Xamota

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maons refractaris fets amb xamota

La xamota és un material granular onbtingut de la polvorització dels maons, pedres refractàries, o un altre producte ceràmic cuit. Té un alt percentatge de sílice i alúmina. També es pot fer, a altes temperatures, a partir d’argiles refractàries. Afegint xamota a l’argila en millora la textura, redueix la contracció i evita la formació d’esquerdes durant la cocció.

Propietats[modifica | modifica el codi]

La xamota té un contingut mínim del : 40% d’alúmina, un 30% mínim de sílice, un 4% màxim d’òxid de ferro (III), un 2% màxim d’òxid de calci i d’òxid de magnesi en total.[1]

El seu punt de fusió és d’uns 1780 °C. Pot absorbir fins a un 7% d’aigua.

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

La xamota es fa servir en la fabricació d’objectes de terrissa i en escultura per a obtenir una textura rústega. Evita defectes com l’esquerdat i la laminació. Afegeixen resistència a la terrissa.

Com més fines siguin les partícules de la xamota, més estretament s’enllacen amb l’argila i més dens i fort serà el producte cuit final.[2]

Altres usos per la xamota és en el processament del varistor un metall-òxid d’ OZn.

En arqueologia[modifica | modifica el codi]

En arqueologia es diu xamota la ceràmica que es troba esmicolada.


Referències[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]