Xanthomyza phrygia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Xanthomyza phrygia
Regenthoneyeater.JPG

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Meliphagidae
Gènere: Xanthomyza
(Swainson, 1837)[2]
Espècie: X. phrygia
Nom binomial
Xanthomyza phrygia
(Shaw, 1794)[3]
Distribució geogràfica
Distribució geogràfica
Sinònims

Anthochaera phrygia

Xanthomyza phrygia o Anthochaera phrygia és una espècie d'ocell pertanyent a la família Meliphagidae.[4][5]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Fa 20-24 cm de llargària total i té una envergadura alar de 30 cm.
  • El mascle pesa 41-45,5 g i la femella 33-45.
  • El cap, el coll, la gola, la part superior del pit i el bec són de color negre, mentre que la part posterior i inferior del pit són de color llimona pàl·lid amb un patró ondulat negre. Els exemplars immadurs són més marronosos. Les plomes de les ales i de la cua tenen les vores de color groc brillant. El voltant dels ulls és de color rosa fosc o crema.
  • El mascle és més gran i fosc que la femella, mentre que els juvenils s'assemblen a les femelles però són més marronosos i tenen un bec més pàl·lid.
  • El seu cant s'assembla al repic, suau i metàl·lic, d'una campana i se sent més quan no és l'època reproductiva.[6][7][8][9][10][11][12]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Assoleix la maduresa sexual al cap d'1 any, moment en què la femella fa un niu obert en forma de copa a la capçada d'un eucaliptus amb l'ajut d'escorces, herbes, branques i llana, i hi pon de dos a tres ous que són covats per ella mateixa durant 14 dies. Els pollets són alimentats per ambdós progenitors, si fa no fa, 23 vegades per hora i deixen el niu al cap de 16 dies, tot i que continuen essent alimentats pels seus pares durant 3 o 4 setmanes més.[13][14][15][16][17][18][19]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Es nodreix de nèctar (Eucalyptus melliodora, Eucalyptus albens, Eucalyptus sideroxylon, etc.), insectes i aranyes (sobretot, en temporada de cria).[20][8][21][22][12]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

En general, viu als boscos d'eucaliptus i prefereix aquelles àrees de l'estatge basal més humides i fèrtils. També fa servir els boscos de ribera (Casuarina cunninghamiana) a Nova Gal·les del Sud (sobretot per a reproduir-se), els boscos humits de les terres baixes costaneres dominats per Eucalyptus robusta i Corymbia maculata, els horts i els jardins urbans.[8][23][24][12]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Temps enrere era comú als boscos de l'est d'Austràlia fins a Adelaida, especialment al llarg dels vessants interiors de les Serralades Australianes, però avui en dia ha desaparegut d'Austràlia Meridional i de l'oest de Victòria, i només cria al nord-est de Victòria i la costa central de Nova Gal·les del Sud.[20][25][26][27]

Longevitat[modifica | modifica el codi]

La seua esperança de vida en estat silvestre és de 10 anys.[18]

Costums[modifica | modifica el codi]

És una espècie gregària que forma estols.[12]

