Xancleta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Diversos tipus de xancleta, en materials variats (plàstic, cuir)

La xancleta és un tipus de sabatilla que consta d'una sola i d'una tira en forma de Y, la qual separa el dit gros dels altres i serveix per a sostenir-se al peu; la xancleta, doncs, es duu sempre a retaló. A diferència de la sandàlia, no té més tires, ni per la banda del taló ni pel turmell. A diferència de la xancla, no té empenya pròpiament dita.

El mot xancleta és format del diminutiu de xancla[1]

De dur les sabatilles o sabates a retaló se'n diu portar-les a xancleta.


Ús i moda[modifica | modifica el codi]

En l'Antic Egipte s'utilitzà un tipus de calçat similar, elaborat amb tires de papir trenat. Aquest és el seu signe jeroglífic:

S33

Sembla que la xancleta prové del zōri, un calçat semblant usat tradicionalment al Japó. Als anys trenta aquest calçat conegué imitacions al Pacífic, i, ja en la segona postguerra mundial, a Nova Zelanda, on es creà la forma actual, de plàstic, i des d'on s'estengué per tot el món euròpid.

En molts països subdesenvolupats, el calçat tradicional és algun tipus de xancleta (per exemple, a Indoxina). En d'altres, sovint es camina descalç, i la xancleta ve a ser un graó més en la vestimenta, i el primer pas en l'adopció del calçat.

Al món desenvolupat les xancletes són calçat estiuenc d'anar a la platja, i també per a estar per casa. D'altra banda, donats el baix cost i la comoditat, amb freqüència les utilitzen els indigents, reclusos, obrers, pescadors i personal de servei.

A finals dels anys noranta es produí l'adpció de les xancletes com a calçat de moda, especialment entre les adolescents. Actualment, i elaborades per diferents marques i amb diversos materials (des de plàstic fins a cuir d'alta qualitat), formen part de la indumentària usual d'adolescents i joves d'estrat social mitjà i alt, els quals n'han estès l'ús en universitats, escoles, oficines i fins i tot certàmens i actes públics. Això ha generat debat sobre fins a quin punt aquestes sabatilles resulten apropiades per a la vestimenta formal o semiformal. Des del punt de vista d'alguns usuaris, reflecteixen una tendència de rebel·lia consistent a trencar amb esquemes o convencionalismes abans inqüestionats, a més de concordar amb certes tendències de la moda a barrejar elements que no encaixen. Des d'una altra òptica, l'ús de xancletes amb roba de vestir i en ocasions formals o semiformals indica mal gust i denuncia socialització incompleta amb criteri per formar.


Qüestions de salut[modifica | modifica el codi]

Alguns podòlegs en desaconsellen l'ús, ja que pot provocar caigudes, talls a la pell, problemes circulatoris i ferides entre el primer i segon dits.[2]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Nota[modifica | modifica el codi]

  1. Xancla és feminització de xancle ('sobrecalçat'), mot que, al seu torn, sembla derivar de xanca. Tornant a xancla, tradicionalment aquest mot s'emprava en exclusiva en l'expressió a xancla ('a retaló'), expressió avui tendencialment substituïda per a xancleta. En l'actualitat, i per influència de l'espanyol chancla, s'ha popularitzat xancla com a nom d'una sabatilla similar a la xancleta, però amb empenya en forma de tira que deixa les puntes dels dits a l'aire, en comptes de tira en Y entre els dits; allò que en francès s'anomena mule.
  2. html.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xancleta