Xelva

Xelva
Chelva

(En detall)
Localització
Municipi dels Serrans
Panoràmica de Xelva
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de València Serrans Manc. de l'Alt Túria Llíria
Gentilici	Xelvà, xelvana
Predom. ling.	Castellà
Superfície	190,60 km²
Altitud	800 msnm
Població (2012)   • Densitat	1.627 hab. 8,54 hab/km²
Coordenades	39° 44′ 49″ N, 0° 59′ 51″ O
Distàncies	69 km de València
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	3 (Xelva, Ahillas, Villar de Tejas) 4 PP, 3 PSPV i 2 EUPV-PUP Cristina García Zapater (PP)
Codi postal	46176
Festes majors	Festes d'estiu agost
Web	http://www.chelva.es/

Xelva (en castellà i oficialment, Chelva) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Geografia

Orografia

Tot i que el nucli urbà de Xelva es troba a 450 m sobre el nivell del mar, el terme municipal presenta formacions muntanyoses abruptes, pertanyents al Sistema Ibèric i dins d'aquest, als massissos de Javalambre i a la Serra d'Utiel. Les altures més destacades del terme són el pic de La Talaia (1.157 m), en el camí cap a Villar de Tejas des de Xelva i pròxim a la població de Benaixeve; el Turó de la Nevera (1.205 m) al nord, pròxim als termes de La Iessa, Andilla i Abejuela (ja a Terol); i el Pic del Remei (1.053 m).

El terme es troba solcat pels rius de Xelva, que passa al sud del nucli urbà, i el Túria, situat més al sud. El primer forma una fèrtil vega, mentre que el segon presenta un encaixonament que fa difícil el seu cultiu. La resta del terme presenta formacions muntanyenques bastant abruptes, pertanyents al Sistema Ibèric i dintre d'aquest, als Massissos del Javalambre i Serra d'Utiel. També destacar les Serra de Alcotas, la Serra del Toro i el Pic del Remei (1.053 m).

El terme presenta una important massa forestal, de Pinus halepensis, que ocupa una mica més de 14.000 ha de propietat en la seva majoria pública, patrimonial de l'Ajuntament, i declarada d'Utilitat Pública (forests de UP nº 50 i 51 del catàleg de la província de València).

Municipis limítrofs

Ocupant una superfície d'uns 190 quilòmetres quadrats, el terme municipal limita al nord amb els termes de La Iessa, Andilla, Alpont i Titaigües, a l'est amb Calles, Domenyo i Loriguilla, al sud amb Loriguilla i Utiel i a l'oest amb Benaixeve i Toixa, és en aquest municipi, en l'Azut del Riu Xelva (lloc així nomenat i denominat bé immoble del País Valencià on naix aquest riu que després rega les hortes xelvanes.

Clima

El clima predominant és el mediterrani d'estius càlids i hiverns frescos, de caràcter semi-àrid.

Història

Aqüeducte Romà de Peña Cortada

En el terme de Xelva es pot reconstruir la Prehistòria a partir de les restes arqueològiques de jaciments neolítics, de l'Edat del Bronze, passant per importants assentaments ibèrics i romans, dels quals resta, a part d'algunes viles rústiques, l'Aqüeducte Romà de Peña Cortada.

Va arribar a ser de gran importància durant la dominació musulmana. En 1194 va ser conquerida per Pere II d'Aragó, que la va tenir en el seu poder fins a 1214, quan fou recuperada pels musulmans en l'ofensiva que els va portar a recuperar Castellfabib i Al-Dāmūs, va ser finalment presa per les tropes cristianes en 1238, sofrint la rebel·lió del cabdill àrab Al-Azraq. Repoblada de cristians, en 1390 Joan I d'Aragó la va instituir cap del Vescomtat del mateix nom, donant-la a Pedro Ladrón de Vilanova, als descendents del qual va atorgar Felip III títol de Comtes de Sinarques en 1591, i de mans dels quals va passar a ésser dels ducs de Vilafermosa.

En Xelva van conviure les tres grans cultures de la nostra civilització: musulmans, jueus i cristians, que van cohabitar pacíficament, en un ambient de tolerància fins al segle XVII.

Durant les Guerres de les Germanies la va ocupar una columna d'agermanats. En les Guerres Carlistes va estar diverses vegades en poder de les tropes del pretendent, sent fortificada i convertida en hospital per Cabrera en 1839.

Administració

Resultats electorals de Xelva, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Partit Popular		516	4	40.57 %
	Partit Socialista del País Valencià		475	3	37.34 %
	Esquerra Unida del País Valencià-P.U.P		268	2	21.07 %
	En blanc		13	-	1.02 %
Total		1.286		9

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	José Sánchez Sánchez,	UCD
1983 - 1987	Joaquín Solaz Garzón	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Joaquín Solaz Garzón	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Miguel Esteban Esteban	Independent
1995 - 1999	Joaquín Solaz Garzón	PSPV-PSOE
1999 - 2003	José Cervera Hernández	PP
2003 - 2007	José Cervera Hernández	PP
2007 - 2011	Jerónimo Torralba Rull  Joaquín Miguel Solaz Alcaide (Pacte)	LICH PSPV-PSOE
Des del 2011	Cristina García Zapater	PP

Demografia

Evolució demogràfica de Xelva
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
2.245	2.072	2.184	2.211	2.174	2.105	2.046	1.986	1.938	1.877

Pedanies, barris i altres nuclis

Posseïx una població d'uns 1.900 habitants, la gran majoria localitzats en el nucli urbà de Xelva i la resta en les següents pedanies i nuclis habitats: Villar de Tejas, Ahillas, Alcotas, Mas de Caballero, Mas de Sancho i El Cerrito.

