Xavier Miserachs i Ribalta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xavier Miserachs i Ribalta

Autoretrat de Xavier Miserachs
Naixement 12 de juliol de 1937
Barcelona
Defunció 14 d'agost de 1998 (als 61 anys)
Badalona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Art Fotografia
Obres destacades Barcelona. Blanc i negre
Costa Brava show
Influenciat per Francesc Català Roca, William Klein, Cartier-Bresson, Elliot Erwitt, Oriol Maspons, Ricard Terré, Joan Colom,
Influí Colita
Premis Creu de Sant Jordi
Signatura XavierMiserachs-Signatura.png

Xavier Miserachs i Ribalta (Barcelona, 12 de juliol de 1937 - Badalona, 14 d'agost de 1998) fou un fotògraf català. Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, però deixà els estudis per la fotografia. Exposà a Barcelona des del 1956. La seva obra té reminiscències del neorealisme i és representativa dels anys de la represa econòmica espanyola dels anys 1950-1960. En les seves fotografies demostra tenir una mirada pròpia com a creador d'una imatge renovada de la ciutat i de la seva gent. Ha exercit mestratge sobre d'altres fotògrafs de la seva generació, com Colita. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

El 21 de febrer de 2011 es va fer pública la notícia que les filles de Miserachs van dipositar l'arxiu del seu pare al Museu d'Art Contemporani de Barcelona, el qual està format per més de 80.000 imatges.[1]

Taula de continguts

Biografia [modifica]

Xavier Miserachs va néixer a Barcelona el 12 de juliol de 1937, en plena Guerra Civil Espanyola, fill d'un hematòleg i d'una bibliotecària, Manuel Miserachs i Montserrat Ribalta. Va entrar en contacte amb el món de la fotografia a l'Institut Tècnic Eulàlia, on va conèixer Ramon Fabregat i el seu germà Antoni. Va estudiar quatre cursos de la carrera de medicina,[2] però l'abandonà poc abans de finalitzar-la per dedicar-se professionalment a la fotografia.

El 1952 es va fer soci de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on va conèixer Oriol Maspons, amb qui establí una molt bona amistat.[3] L'any 1957 va presentar la seva primera exposició a la seu de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, juntament amb Ricard Terré i Ramon Masats.[3] El 1959 exposaren de nou junts a la Sala Aixelà de Barcelona.[3] Aquí fou on va començar, de fet, la seva activitat professional. El 1959 va fer el cartell del Premi Formentor de l'editorial Seix Barral. El mateix 1959, Xavier Busquets li va encarregar un treball sobre l'emplaçament on es construiria el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya per tal d'orientar Picasso en els seus dibuixos de la façana.[4]

El 1961, en tornar de realitzar el servei militar, Miserachs va independitzar-se professionalment, i instal·là el seu primer estudi a la casa David del carrer Tuset de Barcelona. Va començar alternant treballs per encàrrec -en els quals retratà personatges com Teresa Gimpera per a campanyes de publicitat- i les seves obres d'autor, que més endavant compilà en llibres com Barcelona. Blanc i negre,[n. 1] amb 400 fotografies relatant la recuperació econòmica a la capital catalana, o Costa Brava Show.

Durant la dècada de 1960 també va exercir de reporter en revistes com Actualidad Española.[3] El 1968 va signar un contracte d'exclusivitat amb la Revista Triunfo. També li van publicar diversos reportatges en mitjans com La Vanguardia, Gaceta Ilustrada, Interviú, Bazaar o Magazin, entre d'altres.[3] Va ser així com va poder presenciar esdeveniments històrics com el Maig del 68, el Londres dels Beatles o la Primavera de Praga. També va viatjar per un gran nombre de països com França (París), Regne Unit (Londres), Camerun, Estats Units (Nova York), Marroc, Uganda, Somàlia, Iran, Costa de Marfil, Guinea, Senegal i el Sud-est asiàtic.[3] Miserachs, a més a més, va treballar fent reportatges i també es va dedicar principalment a la fotografia editorial.[5]

El gener del 1967 col·laborà en la fundació de l'Escola Eina, on va ser un dels primers professors de fotografia.[6] Ocasionalment va col·laborar amb la selecció musical de la discoteca Bocaccio, llavors lloc de reunió per excel·lència de la gauche divine. El 1997 va publicar el seu llibre de memòries Fulls de contacte, amb el que guanyà un premi Gaziel.

