Xaló

De Viquipèdia

Xaló és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta que pertany a l'antic terme castral del castell d'Aixa.

Taula de continguts 1 Descripció física 1.1 Límits 1.2 Hidrologia 1.3 Orografia 1.4 Partides 1.5 Alqueries i rahals 2 Introducció històrica 2.1 Època ibèrica 2.2 Època romana 2.3 Època àrab 2.4 Època moderna 3 Monuments d'interés 4 Demografia 4.1 Repoblació illenca 4.2 El segle XVIII 4.3 El segle XIX 4.4 El segle XX 5 Gastronomia 6 Arquitectura tradicional 7 Rutes d'interés històric, etnològic i turístic 7.1 Ruta dels Pous 7.2 Ruta dels Martorell 7.3 Ruta del Xaló històric 8 Normativa local en matèria de distàncies entre plantacions 9 L'associacionisme a Xaló 10 Bibliografia sobre Xaló 10.1 La terra i la gent del Xaló repoblat (2007) 10.2 La Duquessa d'Almòdovar. Vida d'una aristòcrata valenciana a la fi del segle XVIII (2007) 10.3 Orquídies de Xaló (2007) 10.4 El municipi de Xaló a l'època liberal(1833-1868) (2008) 10.5 La vila de Xaló i l'esclat revolucionari de 1868 (2008) 10.6 Crònica del Xaló finisecular (1880-1899) (2009) 11 Enllaços externs

[edita] Descripció física

[edita] Límits

El seu terme municipal limita al nord amb Pedreguer i la Llosa de Camacho, al sud amb Callosa d'en Sarrià i Altea, a l'est amb Llíber i Benissa, i a l'oest amb Alcanalí i Tàrbena. La població més pròxima a Xaló és la de Llíber, que dista només 1,5 quilòmetres. El tram de carretera que les uneix és conegut amb el nom de l'Avinguda de la Germanor.

[edita] Hidrologia

El riu Xaló-Gorgos travessa el municipi per la part septentrional en direcció oest-est. El riuet de Cuta, un dels seus afluents, discorre íntegrament pel terme de Xaló. El Barranc de Passula separa els termes de Xaló i Alcalalí.

[edita] Orografia

Tret de la plana on s'ubica el nucli urbà, el terme té un relleu molt accidentat: serra de Bèrnia (1.128 m), serra del Ferrer (889 m), el Castellet (608 m) i el penyal de la Mica (506 m).

[edita] Partides

El terme municipal de Xaló està composat per nou partides, que són les següents: Bèrnia, Masserof, la Murta, Cuta, Benibrai, Passula, el Pla de l'Horta, Planets i la Solana, on antigament estava situat el Ràfol de Famut.

[edita] Alqueries i rahals

Les antigues alqueries musulmanes i rahals de Ràfol de Xaló, Traella i Benibéder pertanyien a la Vall de Xaló, on es trobava també Arahal, Benixaloní, Curii i el Rahal de Nahamén, finca particular que apareix esmentada al Llibre del Repartiment.

[edita] Introducció històrica

[edita] Època ibèrica

• Vestigis: l'alt de Beniquasi, torre ibèrica de la Devesa, poblat i muralla ibèrica del Penyal de la Mica.
• Característiques: Durant l'època ibèrica Xaló és una societat rural d'organització tribal, dedicada a la caça i a la cria d'animals. Els ibers viuen en llocs de difícil accés i, per tant, de considerable valor estratègic. Els boscos d'alzines són aleshores molt abundants i del seu fruit -la bellota- els ibers elaboren farina.

[edita] Època romana

• Vestigis: vil·les romanes de Passula i les Comes.
• Característiques: Xaló esdevé una població mixta ibero-romana. El pla és colonitzat dividint-lo en explotacions agràries denominades "quintae" o "pagi". Comença la canalització dels recursos hídrics a través de sèquies. L'agricultura prospera, especialment el conreu de la vinya. Es construeix el primer pont sobre el riu (hui desaparegut) per on ha de passar la calçada romana que uneix Xaló i Xàbia. Xaló es cristianitza.

