Xavier Cugat i Mingall

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xavier Cugat
Xavier Cugat entre 1946 i 1948
Xavier Cugat entre 1946 i 1948
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement Francisco de Asís Javier Cugat Mingall de Bru y Deulofeu
Naixement Girona, 1 de gener de 1900
Lloc d'origen Catalunya Catalunya
Defunció Barcelona, 27 d'octubre de 1990 (als 90 anys)
Lloc web oficial www.xaviercugat.es

Xavier Cugat (Girona, 1 de gener de 1900 - Barcelona, 27 d'octubre de 1990) va ser un músic i dibuixant català, artista polifacètic i principal difusor de la música llatina als Estats Units.

Cugat va fer més de cinquanta pel·lícules, desenes de discos i nombroses actuacions a la televisió i a la ràdio.[1]

El fons personal de Xavier Cugat es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Girona i de ben petit, la seva família va emigrar per fer les Amèriques el 1904[1] o 1905.[2] En un principi el seu destí era Mèxic, on tenien coneguts que s'hi havien establert.[1] Al final, però, van atracar a L'Havana, a l'illa de Cuba, on el seu pare va trobar una feina.[1]

Als set anys, quan va entrar al conservatori Payreda per aprendre a tocar el violí clàssic, ja va demostrar que era un alumne amb grans dots musicals. Després de les classes, actuava en un petit cinema, propietat d'un dels molts catalans que hi havia a l'illa, musicant les pel·lícules que en aquell temps encara eren mudes. I tan sols tres anys més tard, el seu professor, que també era el responsable de l'Orquesta Sinfónica Teatro Nacional, el va contractar com a primer violí. La feina a l'orquestra li va permetre estar al costat dels grans professionals que anaven a cantar a Cuba com el tenor Enrico Caruso, que més tard li obriria els escenaris de Nova York.[1]

El 1915 els Cugat es van traslladar als Estats Units d'Amèrica. La violinista catalana Maria Gay li va presentar músics de prestigi com Pau Casals o Enric Granados.[1] Enrico Caruso va aconseguir que el jove pogués estudiar amb el director artístic del prestigiós Carnegie Hall i, fins i tot, que hi actués. Durant aquells anys, Cugat també va fer concerts de violí a Catalunya, París, Itàlia i Alemanya.[1] Al descobrir els espectacles de música cubana i antillana amb la seva primera dona, la vocalista Rita Montaner, a qui ajudava a preparar-se, va decidir plantar el violí per dedicar-se a fer ballar el públic a ritme tropical.[1]

Xavier Cugat el 1924

Cugat es féu amic de l'italià Rodolfo Valentino que li encarregà tocar el violí al film mut The Four Horsemen of the Apocalypse el 1921. En aquella època també va immortalitzar en una caricatura a la paret d'un local de la ciutat a Charles Chaplin.[1] Aviat començà a dibuixar tires de dibuixos per al diari Los Angeles Times.[2] Però el músic dedicava sobretot el seu temps a les actuacions de la sala Coconout Grove, a l'Hotel Ambasador, on va començar a dirigir la seva primera orquestra.[1] Allà Cugat, a poc a poc, va introduir a les pistes de ball la rumba, el tango o la conga.[1]

El 1929 el català es va convertir en el director d'una nova orquestra, Xavier Cugat y sus Gigolos, amb la qual va popularitzar Estrellita de Manuel Ponce, una de les peces llatines més famoses d'aquells temps.[1] A més, també van fer un curtmetratge, que es va convertir en el primer musical sonor del cinema.[1]

Als anys trenta, Cugat va començar una llarga carrera de col·laboracions en films de Hollywood majoritàriament dins del paper de director de música rítmica, com City Lights, de Chaplin (1931), i fins i tot es va atrevir a produir-ne i dirigir-ne un parell.[1] Un any més tard, la seva orquestra es va convertir en el motor dels balls a l'Hotel Waldorf Astoria, on es va estar quinze anys. Cugat aconseguí que a les pites de balls hi assistissin estrelles del cine com Rita Hayworth, Frank Sinatra o Greta Garbo on l'orquestra tocava temes convertits en 'hits' com El manisero, Copacabana o Cielito Lindo;[1] fins i tot, les actuacions es retransmetien per la ràdio.[1]

El 1940 va enregistrar la cançó Perfídia, que va esdevenir un gran èxit, amb el cantant Miguelito Valdés. Entre 1944 i 1949, Xavier Cugat féu fins a deu pel·lícules amb Louis B. Mayer com Bathing Beauty (1944).[1]

Als anys 1950, va aparèixer la cantant Carmen Miranda i Cugat va incorporar els seus ritmes brasilers.[1] Més tard va ser Abbe Lane qui es va creuar al camí del músic i es va convertir en la nova esposa i la vocalista de l'orquestra.[1] La parella va compartir més d'una dècada d'una fructífera carrera. El final de la relació amb Lane va suposar, també, el lent declivi de la carrera de Cugat.[1]

Als anys 1970 es va instal·lar a Barcelona per fer les últimes pel·lícules i actuacions; va treballar amb la cantant Nina. En aquesta època però, es va dedicar principalment a dibuixar a la seva suite a l'hotel Ritz[1] amb un sintetisme naïf. Exposà per primera vegada a Europa a Barcelona l'any 1972.[2]

El 1990 la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi, la més alta condecoració catalana.

Cugat va morir als 90 anys a Barcelona a causa d'una fallida cardíaca.[3] Fou enterrat al cementiri de Girona, en la tomba número 68.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 «Xavier Cugat». Culturacat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1 de juliol 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Xavier Cugat i Mingall». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Harrington, Thomas P.. «El carib a les venes». Sàpiens [Barcelona], núm. 106, agost 2011, p. 24-25. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xavier Cugat i Mingall Modifica l'enllaç a Wikidata