Xavier Miserachs va morir el 14 d'agost de 1998 amb 61 anys a l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona a causa d'un càncer de pulmó.[7]

Obra [modifica]

Marc històric [modifica]

Xavier Miserachs és un exponent de les aportacions artístiques dels anys cinquanta i seixanta, període fronterer que va sintetitzar l'evolució cap a la maduresa del mitjà fotogràfic i que marcaria moltes de les tendències que seguirien després. La seva fotografia té reminiscències estilístiques del neorealisme. El fet que prengués gran part de les seves imatges justament durant l'època de represa econòmica i política com van ser els anys 50 i 60 a Espanya, a més a més, converteix el seu llegat fotogràfic en testimoni no només estètic, sino també documental d'un moment històric molt específic.

Influències [modifica]

Els anys 50 estan considerats com els de la consolidació de l'expressió en fotografia, els de l'assoliment d'una retòrica expressiva que dóna supremacia al contingut. Les fites d'aquest període són la publicació del llibre Images à la sauvette d'Henry Cartier-Bresson (1952), o Les Américains a Paris de Robert Frank (1958, amb pròleg de Jack Kerouac). William Klein publicà una sèrie de llibres sobre ciutats: Nova York (1956), Roma (1958), Moscou (1964) i Tòquio (1964). Una altra influència fou l'exposició The Family of Man celebrada al MoMA de Nova York l'any 1955.[8]

En aquesta època es va consolidar el concepte modern del reportatge fotogràfic, diferenciat del fotoperiodisme[n. 2] i de la fotografia documental,[n. 3] pel que fa a l'abast i el concepte. El reportatge fotogràfic implica més la idea de relat: un treball que vol més dedicació de temps, un esforç d'interpretació d'una situació i que culmina en un conjunt d'imatges. Això implica, d'una banda, la reivindicació del fotògraf per opinar, fet que li atorgarà estatus d'autor; l'autor proposa, doncs, una interpretació pròpia de la realitat. D'altra banda, el consens que s'estableix entre la majoria de fotògrafs és que el vehicle natural de la imatge fotogràfica és la pàgina impresa. Això suposà que revistes com Life, Paris-Match, Stern o Época assolissin la màxima esplendor en aquest període.

El període es va concloure amb una inclinació cap a la fotografia aplicada, en detriment d'una fotografia artística, reforçant el caràcter utilitari de la imatge fotogràfica: la seva missió cal situar-la en el periodisme, la publicitat, la moda, el disseny o la ciència. Aquesta servitud, però, no els eximia de qualitat creativa ni de la seva valoració artística, com valorava Walter Benjamin.[n. 4]

Característiques [modifica]

Passeig de Xavier Miserachs al camí de ronda de Calella de Palafrugell

Xavier Miserachs fou el membre més jove d'un grup de fotògrafs catalans encapçalats –per edat i mestratge– per Francesc Català-Roca (1922) i que també incloïa noms com Oriol Maspons (1928), Ricard Terré (1928), Paco Ontañon (1930), Leopold Pomés (1930) i Ramon Masats (1931).

En aquells temps l'única revista especialitzada era Arte Fotográfico, fundada pel mallorquí Ignacio Barceló el 1952 i dirigida al món amateur. Aquí es donà a conèixer Josep M. Casademont, qui assumiria el paper de teòric i promotor entre els fotògrafs catalans. El 1963 publicà la seva pròpia revista, Imagen y Sonido, portant alhora la direcció de la Sala Aixelà de Barcelona, per on desfilaren els fotògrafs més coneguts del moment. Casademont descriu l'obra del grup neorealista:

« Per nosaltres la fotografia era un problema alimentari; no era un problema existencial o espiritual. Era el problema de poder viure practicant la professió que havíem escollit. Ja sé que la manifestació plàstica posterior podia donar a entendre que denunciàvem un estat d'injustícia, de misèria… Però no, res, mentida. A allò que de veritat aspiràvem era a convertir-nos en fotògrafs professionals. Ens semblava una aspiració molt honorable i ens revoltava que la societat no ens donés uns mecanismes per accedir-hi. Que després hi hagués una concreció particular de tot això, que per comptes d'escapar-nos per exemple per la via del surrealisme ens escapèssim per la via de la crítica social, crec que és purament accidental. »
— Josep M. Casademont[9]