[edita] Època àrab

• Vestigis: alqueries de Benibrai i de Masserof.
• Característiques: La presència àrab a Xaló s'articula bàsicament sobre les anteriors estructures iberorromanes, tret de l'aspecte religiós en què s'instaura la fe islàmica. Es consolida la colonització agrària i l'ampliació del regadiu, s'introdueix l'ús de la sénia, pren notable importància la pansificació del raïm i s'organitza el terme en alqueries, germen de les actuals partides.

[edita] Època moderna

• L'any 1609 el Duc de Lerma decreta l'expulsió dels moriscos, mesura que provoca al mes d'octubre la sublevació morisca a Xaló i a tota La Marina. Els revoltats es refugien a la serra del Pop, amb el propòsit d'oferir resistència a les tropes reials. Presentada la capitulació dos mesos més tard, els moriscos són forçats a embarcar als ports de Dénia i Xàbia cap a la ciutat nord-africana d'Orà.
• L'expulsió deixa Xaló pràcticament deshabitat, que és repoblat l'any 1611 amb cristians vells procedents de Mallorca i Eivissa.

[edita] Monuments d'interés

Article principal: Llista de patrimoni arquitectònic de la Marina Alta

Els monuments de major interés turístic són: l'església parroquial de Santa Maria, de grans proporcions i estil neoclàssic, i l'ermita de Sant Doménec, situada a l'oest de la població, al barri anomenat el Pla de la Séquia.

[edita] Demografia

[edita] Repoblació illenca

Els moriscos van constituir el gruix de la població de Xaló fins a la seua expulsió l'any 1609, que va deixar el terme municipal pràcticament deshabitat. A partir d'aquella data es va iniciar un procés de repoblació amb colons mallorquins i eivissencs i, per tal de regular les condicions del seu assentament, els nous pobladors i el Baró, en Pere Acasi Joan Montagut i d'Íxer, van signar l'any 1611 la Carta Pobla de Xaló i Llíber.

De tota manera, la repoblació de Xaló fou alhora incompleta i insuficient. Incompleta, perquè molts llocs de moriscos de la vall -com, per exemple, Benibrai- van desaparéixer. Insuficient, perquè els nuclis repoblats es van quedar amb una població inferior a la que tenien en l'etapa morisca.

El segle XVII, el de l'arribada dels repobladors illencs -els autèntics refundadors de Xaló i Llíber-, va ser una centúria de depressió econòmica, de constants protestes del colonat contra els abusos dels seus senyors i, també, de pràctica del bandolerisme a la Marina Alta, com a única eixida per als sectors socials més desfavorits.

[edita] El segle XVIII

Caldrà esperar al segle XVIII a fi que l'esmentada situació econòmica experimente una transformació sustancial. Al llarg del Set-cents es va produir una notable expansió econòmica a causa de l'extensió de la superfície conreada i el consegüent augment de la producció agrària, que comportaria un progressiu creixement poblacional.

A finals del segle XVIII, l'economia de Xaló va entrar en un nou període de recessió que va influir negativament en la demografia, i que es va perllongar fins a començaments del segle XIX.

[edita] El segle XIX

A mitjans del segle XIX, el desenvolupament de l'agricultura comercial de la pansa va provocar un nou impuls demogràfic, i l'any 1860 Xaló va a arribar a comptar amb el major nombre d'habitants de la seua història -3318 persones-.

[edita] El segle XX

En el transcurs del segle XX, Xaló va anar perdent població: si l'any 1900 tenia 2702 habitants, el 1981 havia baixat a 1709. Però, sortosament, l'any 1986 es va capgirar aquesta tendència negativa, i Xaló va guanyant població any rere any fins a haver superat amb escreix les 3000 persones.

