Xamaix

Gravat del Codi d'Hammurabi, que representa Xamaix assegut al davant del conquistador babiloni.

Xamaix (en accadi Šamaš) era una divinitat venerada a l'antiga Mesopotàmia (equivalent a l'Utu sumeri). D'etimologia semítica, el seu nom significa "sol". És un del déus astrals de Babilònia. Està especialment relacionat amb la justícia i els oracles. Especialment venerat a les ciutats de Sippar i Larsa.

Xamaix era fill de Nanna i Ningal, cada capvespre anava a l'inframón per la muntanya de l'oest i retornava per la muntanya de l'est; a l'inframón decidia el destí dels morts. Se'l representa amb rajos sortint dels seus braços i portant un ganivet de serra o un disc que surt entre dues muntanyes.