Altres llogarets ja abandonats són: Bercuta, Benacacira, Arquela, etc. També existeixen masos agrícoles dispersos per tot el terme, com són: El Mozul, La Mozaira, Zae, Cases de l'Alt, Mas de Pineda, Mas de Tiero, La Talaia, Mas d'Alonso, etc.

La població indicada és molt estacional i les variacions al llarg de l'any són importants, especialment en l'època de vacances. A l'hivern difícilment passa de 1200 habitants, mentre que a l'estiu, sobretot a l'agost, supera fàcilment els 5.000.

Economia

La superfície agrícola ocupa unes 6.000 ha., de les quals aproximadament 300 ha. són d'horta i regadiu, pròximes a la vega del riu Xelva. La resta són cultius de secà, principalment d'olivera, ametller, vinya, etc.

És l'agricultura, juntament amb el sector serveis, la font d'activitat econòmica més destacable.

Patrimoni cultural

Barri jueu del Azoque a Xelva.

• Conjunt històric de la vila de Xelva i els seus horts. Declarat com a Bé d'Interés Cultural el 2 de novembre de 2012, conserva en el seu nucli urbà l'empremta deixada pels pobles que la van habitar històricament. El barri àrab de Benacacira manté avui dia l'aire ocult i misteriós que aquesta cultura confereix als seus espais. El barri jueu del Azoque, que també conserva el seu traçat original, amb carrers estrets i porxades, tancat al món exterior. La moreria del Raval, originada a partir dels segles XIII i XIV. En el recorregut per aquests carrers també es pot admirar riques mostres de taulells dels segles XVIII i XIX.

Monuments religiosos

Església Arciprestal dels Àngels de Xelva

• Ermita de Santa Creu. L'ermita, avui en procés de reconstrucció, es va aixecar sobre l'antiga mesquita àrab del segle XIV, que juntament amb la de Simat de la Valldigna, són les dues úniques d'aquest època que estan datades al País Valencià.

• Ermita de Loreto.

• Església dels Àngels. És un dels edificis més emblemàtics de Xelva. La seva majestuosa presència destaca enmig del nucli urbà. Es va iniciar la seva construcció en 1626, finalitzant en 1692, afegint-se ja en el segle XVIII el Campanar i la Capella de la Comunió. Es considera una obra mestra del Barroc Valencià. Igualment conserva un ric patrimoni artístic, destacant autors del segle XVII com Pedro Orrente i Jeroni Jacint Espinosa. En la base de la torre del campanar es va instal·lar en 1887 el qual avui és el rellotge-torre més original del País Valencià, ja que és un dels pocs que queden a Espanya que, a més de donar les hores, indica també el dia del mes i la setmana.

• Santuari de la Verge del Remei.

• Convent de Sant Francesc. L'edifici del Convent data del segle XIV, època en la qual es va establir aquesta ordre en terres valencianes. Una dels aspectes més interessants és la pervivència de les primitives coves on es van assentar els primers frares

Monuments civils

La Torrecilla

Consell de la Vila

• Aqüeducte romà de Peña Cortada. Un dels elements patrimonials més importants de la comarca dels Serrans és l'Aqüeducte Romà, colossal obra d'enginyeria hidràulica construïda pels romans en el segle I d. de C. L'aqüeducte, donats les restes oposades, transcorre pels termes de Toixa, Xelva, Calles i Domenyo. La part més monumental de la conducció se situa en terme de Calles, tenint el seu accés per Xelva. Diverses son les hipòtesis de la seva funcionalitat, però la qual sembla més fonamentada és la qual reflecteix la intencionalitat de la conducció d'aigua fins als cultius de la Edeta romana, avui la ciutat de Llíria.

• La Torrecilla. Torre d'origen islàmic construïda sobre un assentament ibèric, denominat "Xércol" pels romans. Va ser reutilitzada i fortificada posteriorment, sent escenari de les nombroses batalles carlistes que es van lliurar en la zona.

• Consell de la Vila o antic Ajuntament. El Consell de la Vila , precedent dels actuals ajuntaments, va fer construir per a la seva seu, en la segona meitat del segle XVI, un caseriu en la plaça del Raval, que en aquest temps era el centre neuràlgic de la vila, ja que era la porta d'entrada des de València, el lloc on se situava el mercat i el punt de trobada entre el barri morisc del Raval i els restants barris cristians.

• Palau Vescomtal. Encara que ocult per les múltiples transformacions sofertes en les últimes dècades, es conserva l'edifici del que va anar el Palau del Vescomte de Xelva, construït també a partir de les instal·lacions del castell musulmà. En la seva estructura es poden observar elements arquitectònics propis de la seva època de construcció, segle XIII, així com restes de la torre musulmana i la muralla que envoltava al nucli poblat.

• Plaça de Bous (1909).

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xelva

• Web de l'ajuntament de Xelva (castellà)
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.