[edita] Gastronomia

Article principal: Cuina de la Marina Alta

• Berenadeta de Pasqua: És una mena d'estofat que porta faves, pésols, creïlles i ceba. A mitjan cocció es deixa caure en l'olla un ou per cada comensal. Tradicionalment, era un plat típic de Pasqua o, en general, de la primavera, que és la temporada de la fava i el pésol. Hui, gràcies als productes congelats, és possible preparar una berenadeta en qualsevol època de l'any.
• Bollos: A Xaló les empanades reben aquest nom. A la Marina, també se'n diu coques tapades. El farcit pot ser de mullador (ceba i tomaca), de pésols o d'herba (camarrojes, lletsons i bledes). Tradicionalment, totes les casetes de camp tenien el seu forn de llenya per a coure el pa, els bollos o les coques.
• Carquinyols: Dolços molt cuits (adquireixen un característic color terrós), de consistència dura i forma allargassada, fets amb farina, ous, sucre i ametles. Són típics de Nadal.
• Coques: Pasta plana, que pren generalment una forma arrodonida o rectangular i porta com a cobertura mullador, pésols o herba. Les coques es poden coure directament sobre el sòl del forn de llenya o dins d'una llanda. Per la seua semblança amb la pizza italiana, els residents britànics li diuen valencian-style pizza, però a diferència d'aquesta no hi trobareu mai formatge en la seua cobertura. A l'estiu, es mengen acompanyades d'un raïm de moscatell, que és una encertada combinació de salat-dolç.
• Faves sacsades: Faves cuites a foc lent amb un rajolí d'oli d'oliva, alls tallats ben finets, trossets de cansalada, un pessic de sal i un altre de pebre roig. De tant en tant, s'ha de sacsar la caçola a fi d'evitar que les faves s'enganxen al fons i se socarren. Convé que siguen tendres perquè les faves granades no es couen bé.
• Sobrassada: Embotit de carn de porc capolada i adobada amb sal, pebre roig i d'altres espècies. El pebre roig li dóna el seu color característic. Aquesta saborosa menja la van portar a Xaló els colons mallorquins a començaments del segle XVII.
• Pastissets de moniato: Petites empanades cuites al forn, farcides amb confitura de moniato i aromatitzades amb anís o aiguardent.
• Vi de Xaló: El poble i la vall són molt coneguts per la seua dedicació al conreu de la vinya i per la venda a granell del vi que s'hi produeix, normalment negre.

[edita] Arquitectura tradicional

Article principal: Arquitectura de la Marina

La vivenda rural típica de Xaló és la casa de camp amb les seues construccions annexes de riurau i naia.

El riurau és un pòrtic d'arcs de mig punt, adossat lateralment a la casa de camp. Hi ha, però, riuraus que també apareixen separats de la vivenda. El nombre d'arcs és generalment senar, i solen estar orientats cap al migjorn. Aquesta construcció s'emprava antigament per guardar-hi la pansa en els dies plujosos.

Un altre element característic de l'arquitectura rural és la naia (o porxe davant la façana de la casa) que, a més de protegir-la del sol i la pluja, té també una evident funció estètica.

Davant la naia hi ha una extensió de terreny sense cultivar, amb el sòl endurit de tant de xafar-lo, anomenada sequer, on s'estenen en fileres els canyissos plens del raïm que, per efecte de l'acció solar, es converteix en pansa.

[edita] Rutes d'interés històric, etnològic i turístic

[edita] Ruta dels Pous

Consisteix en un recorregut pels quatre pous de font que abastien el municipi abans de la instal·lació de l'aigua potable. Aquesta ruta comença amb una visita al Pou de les Figueretes (segle XVII), els de la Basseta i de l'Assegador (segle XIX) i acaba al del camí de Passula, dit també Pou de les Forques (segle XIX).

[edita] Ruta dels Martorell

El trajecte inclou tots aquells espais que apareixen esmentats a la documentació de què a hores d'ara es disposa sobre la família de l'escriptor Joanot Martorell: la plaça de Xaló, la Senyoria, l'alqueria de Benibrai, el Pas Estret i la Muntanya de Benibrai (l'actual Devesa).

[edita] Ruta del Xaló històric

La trama de places i carrers del Xaló històric està composada per dos nuclis bàsics:

• El Ràfol de Xaló que comprén els carrers de Sant Cristòfol (dit antigament de les Roques), el de l'Hospital (antic dels Oms), el de Sant Rafael (antic dels Mallorquins), el de les Parres (o carrer del notari Torres), el de Sant Joaquim (o camí del Pou de les Figueretes), el de Santa Anna (antic d'en Berenguer), el d'Alacant, Major (carrer i plaça) i el Pla de la Séquia. És la part més antiga de Xaló amb carrers estrets i tortuosos, que es remunten a l'època mudèjar.