El cas és que els autors, volgudament o no, amb la seva visió aguda i insolent, manifestaven una ruptura amb l'academicisme oficial. Així, la publicació de Barcelona. Blanc i negre (1964) va ser un fet rellevant no només en la carrera de Xavier Miserachs sinó en la mirada àcida i caòtica del món urbà, ja que completava les Visions de Barcelona (Wolfgang Weber, 1929 i Català-Roca, 1954) que anaven més enllà del caràcter entranyable i pintoresc, transmetent una nova sensibilitat.[10]

Cinema [modifica]

Miserachs va tenir una petita incursió en el món del cinema, fent de càmera en algunes pel·lícules underground dels seus amics Enric Vila-Matas, Emma Cohen i Jordi Cadena, i fins i tot arribà a dirigir i produir un curtmetratge propi, Amén historieta muda.[11] També va fer la foto fixa de la pel·lícula Juguetes Rotos, dirigida per Manuel Summers, el 1966.

Llegat [modifica]

Memorials [modifica]

La Sala Xavier Miserachs al Palau de la Virreina

A nivell pòstum s'han celebrat diversos actes i exposicions en honor de Xavier Miserachs, i també s'han anomenat diferents premis o vies amb el seu nom. L'any 2001 se celebrà el I Premi de Fotografia Xavier Miserachs, organitzat per l'empresa hotelera Hotusa, que consistia un certamen de fotografia en blanc i negre sobre Barcelona; duu el nom de l'autor per la seva obra Barcelona. Blanc i negre.[12]

Palafrugell va anomenar el passeig de ronda entre les platges de Calella de Palafrugell i Llafranc amb el nom del fotògraf, i es convertí així l'any 1998 en la primera –i fins el moment, l'única– vila que ha anomenat alguna de les seves vies amb el nom del fotògraf.[13] També a Palafrugell se celebra des de 1999 el Biennal de fotografia Xavier Miserachs, dedicat a la fotografia documental, amb la participació de 90 fotògrafs; en les edicions de 1999, 2004, 2008 i 2010 s'hi van organitzar exposicions específiques de l'autor.[14][15]

A Barcelona, la sala d'exposicions de la planta baixa del Palau de la Virreina va dur entre el 17 de desembre de 1998 i el 2010 el nom del fotògraf en honor seu.[16] El 2010, la Sala Xavier Miserachs es va traslladar a l'antiga Sala de Numismàtica, i la de la planta baixa passà a denominar-se Virreina Lab.[17]

Arxiu Xavier Miserachs [modifica]

L'arxiu es conserva al MACBA.

L'Arxiu Miserachs està constituït per aproximadament unes 80.000 imatges fotogràfiques, junt amb tot tipus de documentació del fotògraf, així com part de la seva biblioteca personal. Actualment es troba dipositat al Centre d'Estudis i Documentació del Museu d'Art Contemporani de Barcelona des del 3 de febrer de 2011 i per un període (renovable) de 25 anys. Els primers contactes entre el museu i la família es van realitzar el 2009.[18] Junts van arribar a l'acord que el museu custodiaria les obres, les digitalitzaria i en faria difusió, afavorint l'estudi i la investigació del fons, tant a nivell universitari com a nivell popular. Un dels fets més destacats d'aquest dipòsit va ser que, al cap de pocs dies de realitzar-se, el museu va penjar al popular web de fotografies Flickr una sèrie de fotografies de l'artista, algunes d'elles amb llicència Creative Commons BY-NC-ND (Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada).[19][20]

Fons de l'arxiu[21]
  1. 60.000 negatius
  2. 20.000 diapositives o transparències
  3. 2.500 fulls de contacte
  4. Quaderns amb notes personals
  5. Documentació administrativa
  6. Biblioteca personal (no completa)

Publicacions [modifica]

