Xanthoria parietina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Xanthoria parietina
Manca una imatge
Classificació científica
Regne: Fungi
Divisió: Ascomycota
Classe: Lecanoromycetes
Ordre: Teloschistales
Família: Teloschistaceae
Gènere: Xanthoria
Espècie: X. parietina
Nom binomial
Xanthoria parietina
(L.) Th. Fr. (1860)

Xanthoria parietina (del grec "xanthos" [ros] i del llatí parietina [parets derruïdes]) és un liquen foliaci, de la família Teloschistaceae.[1] Creix sobre gran varietat de substrats, de fàcil reconeixement i present a gran part del món. Ha estat escollit pel Joint Genome Institute (JGI) com a organisme model per estudiar-ne el genoma. Degut a la seva abundància, fàcil reconeixement i resistència a la pol·lució, ha estat un liquen molt emprat com a bioindicador per a metalls pesants.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Aquest liquen està format per un fong ascomicot (micobiont) i una alga del gènere Trebouixa (ficobiont). El seu tal·lus és de biotipus foliaci i normalment pot arribar fins als 10 cm de diàmetre. La cara superior del tal·lus és de color groc, taronja o verd groguenc segons l'exposició a la llum, on s'observen lòbuls arrodonits d'entre 3 i 6 mm d'ample, així com un nombre abundant d'apotecis prominents (lecanorins), amb el disc de color ataronjat o taronja. La cara inferior (la part adherida al substrat) és blanca, amb ricines esparses, simples, del mateix color.[2]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Aquest liquen es pot trobar sobre diferents substrats, tals com roques (epilític) o arbres (epífit), mostrant preferència per aquells rics en aports nitrogenats. El podem trobar sobre molts foròfits (arbre on se situa el liquen) diferents. Es tracta d'una de les espècies més abundants arreu del món, ben coneguda i de senzilla determinació. Espècie cosmopolita, és la més abundant del seu gènere a Europa, on es presenta des de les zones boreals fins a les zones mediterrànies. Existeixen moltes citacions ibèriques i catalanes.[3] Presenta una tolerància intermèdia a la pol·lució atmosfèrica, de manera que només és absent a les zones més contaminades (grans ciutats, zones properes a centrals tèrmiques, papereres..)

Usos[modifica | modifica el codi]

  • La seva àmplia distribució i la seva resistència intermèdia a la pol·lució han fet que sigui un dels líquens més emprats per fer estudis de deposició atmosfèrica de metalls pesants, especialment al sud d'Europa.
  • A l'antiguitat, s'usava com a remei per la icterícia pel seu color groc. Avui en dia, s'ha observat que inhibeix la replicació del virus paragripal humà tipus 2.[4]


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xanthoria parietina
  1. «Catalogue of life». [Consulta: 06-04-2010].(anglès)
  2. Calatayud,V., Sanz, M.J., Sánchez. Guía de líquenes epífitos. Organismo Autónomo de Parques Nacionales.1991(català)
  3. Giralt,M. Esteve, M.G. Líquens Epífits i Contaminació Atmosfèrica a la Plana i les Serralades Litorals Tarragonines. Barcelona.Institut d'Estudis Catalans, 1996
  4. Karagoz A, Aslan A. (2005). Antiviral and cytotoxic activity of some lichen extracts. Biologia 60(3): 281–6.