• El Primer Eixample (finals del segle XVIII - principis del XIX), al qual pertanyen els carrers de Sant Joan Batiste, Sant Judes Tadeu, Sant Antoni, Bonaire (l'actual canonge en Pere Maurí), Nou, Duquessa.

• El Segon Eixample (mitjans del XIX), que està integrat pels carrers de Salamanca i la Verge.

Els vials d'aquests dos eixamples són rectilinis i més amples i, per tant, no tenen res a veure amb els del vell Ràfol de Xaló. Aquest contrast en la disposició de l'espai urbà és important que el perceba el visitant, i que puga gaudir de les façanes de cases tan significatives com les modernistes que hi ha a la cruïlla dels carrers Duquessa i Bonaire.

[edita] Normativa local en matèria de distàncies entre plantacions

La normativa en matèria de distàncies entre plantacions està recollida en les Ordenances Municipals de 1906, i varien segons l'espècie vegetal que s'haja decidit plantar:

• penqueres: 1,10 mts.
• ceps o parral: 1,10 mts.
• palmeres: 3,50 mts.
• ametlers: 7 mts.
• arbres fruiters en general: 3,50 mts.
• oliveres, figueres, garrofers, xops, oms, eucaliptus: 7 mts.
• canyars: 4 metres.
• cedres, xiprers i arbusts de menys d'un 1,50 mts. d'alçària: 1 m.

Aquestes distàncies es compten sempre des de la fita amb la finca del veí.

[edita] L'associacionisme a Xaló

• "Associació de Comerciants i Empresaris de Xaló"
• "Societat de Caçadors de Xaló i Llíber".
• "Associació de Cultura de Xaló".
• "Comissió de Veïns del Camí del Cementeri".
• "Plataforma pro Millora Educativa".
• "Club de Lectura de la Biblioteca Municipal".
• "Club Ciclista de Xaló".
• "Club de Jiu-Jit-Su de Xaló".
• "Societat Colombòfila de Xaló".
• "Associació Musical de Xaló".
• "Associació de Jubilats i Pensionistes".
• "Grup de Cant i Corda".
• "Cor Parroquial".
• "Associació d'Amics del Bosc".

[edita] Bibliografia sobre Xaló

• Jalón, un pueblo de las sierras de la Marina (1975) de Josep Costa i Mas
• Apuntes para una futura historia de la Parroquia de la Natividad de Nuestra Señora de Jalón (1986) de Miquel Gavilà i Perelló i Vicent Garcia i Morant
• Cambios económicos y espaciales de la montaña prelitoral del norte de Alicante (1995) de Maria dels Àngels Mas i Llorens
• La Festa del Romer a Xaló (2002), obra conjunta de Maria Sivera i Puigcerver, Xaro Cabrera i González, Rafaela Lillo i Moreno i Antònia Server i Ramis
• El Valle de Xaló. Visión histórica (1238-1600) (2003) de Miquel Monserrat i Cervera
• Centenari de les Ordenances de 1906 (2006) de Jaume Noguera i Mengual i Rubèn Vidal i Bertomeu
• La terra i la gent del Xaló repoblat (2007) de Josep Mas i Martí i Jaume Noguera i Mengual
• La Duquessa d'Almodóvar. Vida d'una aristòcrata valenciana a la fi del segle XVIII (2007) d'Irene Ballester Buigues
• Orquídies de Xaló (2007) de Toni Pont Font
• El municipi de Xaló a l'època liberal (1833-1868) (2008) de Josep Mas i Martí i Jaume Noguera i Mengual
• La vila de Xaló i l'esclat revolucionari de 1868 (2008) ídem
• Crònica del Xaló finisecular (1880-1998) (2009) ídem

Aquestes tres darreres obres formen una trilogia sobre el segle XIX a Xaló.

[edita] La terra i la gent del Xaló repoblat (2007)

Aquest fou el primer llibre de la col·lecció Mirades cap a Xaló, la publicació de la qual s'encetà l'any 2007 a iniciativa de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Xaló, amb el propòsit de contribuir al coneixement del passat, el retrobament de la identitat pròpia del xaloners i xaloneres, el conreu de la investigació i l'estima envers al poble.