Any Títol Textos Descripció Editorial Ref.
1964 Barcelona. Blanc i negre Josep Maria Espinàs Aymà [22]
1966 Costa Brava show Manuel Vázquez i Peter Coughtry Kairós [23][24][25]
1966 Conversaciones en Cataluña Salvador Pàniker Llibre amb entrevistes a personatges com Josep Pla, Ana María Matute, Josep Maria Gironella, Salvador Espriu, Josep Maria de Porcioles, Antoni Tàpies, Josep Maria Subirachs o Salvador Dalí, entre d'altres. Kairós [26]
1967 Los cachorros Mario Vargas Llosa Lumen [27]
1967 El arte prerrománico asturiano Antonio Bonet Correa Polígrafa
1969 Conversaciones en Madrid Salvador Pàniker Llibre amb entrevistes a personatges com Camilo José Cela, Antonio Buero Vallejo, Aranguren, Sáenz de Oiza, entre d'altres. Kairós [28]
1978 Andalucía Barroca Antonio Bonet Correa Polígrafa [29]
1982 Catalunya des del mar Carles Barral Forma part de la col·lecció Vida i costums dels catalans. Edicions 62 [30]
1984 Aprendre a conviure Josep Maria Espinàs Aprende a conviure. Reflexions sobre civilitat és un llibre fet per la Caixa de Sabadell en el 125è aniversari de la institució, amb el patrocini del departament d'Acció Cívica de la Generalitat de Catalunya. Caixa de Sabadell [31]
1985 Catalunya a vol d'ocell Carles Barral, Josep Maria Ainaud Edicions 62 [32]
1987 Barcelona a vol d'ocell Montserrat Roig i Fransitorra Edicions 62 [33]
1987 Passeig de Mar Xavier Febrés Passeig de mar: la costa catalana del delta de l'Ebre a Cotlliure. Ed. Plaza y Janés/Diari de Barcelona [34]
1988 Els barcelonins Colita, Oriol Maspons, Anna Maria Moix, Terenci Moix Edicions 62 [35]
1988 Les Barcelones del Món J. Nuñez, Rafael Pradas Caixa de Barcelona [36]
1990 Metros i Metròpolis Xavier Febrés, Mercè Sala Diputació de Barcelona [37]
1990 Gran Teatre del Liceu També hi ha fotografies de Ferran Freixa. L'Avenç [38]
1992 El Gran Teatre del Liceu a Sevilla Ramon Pla i Arxé Llibre fet amb motiu de l'Exposició Universal de Sevilla 1992. L'Avenç [39]
1997 L’Empordà, llibre de meravelles Antoni Puigverd Edicions 62 [40]
1995 Ciutat Vella. Visions des d'una passió Joan Barril, Josep Maria Carandell, Josep Cuní, Arcadi Espada, Josep Maria Espinàs, Xavier Febrés, Patrícia Gabancho, Josep Maria Huertas, Josep M. Lladó, Lluís Permanyer, Alfred Rexach i Margarita Rivière. Fotografia en color a càrrec de Toni Catany i en blanc i negre a càrrec del propi Miserachs i de Colita, Toni Catany i Leopold Pomés. Lunwerg [41]
1997 Fulls de contacte Xavier Miserachs Premi Gaziel 1997, Memòries de l'artista. Edicions 62 [42]
1998 Girona a Quatre Vents Joan Domènech i Moner Lunwerg [43]
1998 Criterio fotográfico Xavier Miserachs Llibre de divulgació fotogràfica. Editorial Omega [42]
2004 Conversaciones en Madrid y en Cataluña Salvador Pàniker i Alemany Reedició revisada després de la mort del fotògraf. Kairós [44]
2006 Memòries de la Costa Brava Rosa Regàs Fotografies de F.Català Roca i Miserachs Lupita Books [45]

Exposicions rellevants [modifica]

Premis i reconeixements [modifica]

Any Premi Obra premiada Ref.
1954 I Trofeu Luis Navarro [52]
1997 II Premi Gaziel de Biografies i Memòries Fulls de contactes. Memòries [53]
1998 Premi Creu de Sant Jordi Trajectòria fotogràfica [54]

Notes [modifica]

