Xarxa ferroviària de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre xarxa ferroviària de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Si cerqueu la xarxa de la Catalunya Nord, vegeu Xarxa ferroviària de la Catalunya Nord.

La xarxa ferroviària de Catalunya està formada per una xarxa de ferrocarrils d'ample ibèric, ample estàndard, ample mètric i altres tipus de ferrocarrils com el tramvia, funiculars i telefèrics.

La xarxa està composta per:[1]

Història del ferrocarril a Catalunya[modifica | modifica el codi]

La Benedicció del Tren
Antiga Estació de França
Obligació de la Companyia dels ferrocarrils TBF

Els orígens del ferrocarril a Catalunya es remunten a la iniciativa de la burgesia catalana per contrarestar la falta de carreteres invertint en el ferrocarril. Els primers projectes van ser el de la línia entre Reus i el port de Tarragona (1833) i el de la línia entre Sant Joan de les Abadesses i Roses, però no es van materialitzar. El 1845 es va constituir, amb capital majoritari anglès, la companyia del Ferrocarril de Barcelona a Mataró, que sota l'impuls de l'enginyer de Mataró Miquel Biada, va construir la primera línia ferroviària de la península ibèrica, que es va inaugurar el 28 d'octubre de 1848.

Desde llavors es van començar a construir les grans línies ferroviàries de via ampla que unien els centres productors industrials amb els mercats catalans, espanyols i europeus. Es van desplegar les grans vies fèrries a l'entorn de Barcelona (Barcelona-Granollers, Barcelona-Martorell i Barcelona-Terrassa); la línia de Reus a Tarragona i Lleida (que l'any 1865 havia arribat a Vimbodí); i es va prolongar la línia de Martorell fins a Tarragona i posteriorment fins a Tortosa.

Als anys cinquanta-seixanta es va construir un total de 795 quilòmetres de vies fèrries a un ritme molt accelerat que es va frenar a partir de la crisi econòmica del 1866, la qual va paralitzar la construcció durant un decenni.

En les últimes dècades del segle es va reprendre la construcció dels ferrocarrils i es van desplegar un total de 418 km de via. Es van acabar línies a mig construir i es van produir fusions empresarials, com la de les companyies de Barcelona a Tarragona i de Barcelona a França (Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia), que va completar la línia de Girona a França. Es va posar en explotació la línia de Granollers a les mines de Sant Joan de les Abadesses. I es va acabar la línia de Reus a Tarragona i Lleida. L'única línia nova va ser la de Barcelona a Vilanova i la Geltrú i a Valls, que va enllaçar amb la de Barcelona a Tarragona. Del 1887 al 1898 es va prolongar el ramal de la línia de Barcelona a Valls i Reus fins a l'enllaç amb la inacabada línia de Saragossa a La Puebla de Híjar. En finalitzar el segle s'havien construït 1.834 quilòmetres.

A més, des de la fi del segle XIX es van construir també ferrocarrils secundaris de via estreta. Primer, el ferrocarril de Barcelona a Sarrià (1863). Després, el de Manresa a Olvan i Guardiola (1885-1904). El 1895, el que va unir Olot amb altres poblacions de la Garrotxa i amb l'estació de via ampla de Girona (línia Barcelona-Portbou). El 1887, el de Palamós a Girona i Banyoles. El 1892, el de Sant Feliu de Guíxols a Girona, que transportava les matèries primeres i els productes elaborats de la indústria del suro del Baix Empordà. I el 1887, el de Reus a Salou.

La construcció del ferrocarril a Catalunya va afavorir la creació d'empreses com La Maquinista Terrestre y Marítima, i va connectar la indústria catalana amb el mercat interior espanyol.

Els mapes de l'època posen de manifest que la ciutat de Barcelona es va convertir en el nus central en el qual confluïa la xarxa de ferrocarrils i de carreteres de diferent ordre, segons la importància administrativa de les ciutats que connectaven, que s'estenia cap a la resta de Catalunya. Aquest disseny centralitzat es va produir també a l'entorn de les capitals de les altres províncies.[2]

El 1929 es van cobrir les vies des de Barcelona-Plaça Catalunya fins a Muntaner i entre els anys 50 i 70 va continuar estenent-se el túnel a la resta de la línia de Barcelona. Als anys 50, també es va inaugurar el ramal entre Gràcia i Av. Tibidabo.[3]

Autoritats del transport[modifica | modifica el codi]

Mapa de Catalunya amb les quatre Autoritats del Transport.