Jaume Fullana i Mestre defineix aquesta obra com un valuós treball de reconstrucció de la vida diària del Xaló repoblat amb nombroses referències documentals meticulosament seleccionades i, a més, hi afegeix que els aspectes abordats en la investigació són abundants i la informació s'organitza de forma molt encertada amb objectivitat històrica i un llenguatge precís i entenedor.

Els historiadors Antoni Mas i Joan-Lluís Monjo consideren que amb la referida obra mamprenem un viatge fascinant als inicis del poble de Xaló, just a partir del moment en què s'hi assentaren els repobladors siscentistes, després de l'expulsió dels moriscs. Un assentament que, dins de la història particular de Xaló, suposa molt més que una simple arribada d'immigrants, perquè és la llavor i la base del poble que ha esdevingut hui. Va ser llavors, després de l'expulsió dels moriscs, quan aquell rahal o Ràfol de Xaló de l'època mudèjar esdevingué Xaló, un districte senyorial habitat per una població nova, arribada en la gran majoria de Mallorca i predominantment -un poc més de la meitat si no hem errat els càlculs- de Santa Margalida. Aquests, instal·lats al nou espai, conformaren la personalitat i la identitat del poble de Xaló. La transcendència d'aquesta esdeveniments no ha estat negligida -tot el contrari- per Josep Mas i Jaume Noguera, que se'ns demostren com uns veritables entusiastes de la història, del patrimoni cultural del seu poble i, per això mateix, dels vincles que, encara ara, l'uneixen amb Mallorca en general i amb Santa Margalida en particular.

En Mas i en Monjo també destaquen que aquest treball proporciona elements per a la reflexió: Hi observem que hi ha topònims actuals que ja estan documentats a l'Edat Mitjana (com ara, Aixa, Cuta, Benibrai, Murta, Passula o el mateix nom del poble). Una permanència que, als nostres països, es pot veure -o es veu- interrompuda arran d'alguns projectes urbanístics devastadors, que no només soterren l'espai sinò els noms tradicionals amb què s'anomenava. Perquè hem de tenir en compte que els topònims són veritables testimonis de la nostra història, com (per exemple) el tossal de les Forques o el carrer dels Mallorquins, actualment desapareguts. Però no només es parla de noms al treball: hi trobarem moltes dades interessants referides a elements del poble desapareguts, com la torre senyorial o l'hospital (els autors documenten la presència física d'aquest edifici i ho relacionen amb el nom d'un carrer), a diverses activitats humanes (com l'apicultura o els teulers) o a determinats elements de la cultura popular (entre els quals cal destacar l'antiguitat dels riuraus).

Els autors d'aquest llibre consideren que l'expulsió dels moriscos va arribar en un mal moment per a la Baronia de Xaló, ja que l'any 1601 en Gonçal d'Íxer havia abandonat totes les seues responsabilitats com a senyor i, guiat per una fervorosa devoció, havia ingressat en un convent de la ciutat de València. El seu fill i successor, en Pere d'Íxer, era encara menor d'edat i, per aquesta raó, havia estat sotmés a la tutela de la seua àvia materna, la poderosa comtessa de l'Alcúdia, fins l'any anterior a l'expulsió dels moriscos. Sobre la seua persona pesava ara la iniciativa del repoblament de Xaló i Llíber, car la Corona havia deixat en mans del senyors aquesta missió. I, segurament, de no haver comptat amb la participació dels colons illencs, la recuperació demogràfica de la Baronia de Xaló no haguera estat possible.

[edita] La Duquessa d'Almòdovar. Vida d'una aristòcrata valenciana a la fi del segle XVIII (2007)

Aquest fou el segon títol de la col·lecció i s'edità també l'any 2007, i es tracta d'un magnífic treball d'investigació entorn de la figura de Josepa Domènica Català de Valeriola, Baronessa de Xaló i Llíber.

