Xavier Sala i Martín
De Viquipèdia
| Liberalisme llibertari | |
 |
|
| Naixement | 17 de juny de 1962 (Cabrera de Mar, El Maresme) |
|---|---|
| Nacionalitat | Nord-americà [1] |
| Camp | Macroeconomia |
| Influenciat per | Robert Barro |
| Contribucions | Creixement econòmic Liberalisme |
| Obres importants | Economic Growth (juntament amb Robert Barro) |
| Premis | Premio Rey Juan Carlos de Economía |
Xavier Sala i Martín (Cabrera de Mar, El Maresme - 17 de juny de 1962) és un professor i economista català d'ideologia liberal, conegut també pels seus articles i aparicions en diversos mitjans de comunicació, a més de per les seues cridaneres jaquetes americanes.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Activitat professional
Es va llicenciar en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1985 i va anar amb una beca de "la Caixa" a fer el doctorat a la Universitat de Harvard, on l'any 1990 va presentar la tesi Sobre creixement i estats. Des de 1996, és catedràtic d'economia de la Universitat de Columbia i professor visitant de la Universitat Pompeu Fabra. També és Fellow del National Bureau of Economic Research i del Centre for Economic Policy Research i ha estat consultor del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional. Actualment és assessor del World Economic Forum de Davos.
Se'l considera un dels màxims experts mundials en el tema del creixement econòmic juntament amb Robert Barro, amb qui escrigué Economic Growth, considerat a la majoria d'universitats com el millor manual sobre aquest tema. Entre els temes que tracta en els seus estudis destaquen també l'economia monetària, la seguretat social, economia de la salut, desenvolupament econòmic, convergència econòmica, competitivitat internacional i el dèficit de la balança fiscal de Catalunya amb l'Estat espanyol. És el creador del Global Competitiveness Index utilitzat pel World Economic Forum.
És un gran defensor de les idees liberals, mitjançant les quals, segons ell, els països subdesenvolupats sortirien de la pobresa.
[edita] Treballs destacats
Els seus treballs es basen principalment en l'estudi del creixement econòmic, l'economia del desenvolupament, l'economia monetària i la convergència econòmica.
Un dels seus treballs més significatius va ser la construcció d'un indicador de la distribució mundial de la renda, que posteriorment va utilitzar per a estimar la taxa de pobresa i nivell de desigualtat a escala mundial.[2] Sala i Martín va concloure que, en contra de l'opinió de Nacions Unides i el Banc Mundial, en el període 1970-1998, tant les taxes de pobresa com el nombre de pobres en el món havia disminuït i que les desigualtats individuals en la renda no s'havien incrementat. Martin Ravallion, del Banc Mundial, va considerar posteriorment que, amb un cert ajustament en els indicadors utilitzats, els resultats del Banc Mundial eren de fet similars als de Sala i Martín:
| « | It is not clear how much higher Mr Sala-i-Martin's poverty line should be to assure comparability with the Bank's $1-a-day standard. However, a good guess might be that his poverty threshold should be doubled to reflect the other items that he has implicitly included in his measure of income. Then, in fact, the two series line up rather well, as can be seen from chart 1. | » |
|
—Martin Ravallion, article a The Economist (7 d'abril de 2004) |
||
[edita] Premis i reconeixement
Entre els premis que ha rebut, destaquen, el Premio Rey Juan Carlos I de Humanidades e Investigación Científico Social para Investigadores Jóvenes el 1998, el Premio Fundación Banco Herrero al millor economista de menys de 40 anys el 2002 i el Premi Comte de Godó de Periodisme el 2003. Però entre tots ells destaca el Premio Rey Juan Carlos de Economía que dóna cada dos anys el Banc d'Espanya a l'economista més destacat de tot l'Estat espanyol i Amèrica llatina. També cal esmentar que l'any 2002 és el vuitè en la classificació dels 1000 economistes més citats del món.
[edita] Activitat extraprofessional
És patró fundador de la Fundació Umbele, dedicada a l'ajuda al desenvolupament de l'Àfrica, bàsicament a través de l'escolarització dels infants, promoció de la dona, ajuda a refugiats i foment dels petits negocis.
És el president de la comissió econòmica del FC Barcelona i entre el 26 de juliol i el 22 d'agost de 2006 fou president de la comissió gestora que dirigí el club fins que Joan Laporta fou proclamat president per segona vegada consecutiva. Durant el seu mandat, el Barça va guanyar la Supercopa d'Espanya davant l'Espanyol. A més a més des del 23 d'abril de 2009 forma part de la junta directiva del FC Barcelona liderada per Joan Laporta.
A l'àmbit periodístic, destaca la seva col·laboració com a columnista i articulista en diversos mitjans de comunicació del país i també la seva presència en tertúlies televisives i radiofòniques.
[edita] Publicacions destacades
- Apuntes de crecimiento económico, 1994.
- Economic Growth, juntament amb Robert Barro, 1995.
- Economia liberal per a no economistes i no liberals, 2001
[edita] Principals articles d'investigació
- The Disturbing "Rise" of Global Income Inequality, NBER Working Paper 8904, abril de 2002.
- The World Distribution of Income: Falling Poverty and… Convergence, Period, Quarterly Journal of Economics, Vol. 121, No. 2: 351-397, maig de 2006.
- Convergence (junt a Robert Barro), Journal of Political Economy, v. 100, #21, p.223-251, abril de 1992.
[edita] Enllaços externs
- Pàgina de Xavier Sala i Martín
- Perfil de Xavier Sala i Martín a la Fundació Catalunya Oberta
- Fundació Umbele
- Entrevista publicada a la revista educativa d'Òmnium Cultural Escola Catalana