  1. ↑ Colita explica que aquest llibre es va publicar una mica per casualitat. Als baixos de la finca de l'estudi de Miserachs hi havia la seu de l'editorial Aymà, que sovint li demanava fotos pels seus llibres; un dia, Rafael Serra va venir a demanar una foto urgent i Miserachs va anar a fer-la. Mentre esperava, li va deixar les fotos que acumulava per la idea del llibre perquè s'entretingués: li van agradar i les va ensenyar al dirigent de l'editorial, el Sr. Cendrós, que, quan les va veure, s'hi va tirar de cap i va publicar el llibre. Citat a Colita, Xavier Miserachs, conversa transcrita per Xavier Febrés, Diàlegs a Barcelona, ISBN 8476091559
  2. ↑ El fotoperiodisme neix amb la urgència de la premsa gràfica, va lligat a la noció d'actualitat i amb la representació de notícies que han de ser explicades amb una o poques imatges. Xavier Miserachs. 1 segon i 25 centèsimes. ISBN 8476643624
  3. ↑ La fotografia documental implicava uns objectius descriptius: preservar una determinada informació. Xavier Miserachs. 1 segon i 25 centèsimes. ISBN 8476643624
  4. ↑ Walter Benjamin, L'obra d'art a l'era de la reproductibilitat tècnica, 1935. Ed.catalana a Edicions 62, 1983: «No cal perdre temps en indagar si la fotografia és art o no, sinó veure com la fotografia ha modificat el mateix concepte d'art.»

Referències [modifica]