Jaume Fullana i Mestre en el seu pròleg al llibre comenta que Irene Ballester ens descriu una dona emprenedora del segle XVIII, que s'obri camí amb les dificultats pròpies d'un segle dominat per homes. Ens deixa entreveure la cultura il·lustrada de la duquessa a través de la diversitat de publicacions de diferent temàtica a les quals estava subscrita. Ens parla dels mites que l'envolten, del seu matrimoni i de la seua posterior anul·lació, del seu patrimoni, de les seues preocupacions i interessos, i de la seua mort...

L'autora comença el llibre amb un primer paràgraf on ens dóna una aproximació inicial a aquesta rellevant figura històrica que ens sorprén per la quantitat de títols que va arribar a acumular en la seua persona: Gran d'Espanya, duquessa d'Almòdovar, marquesa de Nules i Quirra, marquesa d'Ontiveros, comtessa de Canalejas, de l'Alcúdia i de Gestalgar, Baronessa de Sot de Xera, Estivella, Xaló, Llíber i Gata, Adelantada Mayor de la Florida, Castellana Perpètua d'Avilés i Sant Joan de Nieva, Senyora de Sanz, de la Torre de Lloris i Miralvó, de la Zarza i Torre del Cañaveral i Santa Maria de Trasierra, de les Viles de Rambla, Ontiveros, Vita, Herreros de Suso, Malaguilla i Sant Miquel de Pedrosa, de las Casas de Santa Paya, Condado Terminón i Ibarreta i de les de Góngora i Bañuelos a Còrdova.

[edita] Orquídies de Xaló (2007)

El tercer títol d'aquesta col·lecció, és segons Jaume Fullana i Mestre, una invitació a endinsar-nos en el món d'una de les flors més nombroses del regne vegetal: les orquídies i el resultat d'anys d'observació, d'interpretació i de recerca; constitueix una llepolia visual (en paraules del seu autor) a la que no ens podem resistir i a través de la qual se'ns convida a contemplar aquestes meravelloses plantes i gaudir-ne a través de tots els nostres sentits.

L'autor, el naturalista Toni Pont, diu que dins del terme de Xaló floreixen almenys 18 espècies d'orquídies agrupades en 7 gèneres que es reparteixen per tot el territori. La majoria d'aquestes plantes són tan discretes de port i de floració tan puntual que poden passar desapercebudes, encara que en observar-les de prop ens adonem de la seva delicada bellesa i que les orquídies mediterrànies són plantes de floració primaveral més bé primerenca, encara que algunes espècies poden allargar el seu període de floració fins ben entrat el mes de juliol. El gènere Spiranthes n'és una excepció, ja que té un parell d'espècies amb floració estival i de tardor respectivament. En general, els mesos més abundants en floracions són abril i maig.

[edita] El municipi de Xaló a l'època liberal(1833-1868) (2008)

Aquest llibre s'ha convertit en el quart títol de la col·lecció Mirades cap a Xaló. Josep F. Font i Seguí la conceptua com una obra que va a contribuir a difondre el coneixement d'un període de la història local sobre el qual encara no s'havia fet cap treball d'investigació exhaustiu i, per això, en Mas i en Noguera han intentat recrear molts aspectes de la vida quotidiana dels nostres avantpassats: la vila, el terme, l'administració local i el comú de veïns. I, a continuació, hi afegeix que n'hi han dos capítols d'aquest llibre que m'han interessat de manera especial: són els dedicats al reg de les hortes i al medi natural. Crec que tant l'un com l'altre il·lustren perfectament la necessitat d'un equilibri entre Natura i Societat. Aquest balanç entre els recursos ambientals i l'activitat humana pot arribar a ser tan extremadament fràgil que resulta imprescindible actuar amb molta cura, tal i com considere que ho varen fer les Corporacions d'aquella època.

En el pròleg de l'obra Jaume Fullana i Mestre manifesta que es tracta d'un llibre escrit amb un llenguatge clar, senzill i rigorós que ens descriu diferents aspectes de la vida de Xaló del segle XIX. Una guia que mereix una lectura pausada i que ens ajudarà a interpretar millor les transformacions que han anat succeint-se en el nostre poble a través del temps. Els seus autors ens conviden a recórrer les places de l'època i els seus carrers; ens descriuen detalladament els seus edificis, els serveis, els oficis, el sistema de reg, l'economia, les contribucions, les ordenances, les epidèmies...

