Xavier Romeu i Juvé

Xavier Romeu i Juvé (Barcelona 1941 - els Monjos, Alt Penedès, 11 de juliol de 1983) fou un escriptor i polític independentista català. La seva família havia estat lligada a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i ell de ben jove s'inicià en la resistència política al franquisme. Estudià filologia romànica a Tarragona.

Del 1968 al 1970 se n'anà a Praga a fer estudis de lingüística i de teatre, i allà va prendre contacte amb el Cercle de Praga, les idees del qual aplicà després a la fonologia catalana. Participà activament en els fets de la Primavera de Praga, experiència que l'afermà en el seu socialisme internacionalista. Després viatjà per diversos països europeus, on feia alhora els seus estudis i feines que li cobrissin les despeses. Finalment tornà a Catalunya, i fou professor de gramàtica històrica i de fonologia a Tarragona, i també féu classes de fonologia i de dicció catalanes a l'Institut del Teatre de Barcelona, alhora que feia part del col·lectiu literari Ofèlia Dracs. Col·laborà amb la Universitat Catalana d'estiu.

Fou primer presentador de l'acte que l'independentisme català organitza al Fossar de les Moreres cada 11 de setembre a Barcelona. El 1978 entrà en el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), i va fer part del 1979 ençà dels Comitès Central i Executiu i Cap del consell de redacció de la revista Lluita. El 1980 impulsà la creació dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC). Morí en un accident de trànsit.

Obres

Filologia

• Breu diccionari ideològic (1976)
• Diccionari Barcanova de la Llengua Catalana (1983).
• Elements de fonologia catalana (1983)
• Manual de fonologia catalana

Teatre

• Els mites de Bagot (1968)
• Alícia en terra de meravelles (1972)
• Estat d'emergència (1972)
• Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1971, amb Maria Aurèlia Capmany)
• La mort en punt (1976)
• Ascendent Escorpió (1979)

Enllaços externs

• Tret de [1] (amb llicència GFDL).