Xampanyès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xampanyès
Champaignat
Parlat a: França i Bèlgica
Regió: Champagne-Ardenne, Picardia, Île-de-France, Borgonya, Valònia
Parlants: sense dades, probablement extinta
Classificació genètica: Indoeuropeu

  Llengua itàlica
   Llengua romànica
    Itàlica-Occidental
     Itàlica-Occidental-Occidental
      Gal·lo-Ibèrica
       Gal·lo-Romànica
        Gal·lo-Rhaetia
         Oïl
          Xampanyès

estatus oficial
Llengua oficial de: no és oficial
Regulat per: Lou Champaignat
codis de la llengua
ISO 639-1 -
ISO 639-2 -
ISO 639-3 -
Sense imatge
Àrea geogràfica del xampanyès
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El xampanyès (en xampanyès: champaignat) és una llengua romànica pertanyent a les llengües d'oïl pròpia de la Xampanya d'altres zones limítrofes. Està pendent de confirmar-se'n l'extinció. Ha estat estudiada pels lingüistes Saubinet, Michel Tamine, Bernard Cerquiglini, Henry Bourcelot i Gerard Taverdet.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Es parlava concretament a França, a la Xampanya (regió administrativa de Champagne-Ardenne, llevat del municipi de Givet, on es parla el való), a Aisne (Picardia), Sena i Marne (Île-de-France) i a Yonne (Borgonya); i a cinc poblacions de Bèlgica: Membre, Bohan, Bagimont, Pussemange i Sugny.

Parlants[modifica | modifica el codi]

No disposem de dades sobre els parlants del xampanyès. Els pocs que quedaven han minvat considerablement al llarg del segle XX, sobretot a les zones properes a la capital francesa, on conservar una llengua pròpia avui dia és súmmament difícil.

Avui dia s'hi publiquen quatre revistes[Quan?], això significa que diverses persones dominen aquesta llengua tant com per a redactar els articles d'aquestes publicacions. També vol dir que hi ha gent interessada en aquestes revistes que les adquireix i llegeix en xampanyès. Però no tenim constància de ningú que la tingui com a primera llengua, ni tan sols que la parli al seu dia a dia. Aquesta seria, per a molts científics, un cas de llengua extingida.

Sociolingüística[modifica | modifica el codi]

Com totes les llengües de França diferents al francès, el xampanyès ha restat prohibida des del 1700 al 2008, decret abolit amb la reforma de la constitució francesa. Ha viscut durant molts anys discriminada, ridiculitzada i en situació de diglòssia. Durant els segles XIX i XX els nens eren castigats per parlar xampanyès a l'escola. Tot i que cada cop més es va abandonant, encara existeix el tòpic que és la parla de la gent inculta i rural. Publicar en xampanyès el segle XXI ajuda dia a dia a dignificar la llengua. Així, cada cop hi ha més persones interessades en la llengua dels seus avantpassats.

Ensenyament[modifica | modifica el codi]

No és present a cap escola pública ni privada.

Sembla que es pot aprendre a aquests llocs:[Quan?]

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

La minute champenoise (El minut xampanyès) va ser un programa de televisió en xampanyès que només dura un minut. Es va emetre durant l'any 2007 pel Canal 32, cadena local de Troyes i l'Aube.

Normativització[modifica | modifica el codi]

No té cap normativa generalment acceptada. La tradició escrita en va fixant les convencions.

Estatus legal[modifica | modifica el codi]

És reconeguda com a llengua regional endògena a Bèlgica, segons un decret de l'executiu de la Comunitat francesa adoptat el 1990. Es beneficia, sobretot pel que fa a la presència als mitjans de comunicació, de les accions de l'Oficina de les Llengües Regionals Endògenes[Quan?].

A França, no es beneficia de cap legislació a nivell general i la ratificació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries resta bloquejada.