[edita] La vila de Xaló i l'esclat revolucionari de 1868 (2008)

Segons Josep F. Font i Seguí, a diferència de les seues anteriors obres La terra i la gent del Xaló repoblat (2007) i El municipi de Xaló a l'època liberal (1833-1868) (2008), aquest treball del Josep Mas i el Jaume Noguera presenta la peculiaritat que els autors se centren en un moment històric molt concret: els mesos finals del 1868, l'any en què es va exiliar d'Espanya la reina Isabel II.

Aquest llibre recull dades molt interessants sobre la constitució de la Junta Revolucionària de Xaló: la data de la seua creació, la identitat dels membres que la integraven, les primeres accions que va desenvolupar, la seua transició de provisional a definitiva, el paper que va jugar en la Corporació municipal sorgida després del destronament de la reina Isabel II, etc.

Per tant, l'interés del Josep i del Jaume com a historiadors ja no consisteix a donar-nos una visió global de la societat xalonera de començaments del segle XVII o de mitjans del XIX, tal i com havien fet en els seus darrers treballs, sinò que pretenen relatar-nos un episodi puntual sobre uns fets de caràcter revolucionari que van tenir una enorme transcendència democràtica per a tot l'Estat espanyol: la implantació del sufragi universal per als electors masculins de més de 25 anys.

A principis del mes de desembre de 1868, a Xaló van tenir lloc les primeres eleccions en què per a votar ja no era necessari posseir un determinat nivell de rendes econòmiques. Lògicament, es va tractar d'un canvi polític d'extrema importància, que calia recordar i celebrar quan ja fa 140 anys que es van produir els fets que són el tema de l'obra.

[edita] Crònica del Xaló finisecular (1880-1899) (2009)

Aquesta obra recull la relació dels fets més significatius, interessants i fins i tot curiosos que es varen succeir en els darrers anys del segle XIX. De manera conscient, els autors hi han barrejat tant dades concretes sobre aspectes de la vida quotidiana dels veïns i veïnes de Xaló com referències minucioses a la tasca desenvolupada pels diferents governs locals d'aquell període històric, amb el propòsit de donar una visió que resulte àmplia i alhora comprensible per a qualsevol tipus de lector.

Amb aquest nou treball Josep Mas i Jaume Noguera donen per conclosa la trilogia sobre el segle XIX, que van encetar amb l'obra El municipi de Xaló a l'època liberal (1833-1868), la qual va continuar amb La vila de Xaló i l'esclat revolucionari de 1868 i acaba ara amb Crònica del Xaló finisecular (1880-1899). Cadascun d'aquests tres llibres se situa en un context històric propi, que es correspon amb un cert moment de transformació de les estructures socio-polítiques de l'època precedent: des de la fi del règim senyorial a la implantació del liberalisme (el primer), el fracàs de la monarquia d'Isabel II i les subsegüents experiències democratitzadores impulsades per l'ideari de la Revolució de 1868 (el segon) i, finalment, la Restauració que recupera la monarquia com a forma de govern, encarnada en un membre de la dinastia en l'exili, però que cal reconéixer que també aporta més d'una innovació remarcable, sobretot en el terreny polític (el tercer).

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xaló

• Institut Valencià d'Estadística
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat
• Ajuntament de Xaló

v • d • e Municipis de la Marina Alta Alcalalí  •  l'Atzúvia  •  Beniarbeig  •  Benidoleig  •  Benigembla  •  Benimeli  •  Benissa  •  Calp  •  Castell de Castells  •  Dénia  •  Gata de Gorgos Llíber  •  Murla  •  Ondara  •  Orba  •  Parcent  •  Pedreguer  •  Pego  • el Poble Nou de Benitatxell  •  els Poblets  •  el Ràfol d'Almúnia  •  Sagra  •  Sanet i els Negrals  •  Senija  •  Teulada  •  Tormos  •  la Vall d'Alcalà  •  la Vall d'Ebo· la Vall de Gallinera  •  la Vall de Laguar  •  el Verger  •  Xaló  •  Xàbia