  1. ↑ «L'arxiu Miserachs, al MACBA». Telenotícies, 21 de febrer de 2011.
  2. ↑ Maspons, Oriol. Xavier Miserachs. Barcelona: La Fabrica, 2007. ISBN 978-84-96466-88-3. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 VVAA. Gauche divine. Barcelona: Lunwerg Editores, 2000. ISBN 84-7782-680-3. 
  4. ↑ VVAA. Xavier Miserachs.1 segon i 25 centèsimes.. ISBN 8476643624. 
  5. ↑ Espejo, Antonio. «Miserachs, un maestro en blanco y negro» (en castellà). El País, 01/03/2011. [Consulta: 30 abril 2011].
  6. ↑ «Biografia de Xavier Miserachs». Arxiu Miserachs. [Consulta: 28 abril 2011].
  7. ↑ «Xavier Miserachs». Anuaris.cat, 1998. [Consulta: 30 abril 2011].
  8. ↑ «Edward Steichen at The Family of Man, 1955» (en anglès). MoMA. [Consulta: 14 de novembre de 2011].
  9. ↑ Citat a Xavier Miserachs. 1 segon i 25 centèsimes, pàg 23-24.ISBN 8476643624
  10. ↑ Citat a Xavier Miserachs. 1 segon i 25 centèsimes, pàg 25. ISBN 8476643624
  11. ↑ «El Archivo Miserachs en el Museu d'Art Contemporani de Barcelona» (en castellà). Fotomundo, 2011. [Consulta: 25 de desembre de 2011].
  12. ↑ «El Premio de Fotografía Xavier Miserachs» (en castellà). El País, 20-09-2001. [Consulta: 27 abril 2011].
  13. ↑ «Nomenclàtor de carrers — Xavier Miserachs, Passeig de». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 27 abril 2011].
  14. ↑ «Biennal de fotografia Xavier Miserachs — Història». Biennal de fotografia Xavier Miserachs. [Consulta: 27 abril 2011].
  15. ↑ «Palafrugell, seu de la XV Biennal de Footgrafia de Xavier Miserachs». Bonart [Girona], núm. 132, octubre de 2010, p.44. ISSN: 1885-4389.
  16. ↑ «Xavier Miserachs». Anuari, 1998. [Consulta: 27 abril 2011].
  17. ↑ «La Guia secreta de les Rambles». Ajuntament de Barcelona, 2010. [Consulta: 30 abril 2011].Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  18. ↑ Nota de premsa Dipòsit Arxiu Miserachs
  19. ↑ Col·lecció a Flickr de l'Arxiu del MACBA
  20. ↑ «La família de Xavier Miserachs cedeix tot l'arxiu del fotògraf al MACBA». Btvnotícies, 21/02/2011. [Consulta: 30 abril 2011].
  21. ↑ Fitxa descriptiva del Fons de l'ArxiuNoia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  22. ↑ Xavier Miserachs; Espinàs, Josep Maria. Barcelona blanc i negre: 371 fotografies. Aymà, 1964 [Consulta: 19 d'octubre de 2011]. 
  23. ↑ Num reg. 2245-66 DL: Vi; 592-1966
  24. ↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 212. ISBN 84-95554-27-5. 
  25. ↑ Xavier Miserachs; Vázquez, Manuel; Coughtry, Peter. Costa Brava show. Editorial Kairós, 1966 [Consulta: 19 d'octubre de 2011]. 
  26. ↑ Salvador Pániker. Conversaciones en Cataluña. Editorial Kairós, 1970. GGKEY:6PKZDBY98G0 [Consulta: 19 d'octubre de 2011]. 
  27. ↑ José Ignacio López Soria; Tenorio Requejo, Néstor. Mario Vargas Llosa : el fuego de la literatura. Artedea, 2001 [Consulta: 19 d'octubre de 2011]. 
  28. ↑ Salvador Pániker. Conversaciones en Madrid. Editorial Kairós, 1971 [Consulta: 19 d'octubre de 2011]. 
  29. ↑ Antonio Bonet Correa. Andalucía barroca: arquitectura y urbanismo. Ediciones Polígrafa, 1978 [Consulta: 19 d'octubre de 2011]. 
  30. ↑ Carlos Barral; Miserachs, Xavier. Catalunya des del mar: pel car de fora. Edicions 62, 1982. ISBN 978-84-297-1917-8 [Consulta: 19 d'octubre de 2011]. 
  31. ↑ Josep M. Espinàs. Aprendre a conviure: reflexions sobre civilitat. La Campana, 1986. ISBN 978-84-86491-01-7 [Consulta: 19 d'octubre de 2011]. 
  32. ↑ Carlos Barral; Miserachs, Xavier; Josep Maria Ainaud. Catalunya a vol d'ocell. Edicions 62, 1985. ISBN 978-84-297-2374-8 [Consulta: 19 d'octubre de 2011]. 
  33. ↑ Montserrat Roig; Miserachs, Xavier. Barcelona a vol d'ocell. Edicions 62, 1987. ISBN 978-84-297-2706-7 [Consulta: 19 d'octubre de 2011]. 
  34. ↑ Xavier Febrés; Miserachs, Xavier. Passeig de mar: la costa catalana del delta de l'Ebre a Cotlliure. Plaza & Janés, 1988*. ISBN 978-84-01-60750-9 [Consulta: 19 d'octubre de 2011]. 
  35. ↑ Ana María Moix; Moix, Terenci. Els Barcelonins. Edicions 62, 1988. ISBN 978-84-297-2874-3 [Consulta: 19 d'octubre de 2011]. 
  36. ↑ Joana Núñez; Pradas, Rafael; Miserachs, Xavier. Les Barcelones del món. Caixa de Barcelona, 1988. ISBN 978-84-7580-607-5 [Consulta: 19 d'octubre de 2011]. 
  37. ↑ Xavier Febrés; Miserachs, Xavier; Sala, Mercè. Metros i metròpolis. TMB, 1990. ISBN 978-84-7794-127-9 [Consulta: 19 d'octubre de 2011]. 
  38. ↑ Ferran Freixa; Miserachs, Xavier. Gran Teatre del Liceu. Consorci del Gran Teatre del Liceu, 1990. ISBN 978-84-85905-77-5 [Consulta: 19 d'octubre de 2011]. 
  39. ↑ Xavier Miserachs; Pla i Arxé, Ramon. El Gran Teatre del Liceu en Sevilla. L'Avenç, 1992. ISBN 978-84-85905-91-1 [Consulta: 19 d'octubre de 2011]. 
  40. ↑ Antoni Puigverd; Miserachs, Xavier. L'Empordà: llibre de meravelles. Edicions 62, 1 de gener de 1996. ISBN 978-84-297-4203-9 [Consulta: 19 d'octubre de 2011]. 
  41. ↑ Joan Barril; Catany (1942-), Toni. Ciutat Vella: visions des d'una passió. Lunwerg, 1995. ISBN 978-84-7782-332-2 [Consulta: 19 d'octubre de 2011]. 
  42. ↑ 42,0 42,1 Xavier Miserachs. Fulls de contactes: memòries. Edicions 62, 1998. ISBN 978-84-297-4366-1 [Consulta: 19 d'octubre de 2011]. 
  43. ↑ Joan Domènech i Moner. Girona, a quatre vents. Lunwerg Editores, Setembre de 1998. ISBN 978-84-7782-534-0 [Consulta: 19 d'octubre de 2011]. 
  44. ↑ Pàniker, Salvador; Fotos:Xavier Miserachs. Conversaciones en Madrid y en Cataluña (en castellà). Editorial Kairós, 2004. ISBN 9788472455696 [Consulta: 3 Abril 2011]. .
  45. ↑ Regàs, Rosa; Fotos:Xavier Miserachs. Memòries de la Costa Brava. Lupita Books, 2006. .
  46. ↑ 46,0 46,1 «Exposicions col·lectives de Ricard Terré». Web oficial de Ricard Terré, 2011. [Consulta: 12 de gener de 2012].
  47. ↑ 47,0 47,1 47,2 47,3 Xavier Miserachs. 1 segon i 25 centèsimes, pàg 114. ISBN 8476643624
  48. ↑ «El fotoperiodisme de Miserachs, un luxe a exposició». Lamalla.cat, 07/03/2000. [Consulta: 30 abril 2011].
  49. ↑ «Barcelona de Xavier Miserachs por primera vez en Praga» (en castellà). Radio Praha, 11/02/2006. [Consulta: 30 abril 2011].
  50. ↑ «Fitxa de l'exposició». Fundació «La Caixa», 2007. [Consulta: 30 abril 2011].
  51. ↑ «En clave de mujer», 2008. [Consulta: 30 abril 2011].
  52. ↑ Fitxa descriptiva del fons Xavier Miserachs - MACBA
  53. ↑ Arxiu - Xavier Miserachs
  54. ↑ «L'arxiu fotogràfic de Xavier Miserachs es pot consultar a flickr». Patrimoni.gencat, 22 de febrer 2011. [Consulta: 27 abril 2011].

