El pebre roig li dóna el seu color característic. Aquesta saborosa menja la van portar a Xaló els colons mallorquins a començaments del segle XVII.
  • Pastissets de moniato: Petites empanades cuites al forn, farcides amb confitura de moniato i aromatitzades amb anís o aiguardent.
  • Vi de Xaló: El poble i la vall són molt coneguts per la seua dedicació al conreu de la vinya i per la venda a granell del vi que s'hi produeix, normalment negre.

Arquitectura tradicional[modifica | modifica el codi]

Article principal: Arquitectura de la Marina

L'habitatge rural típic de Xaló és la casa de camp amb les seues construccions annexes de riurau i naia. El riurau és un pòrtic d'arcs de mig punt, adossat lateralment a la casa de camp. Hi ha, però, riuraus que també apareixen separats de la vivenda. El nombre d'arcs és generalment senar, i solen estar orientats cap al migjorn. Aquesta construcció s'emprava antigament per guardar-hi la pansa en els dies plujosos. La naia (o porxe davant la façana de la casa) que, a més de protegir-la del sol i la pluja, té també una evident funció estètica. Davant la naia hi ha una extensió de terreny sense cultivar, amb el sòl endurit de tant de xafar-lo, anomenada sequer, on s'estenen en fileres els canyissos plens del raïm que, per efecte de l'acció solar, es converteix en pansa.

Rutes d'interés històric, etnològic i turístic[modifica | modifica el codi]

Pou de les Figueretes.

Ruta dels Pous[modifica | modifica el codi]

Consisteix en un recorregut pels quatre pous de font que abastien el municipi abans de la instal·lació de l'aigua potable. Aquesta ruta comença amb una visita al Pou de les Figueretes (segle XVII), els de la Basseta i de l'Assegador (segle XIX) i acaba al del camí de Passula, dit també Pou de les Forques (segle XIX).

Ruta dels Martorell[modifica | modifica el codi]

El trajecte inclou tots aquells espais que apareixen esmentats a la documentació de què a hores d'ara es disposa sobre la família de l'escriptor Joanot Martorell: la plaça de Xaló, la Senyoria, l'alqueria de Benibrai, el Pas Estret i la Muntanya de Benibrai (l'actual Devesa).

Ruta del Xaló històric[modifica | modifica el codi]

La trama de places i carrers del Xaló històric està composta per dos nuclis bàsics:

  • El Ràfol de Xaló que comprèn els carrers de Sant Cristòfol (dit antigament de les Roques), el de l'Hospital (antic dels Oms), el de Sant Rafael (antic dels Mallorquins), el de les Parres (o carrer del notari Torres), el de Sant Joaquim (o camí del Pou de les Figueretes), el de Santa Anna (antic d'en Berenguer), el d'Alacant, Major (carrer i plaça) i el Pla de la Séquia. És la part més antiga de Xaló amb carrers estrets i tortuosos, que es remunten a l'època mudèjar.
  • El Primer Eixample (finals del segle XVIII - principis del XIX), al qual pertanyen els carrers de Sant Joan Baptista, Sant Judes Tadeu, Sant Antoni, Bonaire (l'actual canonge en Pere Maurí), Nou, Duquessa.
  • El Segon Eixample (mitjans del XIX), que està integrat pels carrers de Salamanca i la Verge.

Els vials d'aquests dos eixamples són rectilinis i més amples i, per tant, no tenen res a veure amb els del vell Ràfol de Xaló. Aquest contrast en la disposició de l'espai urbà és important que el perceba el visitant, i que puga gaudir de les façanes de cases tan significatives com les modernistes que hi ha a la cruïlla dels carrers Duquessa i Bonaire.

Normativa local en matèria de distàncies entre plantacions[modifica | modifica el codi]

La normativa en matèria de distàncies entre plantacions està recollida en les Ordenances Municipals de 1906, i varien segons l'espècie vegetal que s'haja decidit plantar:

Aquestes distàncies es compten sempre des de la fita amb la finca del veí.

L'associacionisme a Xaló[modifica | modifica el codi]

  • Associació de Comerciants i Empresaris de Xaló
  • Societat de Caçadors de Xaló i Llíber
  • Associació de Cultura de Xaló
  • Comissió de Veïns del Camí del Cementeri
  • Plataforma pro Millora Educativa
  • Club de Lectura de la Biblioteca Municipal
  • Club Ciclista de Xaló
  • Club de Jiu-Jit-Su de Xaló
  • Societat Colombòfila de Xaló
  • Associació Musical de Xaló
  • Associació de Jubilats i Pensionistes
  • Grup de Cant i Corda
  • Cor Parroquial
  • Associació d'Amics del Bosc

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Jalón, un pueblo de las sierras de la Marina (1975) de Josep Costa i Mas.
  • Apuntes para una futura historia de la Parroquia de la Natividad de Nuestra Señora de Jalón (1986) de Miquel Gavilà i Perelló i Vicent Garcia i Morant.
  • Cambios económicos y espaciales de la montaña prelitoral del norte de Alicante (1995) de Maria dels Àngels Mas i Llorens.
  • La Festa del Romer a Xaló (2002), obra conjunta de Maria Sivera i Puigcerver, Xaro Cabrera i González, Rafaela Lillo i Moreno i Antònia Server i Ramis.
  • Carta pobla de Xaló i Llíber (2002), transcrita per Miquel Monserrat i Cervera.
  • El Valle de Xaló. Visión histórica (1238-1600) (2003) de Miquel Monserrat i Cervera.
  • Centenari de les Ordenances de 1906 (2006) de Jaume Noguera i Mengual i Rubèn Vidal i Bertomeu.
  • La terra i la gent del Xaló repoblat (2007) de Josep Mas i Martí i Jaume Noguera i Mengual.
  • La Duquessa d'Almodóvar. Vida d'una aristòcrata valenciana a la fi del segle XVIII (2007) d'Irene Ballester Buigues.
  • Orquídies de Xaló (2007) de Toni Pont Font.
  • El municipi de Xaló a l'època liberal (1833-1868) (2008) de Josep Mas i Martí i Jaume Noguera i Mengual.
  • La vila de Xaló i l'esclat revolucionari de 1868 (2008) ídem
  • Crònica del Xaló finisecular (1880-1998) (2009) ídem

Aquestes tres darreres obres formen una trilogia sobre el segle XIX a Xaló.

  • Les arrels margalidanes del poble de Xaló (2009) de Antoni Mas i Forners, Joan-Lluís Monjo i Mascaró i Josep Mas i Martí.
  • La Festa de Sant Antoni, història i tradició (2009) de Jaume Noguera i Mengual.
  • Recull de refranys i expressions populars (2010).
  • La memòria del nostre passat (2010) de diversos autors: Manel Arcos, Ximo Bolufer, Josep Costa, Juan Giner, Joan Ivars, Josep Mas, Jaume Noguera i Rubèn Vidal.
  • Els mudèjars i moriscos de la Vall de Xaló (2010) de Jaume Noguera i Mengual i Rubèn Vidal i Bertomeu.
  • L'horitzó de la memòria (2011) de diversos autors.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xaló