Les autoritats del transport són consorcis interadministratius de caràcter voluntari amb la finalitat de coordinar el sistema de transport públic de viatgers en el seu àmbit territorial.

Actualment hi ha quatre Autoritats del Transport a Catalunya, una per cada capital de província, una de les maneres del consorcis o corporacions per coordinar el transport públic és posar en marxa un sistema tarifari integrat.[4]

La de Barcelona es diu Autoritat del Transport Metropolità i les de Lleida, Girona i del Camp de Tarragona Autoritat Territorial de la Mobilitat. A més s'està creant una cinquena ATM per a l'àrea del Bages: ATM Comarques Centrals amb dues zones.

L'Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona té sis zones i és la que ocupa més extensió i té més tipus de transports, ja que és l'unic lloc on hi ha metro i pel moment tramvia.

L'ATM del Camp de Tarragona està preparant el sistema tarifari integrat per l'any 2008 que inclourà dues zones, tres comarques en la primera zona i tres comarques més a la segona.

La comarca del Segrià forma part de l'ATM de Lleida en diverses modalitats de transport i algunes estacions de tren de la Noguera també està integrada a l'ATM.

Algunes funcions de les Autoritats del Transport són:[5]

  • Planificació d'infrastructures i serveis.
  • Relacions amb operadors de transport col·lectiu.
  • Finançament del sistema per les administracions.
  • Ordenació de les tarifes.
  • Comunicació.
  • Marc normatiu futur.
  • Altres funcions relacionades amb la mobilitat.

Targetes[modifica | modifica el codi]

Tant l'ATM de Girona com la de Lleida i Tarragona utilitzen unes targetes, sense contacte, amb l'última tecnologia (similar a les del Metro de Londres). La targeta del sistema tarifari integrat és una targeta amb un xip incorporat que permet carregar-la de tiquets de viatge que l'usuari necessiti pels seus desplaçaments, és a dir que sempre s'utlitza la mateixa targeta de plàstic. Aquesta tecnologia permet que els tiquets integrats tinguin les mateixes funcionalitats i que siguin llegibles i validables pels terminals de totes les empreses de transport que formen part de l'ATM. Les targetes xip es recarreguen amb tiquets de viatge on el preu estarà determinat per la quantitat de zones a atravesar des de l'origen fins al destí final.[6]

L'ATM de Barcelona encara utilitza els bitllets integrats de paper-cartró, i està previst que en un futur pròxim utilitzi el mateix tipus de targetes abans esmentades.


Metro de Barcelona[modifica | modifica el codi]

Article principal: Metro de Barcelona

Les línies de ferrocarrils metropolitans de Barcelona són 11 (L1-L2-L3-L4-L5-L6-L7-L8-L9-L10-L11) explotades per:

Línies convencionals d'ample estàndard[modifica | modifica el codi]

Línies d'ample mètric[modifica | modifica el codi]

I té una línia en via ampla: línia Lleida - la Pobla de Segur.

Línies de via d'ample ibèric[modifica | modifica el codi]

Totes pertanyen a Adif, excepte Línia Lleida - la Pobla de Segur de FGC.

Línies d'alta velocitat[modifica | modifica el codi]

Tramvies i trens lleugers[modifica | modifica el codi]

El Tramvia Blau tot creuant la Ronda de Dalt.
Article principal: Tramvia Blau
Article principal: Tram

El tramvia va ser un mitjà de transport molt popular a Barcelona durant la primera meitat del segle XX. Cap als anys 60 la companyia Tramvies de Barcelona començar a suprimir-los amb el pretext que entorpien el trànsit automobilístic i que eren antiestètics per substituir-los per autobusos. La matinada del 18 al 19 de març de 1971 els tramvies de les dues últimes línies (la 49, Drassanes-Horta, i la 51, Drassanes-Via Júlia) van arribar a cotxeres per a no sortir mai més. L'única línia que es va mantenir va ser la del Tramvia Blau, al Tibidabo.