Literatura[modifica | modifica el codi]

La literatura xampanyesa es compon de teatre, poesia i còmic. S'inicia el segle XI amb Rachi. Sens dubte, l'escriptor xampanyès més conegut és Chrétien de Troyes (segle XII). Amb obres com El cavaller del lleó, representa el màxim exponent de literatura en aquest idioma. També cal parlar dels escriptors Geoffroy Villehardouin i Jean Joinville. Destaca també El bon temps del carnestoltes de Clarmont, d'un autor desconegut. Després es van anar succeint obres que no han tingut tant de ressò. A partir del segle XVI no es coneix cap més obra escrita en xampanyès. La literatura xampanyesa ens ha deixat un llegat de nadales i actualment no hi ha cap escriptor que hi publiqui literatura.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

No es publiquen regularment llibres en xampanyès. A internet només és present en reculls sobre la llengua escrits en francès i no s'hi ha iniciat cap Viquipèdia. Actualment es publiquen quatre revistes en xampanyès:

  • Lou Champaignat (El Xampanyès): revista semestral que recull contes, poemes, receptes de cuina i articles de temes diversos majoritàriament relacionats amb el patrimoni de la Xampanya, com ara història, toponímia o botànica.
  • Parlure
  • Champagne-Ardennes
  • Terres Ardenneses

Característiques[2][modifica | modifica el codi]

Fonètica[modifica | modifica el codi]

La síl·laba tònica sempre és la darrera.

Vocals[modifica | modifica el codi]

En l'evolució del llatí al xampanyès les vocals temàtiques desapareixen. Així, són freqüents les paraules acabades en consonant. Les e finals sense accentuar no es pronuncien.

Les vocals centrals baixes breus llatines [a] evolucionen a [ɛ], anterior semi baixa. Així, la Xampanya, que en llatí és Campannia [kam'pannia], en xampanyès es diu Champaigne [ʃam'pɛɲ].

laborare [laβo'ɾa:ɾe] > laibourer [lɛbu'ʀe] (treballar)

Les vocals seguides d'ena o ema no es nasalitzen, així la síl·laba in es pronuncia [in].

Consonants[modifica | modifica el codi]

La r es pronuncia fent vibrar l'úvula [ʀ].

Sovint apareixen a principi de mot consonants palatalitzades; és a dir, que es pronuncien prement la llengua contra el paladar, com passa en català amb lluna i nyicris. La palatalització es marca amb una y:

  • [tʲ] oclusiva dental sorda palatal → tyoche [tʲɔʃ] (campana)
  • [dʲ] oclusiva dental sonora palatal → dyèce [dʲɛs] (glaç)

Corresponen a l'evolució dels grups inicials llatins [cl] > [tʲ] i [gl] > [dʲ]. Així, clocca (campana) evoluciona a tyoche i glacies (glaç) a dyece.

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

Hi ha un article definit, que en masculí singular és lou, pronunciat [lu].

Lèxic[modifica | modifica el codi]

Dues paraules per a dir sopar: marander i dègner.

Dialectologia[modifica | modifica el codi]

Marcada sobretot el segle XX per la dissolució lingüística amb el francès. Com que són llengües tan semblants es produeixen moltes interferències. Haute-Marne, al sud del domini lingüístic, és en molts aspectes zona més conservadora. A l'àrea de Troyes i Reims, situada a l'extrem nord, es localitzen els parlars més innovadors, sobretot pel que fa a la pronúncia.

Henry Bourcelot deia ja als anys setanta del segle XX que, en general, els parlants ja havien perdut la major part dels trets més característics de l'idioma. Així, els darrers parlants ja nasalitzaven les vocals, no palatalitzaven les t ni les d, l'article ja era le i el lou només l'usaven ocasionalment.[3] Avui dia, només resten algunes paraules i expressions típiques, i el xampanyès s'ha convertit en una simple variant del francès.

Portal

Portal: llengües

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Si més no, n'hi havia programat un curs el 2003. Cerquilini, Bernard et al. Les langues de France, 2003
  2. Cerquilini, Bernard et al. Les langues de France, 2003
  3. Bourcelot, Henry. «L'histoire et la géographie lingüistique à la lumière de l'Atlas lingüistique de la Champagne et de Brie» dins Les dialectes romans de la France. Centre National de la recherche scientifique. Paris, 1973

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bourcelot, Henry. «L'histoire et la géographie lingüistique à la lumière de l'Atlas lingüistique de la Champagne et de Brie» dins Les dialectes romans de la France. Centre National de la recherche scientifique. Paris, 1973
  • Cerquilini, Bernard et al. Les langues de France, 2003

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Recursos lingüístics[modifica | modifica el codi]

Cultura[modifica | modifica el codi]