Xavier Romeu i Juvé
Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 novembre 1941 Barcelona |
Mort | 11 juliol 1983 (41 anys) Els Monjos (Alt Penedès) |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | filòleg, traductor, escriptor, activista polític |
Membre de |
Xavier Romeu i Juvé[1] (Barcelona 18 de novembre de 1941 - els Monjos, Alt Penedès, 11 de juliol de 1983) fou un escriptor, professor i polític independentista i marxista català. La seva família havia estat lligada a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i ell, de ben jove, s'inicià en la resistència política al franquisme i en l'esquerra independentista. Es llicencià en filologia a la Universitat de Barcelona.
Biografia
Durant el curs 1969-1970, va estudiar dramatúrgia a la Facultat de Teatre de Praga i allà va prendre contacte amb el Cercle Lingüístic de Praga, les idees del qual aplicà després a la fonologia catalana. Participà activament en els fets de la Primavera de Praga, experiència que l'afermà en el seu socialisme internacionalista. Viatjà per diversos països europeus, on feia alhora els seus estudis i feines que li cobrissin les despeses. També fou traductor de moltes obres de llengües diverses al català. Fou professor de gramàtica històrica i de lingüística a Tarragona i també féu classes de fonologia i de dicció catalanes a l'Institut del Teatre de Barcelona. Forma part de l'anomenada Generació dels 70 i fou membre dels col·lectius d'escriptors Trencavel i Ofèlia Dracs. Fou professor a la Universitat Catalana d'Estiu.
Fou el presentador del primer acte que l'independentisme català modern organitzà al Fossar de les Moreres de Barcelona, el 1977, l'11 de setembre. El 1978 entrà al Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i va fer part, des del 1979, dels Comitès Central i Executiu i, alhora, dirigí el consell de redacció de la revista Lluita. El 1980 impulsà la creació dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC). Fou un prolífic assagista cultural i polític, amb articles publicats a Canigó, Avui, Presència, Lluita, A Nosa Terra i Punto y Hora de Euskal Herria. Morí en un accident de trànsit.
Obres
Filologia
- Breu diccionari ideològic (1976)
- Manual de fonologia catalana (1983)
- Diccionari Barcanova de la Llengua Catalana (1985)
Teatre
- Natàlia (1966)
- Els mites de Bagot (Premi Ignasi Iglésias als Jocs Florals de Marsella, 1967)
- Ni de septentrió, ni de migdia, ni de llevant, ni de ponent, gent, o a tot arreu se'n fan de bolets, quan plou (Premi "Teatre de camí" de Cantonigròs, 1968)
- Ànimes de càntir (1969)
- Alícia en terra de meravelles (1969)
- Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1970, amb Maria Aurèlia Capmany)
- Calaix de sastre (1971, amb Maria Aurèlia Capmany, Jaume Vidal Alcover i els Putxinel·lis Claca)
- Estat d'emergència (1972)
- La revolta dels animals (1975; adaptació de la novel·la de George Orwell; no arribada a representar per problemes administratius)
Narrativa
- Allò que és intocable (Premi de contes Víctor Català als Jocs Florals de Caracas, 1966)
- El que fa el vell de casa sempre està bé (1970; adaptació d'un conte d'Andersen)
- Journal (1974; inèdita)
- La mort en punt (1976; premi Víctor Català de la Nit de Santa Llúcia, 1975)
- A frec del meu nom (1976; inèdita)
- Alternativa zero (1978; inèdita)
- Ascendent Escorpió (1979)
- Deu pometes té el pomer (Premi de literatura eròtica "La somrisa vertical", 1980, amb altres autors del col·lectiu Ofèlia Dracs)
Política
- Debat sobre els Països Catalans (1977, editor)
- Ascendent Catalunya (1987)
Referències
- ↑ «Xavier Romeu i Juvé». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
- «Xavier Romeu i Juvé». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- Arxiu de textos de Xavier Romeu a la secció catalana del Marxist's Internet Archive [1] (amb llicència GFDL).