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

El 75% del seu hàbitat ha estat destruït pel desenvolupament agrícola i urbanístic, i el que en resta està essent degradat per la indústria de la fusta. A banda d'això, les seues altres principals amenaces són la competència de Manorina melanocephala (la qual està més adaptada als canvis esmentats abans), la no regeneració dels boscos de ribera, els arbres i els arbusts nadius a causa del sobrepasturatge, i la depredació d'ous i pollets per part d'altres aus.[28] Actualment, només en queden 1.500 exemplars i el seu nombre continua minvant.[20][8][29][30]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. IUCN (anglès)
  2. uBio (anglès)
  3. uBio (anglès)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. Classificació de l'IOC (versió 2.4, 2013) (anglès)
  6. Veerman, P.A., (1992). Vocal mimicry of larger honeyeaters by the Regent Honeyeater Xanthomyza phrygia. Australian Bird Watcher. 14:180-189.
  7. Veerman, P.A., (1994). Batesian acoustic mimicry by the Regent Honeyeater Xanthomyza phrygia. Australian Bird Watcher. 15:250-259.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 BirdLife International (anglès)
  9. Schodde, R., Mason, I. J. i Christidis, L., 1992. Regional, age and sexual differentiation in the Regent Honeyeater Xanthomyza phrygia. Corella 16:23-28.
  10. Threatened Species - Species, Populations and Ecological Communities of NSW (anglès)
  11. Del Hoyo, J., Elliott, A. i Sargatal, J., (1994). Handbook of the Birds of the World. Volum 13: Penduline-tits to Shrikes. Lynx Edicions, Barcelona, Catalunya.
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 BirdsInBackyards (anglès)
  13. Geering, D. i French, K., 1998. Breeding biology of the Regent Honeyeater Xanthomyza phrygia in the Capertee Valley, New South Wales. Emu 98:104-116.
  14. Ley, A. J. i Williams, M. B., 1994. Breeding behaviour and morphology of the Regent Honeyeater Xanthomyza phrygia near Armidale, New South Wales. Aust. Bird Watcher 15:366-376.
  15. Ley, A. J. i Williams, M. B., 1998. Nesting of the Regent Honeyeater Xanthomyza phrygia near Armidale, New South Wales. Aust. Bird Watcher 17:328-336.
  16. Oliver, D. L., 1998. Breeding behaviour of the endangered Regent Honeyeater Xanthomyza phrygia near Armidale, N. S. W. Aust. J. Zool. 98:97-103.
  17. Oliver, D. L., Ley, A. J. i Williams, B., 1998. Breeding success and nest site selection of the Regent Honeyeater Xanthomyza phrygia near Armidale, New South Wales. Emu 98:97-103.
  18. 18,0 18,1 ARKive (anglès)
  19. Department of the Environment, Water, Heritage and the Arts (2010). Anthochaera phrygia in Species Profile and Threats Database, Department of the Environment, Water, Heritage and the Arts, Canberra (anglès)
  20. 20,0 20,1 20,2 Birds Australia (anglès)
  21. Oliver, D. L., 2000. Foraging behaviour and resource selection of the Regent Honeyeater Xanthomyza phrygia in northern New South Wales. Emu 100:12-30.
  22. Oliver, D.L., (1998). The importance of insects and lerp in the diet of juvenile Regent Honeyeaters Xanthomyza phrygia: implications for the conservation of an endangered woodland bird. Wildlife Research 25, 409-417.
  23. Franklin, D. C., Menkhorst, P. W. i Robinson, J. L., 1989. Ecology of the Regent Honeyeater Xanthomyza phrygia. Emu 89:140-154.
  24. Oliver, D. L., Ley, A. J., Ford, H. A. i Williams, B., 1999. Habitat of the Regent Honeyeater Xanthomyza phrygia and the value of the Bundarra-Barraba region for the conservation of avifauna. Pac. Conserv. Biol. 5:224-239.
  25. Franklin, D. C. i Menkhorst, P. W., 1988. A history of the Regent Honeyeater in South Australia. S. Aust. Ornithol. 30:141-145.
  26. Recovery Outline - Regent Honeyeater (anglès)