A la ciutat i rodalies de Barcelona actualment hi ha 7 línies de tramvia i la Línia 11 del Metro de Barcelona (ja mencionada) és un tren lleuger:

Per a un inventari complet de les estacions de tren de tramvia, vegeu la Llista d'estacions de tramvia de la regió metropolitana de Barcelona

Funiculars i telefèrics[modifica | modifica el codi]

Altres Ferrocarrils[modifica | modifica el codi]

Territori cobert[modifica | modifica el codi]

Actualment hi ha 32 comarques que tenen alguna estació de ferrocarril, 14 de les quals tenen servei de Rodalies Barcelona i/o de FGC. Hi ha 18 comarques que tenen estacions de línies de mitjana distància o de llarga distància i 9 comarques que no tenen cap tipus d'estació de ferrocarril.

Comarques amb servei de rodalies i/o MD/LD:

  1. Comarques que la totalitat de les seves estacions o
    algunes no tenen sistema tarifari integrat de l'ATM de Barcelona.

Actuacions i futures actuacions en les infraestructures[modifica | modifica el codi]

Actuacions que recull el Pla Director d'Infraestructures 2001-2010 de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i el PTV:[7]

Rodalies Girona[modifica | modifica el codi]

Article principal: Rodalies Girona

AL Pla de Transport de Viatgers 2008-2012 (PTV) es preveu la creació d'una xarxa de rodalies per a la ciutat de Girona i voltants. Formada per dues línies de nord a sud que tindrà una part comú a la part més pròxima de la ciutat de Girona. Les dues línies aprofitaran la infraestructura existent de la línia Barcelona a la frontera francesa.

Rodalies Lleida[modifica | modifica el codi]

Article principal: Rodalies Lleida

AL Pla de Transport de Viatgers 2008-2012 (PTV) es preveu la creació d'una xarxa de rodalies per a la ciutat de Lleida i voltants. Formada per tres línies que aprofitaran la infraestructura de les línies Manresa - Lleida, Tarragona - Lleida i Lleida - la Pobla.

Rodalies Tarragona[modifica | modifica el codi]

Article principal: Rodalies Tarragona

La xarxa ferroviària de Rodalies Tarragona es preveu dins el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona que està en fase d'informació pública (inici informació pública 23 de juny de 2008) per un període de 3 mesos defineix els projectes i actuacions que es faran al Camp de Tarragona durant els següents anys.[8]

Unes d'aquestes actuacions són la creació d'un servei de Rodalies al Camp de Tarragona aprofitant les infraestructures existents, traslladar la línia convencional de la ciutat de Tarragona al centre, crear nous trams de línia convencional i d'alta prestació (alta velocitat) i la creació d'un tramvia o tren-tram.

Tren-Tram[modifica | modifica el codi]

Recreació de l'estació de Balaguer adaptada al tren-tram

Hi han diferents projectes de línies de trens-tram (és a dir línies que transcorren a les ciutats com a tramvia i fora d'elles com a tren):[9]

  • A la comarca del Bages que uniria Sallent amb Manresa i aquesta amb Súria (formant una V) reconvertint les actuals infraestructures, en un termini de tres anys, que s'utilitzen com a línia de mercaderies i en un futur més llunyà arribaria a la capital del Berguedà, Berga. Actualment està en fase d'estudi.
  • Proposta de reconversió de la línia de la costa R1 al seu pas pel Maresme aprofitant el possible trasllat a l'interior.
  • Proposta de reconversió de la línia de ferrocarril a Tarragona en un tramvia aprofitant el trasllat de la línia soterrada al centre de la ciutat. El projecte està en fase d'informació pública (inici informació pública 23/07/2008) per un període de 3 mesos.[8]
  • Reconversió de la línia Lleida - la Pobla de Segur en els trams que discorren per dins de Vilanova de la Barca, Térmens, Balaguer, Tremp i la Pobla de Segur.
  • Reconversió de la línia Ca4b al tram Manresa-Lleida.
  • Reconversió del tram Igualada-Martorell de la línia Llobregat-Anoia.
  • Línia aeroport de Girona-Costa Brava, passant per la ciutat de Girona, Flaçà i la Bisbal d'Empordà.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Trenscat, la web dels trens de Catalunya
  2. Catalunya Segle XIX, Xarxes i mitjans de transport.
  3. FGC història
  4. ATM Lleida, què és?
  5. ATM Barcelona, funcions
  6. ATM Girona, integració tarifària
  7. Pla director d'infraestructures 2001-2010
  8. 8,0 8,1 Pla territorial parcial del Camp de Tarragona
  9. LA VANGUARDIA. Especials la Vanguardia: Grans obres de progrés per a Catalunya, 2008.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]