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xavier Miserachs i Ribalta


Vegeu aquesta plantilla
Creus de Sant Jordi 1998
Montserrat Abelló  · Manuel Anglada  · Heinrich Bihler  · Narcís Bonet  · Francesc de Paula Burguera  · Francesc Cabana  · Gerard Claret  · Joan Colomines  · Joan Creus  · Aurora Díaz-Plaja  · Mercè Diogène  · Joan Echevarria  · Antonio Fraguas de Pablo  · Josep M. Freixes  · Iñaki Gabilondo  · Maria Girona  · Josep Delfí Guàrdia  · Montserrat Gudiol  · Joseph Gulsoy  · Pascual Iranzo  · Gabriel Janer  · Joan Llorens  · Joan Lluís i Pallarès  · Joaquim Mallafrè  · Alexandre Masoliver  · Francesc Miñana  · Gregori Mir  · Xavier Miserachs  · Carles de Montoliu  · Víctor Moro  · Mary Ann Newman  · Luis del Olmo  · Antoni Pelegrí  · Esteve Polls  · Michael E. Porter  · Peret  · Andreu Rabasa  · Andreu Ribera  · Anton Sala-Cornadó  · Giuseppe E. Sansone  · Ramon Torrella  · Josep Ventosa  · Amics dels Jardins  · Amics dels Museus de Catalunya  · Cobla la Principal d'Olot  · Col·lecció Clàssics del Cristianisme  · Col·legi Oficial de Metges de Tarragona  · Companyia Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül  · Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic  · Fundació Noguera  · Robafaves Llibres SCCL  · North American Catalan Society
1981  · 1982  · 1983  · 1984  · 1985  · 1986  · 1987  · 1988  · 1989  · 1990  · 1991  · 1992  · 1993  · 1994  · 1995  · 1996  · 1997  · 1998  · 1999  · 2000
2001  · 2002  · 2003  · 2004  · 2005  · 2006  · 2007  · 2008  · 2009  · 2010  · 2011  · 2012  · 2013
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xavier_Miserachs_i_Ribalta&oldid=11799549»