  27. Franklin, D., P. Menkhorst & J. Robinson, (1987). Field surveys of the Regent Honeyeater Xanthomyza phrygia in Victoria. Australian Bird Watcher. 12:91--95.
  28. Grey, M. J., Clarke, M. F. i Loyn, R. H., 1998. Influence of the Noisy Miner Manorina melanocephala on avian biodiversity and abundance in remnant Grey Box woodland. Pac. Conserv. Biol. 4:55-69.
  29. Menkhorst, P., Schedvin, N. i Geering, D., 1998. Regent Honeyeater Recovery Plan 1999-2003. Department of Natural Resources and Environment, Melbourne.
  30. Robinson, D. i Traill, B. J., 1996. Conserving woodland birds in the wheat and sheep belts of southern Australia. RAOU Conservation Statement 10.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Baillie, J. i Groombridge, B., 1996. Llista Vermella d'Animals Amenaçats de la UICN 1996. UICN, Gland, Suïssa.
  • Collar, N.J. i Andrew, P., 1988. Birds to Watch. The ICBP World Checklist of Threatened Birds. ICBP Technical Publication Núm. 8. Page Bros. (Norwich) Ltd, Norfolk, Anglaterra.
  • Dickinson, E.C. (ed.), 2003. The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 3a. edició. Christopher Helm, Londres: 1-1039.
  • Ford, H., W.E. Davis, S. Debus, A. Ley, H. Recher & B. Williams, (1993). Foraging and aggressive behaviour of the Regent Honeyeater Xanthomyza phrygia in northern New South Wales. Emu. 93:277-281.
  • Ford, H.A., D. Geering & A. Ley, (2000). Radio-tracking trials with Regent Honeyeaters Xanthomyza phrygia and other honeyeaters. Corella. 24:25-29.
  • Garnett, S. T. i Crowley, G. M., (2000) The action plan for Australian birds 2000. Canberra: Environment Australia.
  • Higgins, P.J., Peter, J.M. i Steele, W.K. (Eds), (2001). Handbook of Australian, New Zealand and Antarctic Birds. Volum 5: Tyrant-flycatchers to Chats. Oxford University Press: Melbourne.
  • Hirschfeld, E., (2008). Rare Birds Yearbook 2009. MadDig Media Limited, la Gran Bretanya.
  • UICN, 1990. 1990 IUCN Red List of Threatened Animals. UICN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
  • Ley, A. J. i Williams, M. B., 1992. The conservation status of the Regent Honeyeater near Armidale, New South Wales. Aust. Bird Watcher 14:277-281.
  • Ley, A.J., Oliver, D.L. i Williams, B., (1996). Observations on colour-banded Regent Honeyeaters Xanthomyza phrygia. Corella 20, 88-92.
  • Longmore, N.W., 1991. The Honeyeaters and their Allies of Australia. Angus and Robertson and The National Photographic Index of Australian Wildlife, Sydney.
  • Monroe Jr., B.L. & Sibley, C.G., 1993. A World Checklist of Birds. Yale University Press, New Haven i Londres.
  • Munro, U. & M. McFadden, (2005). Moult in captive Regent Honeyeaters Xanthomyza phrygia. Corella. 29:17-18.
  • Norman, J. i Christidis, L., 1998. Genetic variation in the Regent Honeyeater. Report to the Regent Honeyeater Recovery Team, Melbourne.
  • Oliver, D.L., (1998). Roosting of non-breeding Regent Honeyeaters Xanthomyza phrygia. Emu 98, 65-69.
  • Oliver, D.L., (2001). Activity budget of the Regent Honeyeater, Xanthomyza phrygia, in northern New South Wales. Australian Journal of Zoology 49, 695-712.
  • Perrins, C., (2009). The Encyclopedia of Birds. Oxford University Press, Oxford.
  • Pizzey, G. i Knight, F., (2003). The Field Guide to the Birds of Australia. Setena edició. HarperCollins: Pymble, Nova Gal·les del Sud.
  • Simpson, K. i Day, N., 1999. Field guide to the birds of Australia. Sisena edició. Penguin Books, Austràlia.
  • Webster, R. i Menkhorst, P., 1992. The Regent Honeyeater (Xanthomyza phrygia): population status and ecology in Victoria and New South Wales. Arthur Rylah Inst. Tech. Rep. Ser. 126, Department of Conservation and Environment, Melbourne.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xanthomyza phrygia
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.