Xenotima

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xenotima
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química Y[PO4]
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí tetragonal
Color marró groguenc, verdós, gris, marró
Exfoliació perfecta
Fractura rugosa
Duresa 4 a 5
Lluïssor grassa, vítria
Ratlla blanca. marró groguenca
Diafanitat translúcid
Densitat 4,5 a 5,1
Altres característiques radioactiu

La xenotima és la manera com es coneixen els minerals xenotima-(Y) i xenotima-(Yb), tot i que s'empra per referir-se gairebé exclusivament a la xenotima-(Y), donat que l'espècie xenotima-(Yb) és molt poc freqüent.[1] Xenotima és també el nom d'un grup de minerals al qual pertanyen aquestes dues espècies, i al que donen nom. Pertany a la classe dels fosfats, i rep el seu nom del grec κευός ("va") i τιμή ("honor"), en al·lusió al fet que el itri que conté va ser confós amb un nou element.

Sinònims poc usats són: castelnaudita, hussakita, tankelita i xenotimita.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Apareix en roques ígnies alcalines i a les pegmatites de granit associades, on poden formar cristalls de grans dimensions. També pot aparèixer en gneis micacis i quarsosos, així com en material detrític. Sol trobar-se associat amb altres minerals com: zircó, anatasa, rútil, sillimanita, columbita, monacita i ilmenita. La xenotima-(Yb) s'ha trobat a la zona d'albita sacaroidea dins d'una roca pegmatítica de tipus granit.

És extret a les mines com important mena d'itri.

Xenotima-(Y)[modifica | modifica el codi]

La xenotima-(Y) és un rar mineral compost principalment d'itri. És isoestructural amb el zircó, i forma una sèrie de solució sòlida amb la chernovita-(Y) (YAsO4), en la qual la substitució gradual del fòsfor per arsènic va donant els diferents minerals de la sèrie Chernovita-(Y)-Xenotima-(Y). Pot contenir també diverses terres rares, calci, urani, tori, silici o fluor. El seu patró de difracció de raigs X és similar al de l'atelisita-(Y).[2]

A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa erbi, substituint el itri en l'estructura. Ambdues xenotimas formen una sèrie de solució sòlida amb elles en els extrems, en què substitució gradual del itri per iterbi va donant els diferents minerals de la sèrie.

La xenotima-(Y) va ser descoberta l'any 1824 a Flekkefjord, a la provinica de Vest-Agder (Noruega).

Xenotima-(Yb)[modifica | modifica el codi]

La xenotima-(Yb) s'anomena així degut a la seva composició i a la seva relació amb la xenotima-(Y). És molt rara, i la seva fórmula és (Yb,Y,HREE)(PO4). Va ser descoberta el 1998 a les pegmatites del llac Shatford, a Manitoba (Canadà).[3]

Grup xenotima[modifica | modifica el codi]

El grup xenotima és un grup de fosfats i vanadats tetragonals anhidres (i un arsenat). És isotípic amb el grup zircó i amb el compost artificial CaCrO4.[4] El grup està compost per sis espècies minerals a més de la xenotima-(Y) i la xenotima-(Yb):

Chernovita-(Y)

La chernovita-(Y), l'arsenat del grup, reemplaça el fòsfor per arsènic a la seva composició química, sent la seva fórmula Y(AsO4). Nomenada així en 1967 per BA Goldin, NP Yushkin i MV Fishman en honor del professor Aleksandr Aleksandrovich Txernov (1877-1963), geòleg rus. Va ser descoberta al riu Nyarta-Syu-Yu, a Rússia.[5]

Pretulita

La pretulita conté escandi en lloc d'itri a la seva fórmula: Sc(PO4). Juntament amb les dues xenotimes, són les tres espècies del grup que pertanyen a la classe dels fosfats. La pretulita va ser descoberta a Fürstenbauer, al vessant nord-oest de la muntanya Pretul, la segona elevació més alta del sector Fischbacher dels Alps. És d'aquesta muntanya d'on rep el seu nom, però el material trobat a Höllkogel va resultar ser més adequat per a la caracterització com una nova espècie, fet que va fer que aquest fos triat com a localitat tipus.[6]

Wakefieldita-(Ce)

La wakefieldita-(Ce) és un vanadat en el que predomina el cesi, amb fórmula: Ce(VO4). L'exemplar tipus d'aquest mineral prové de les pegmatites de Kobokobo, a la República Democràtica del Congo.[7]

Wakefieldita-(La)

La wakefieldita-(La), l'anàleg en que predomina el lantà, té com a fórmula química: La(VO4). L'exemplar tipus d'aquest mineral prové de la mina Glücksstern, a Thuringia (Alemanya). A banda d'aquest lloc, només se n'ha trobat al volcà Bellerberg, també a Alemanya.[8]

Wakefieldita-(Nd)

La wakefieldita-(Nd), és l'anàleg en que predomina el neodimi, i té com a fórmula química: Nd(VO4). L'exemplar tipus d'aquest mineral prové de la mina Arase, a Kami, Prefectura de Kōchi, Japó.[9]

Wakefieldita-(Y)

La wakefieldita-(Nd) té com a fórmula química: Y(VO4). Rep el nom de la ciutat de Wakefield, al Quebec, ja que l'exemplar tipus d'aquesta espècies va ser trobat a les pegmatites d'Evans-Lou d'aquesta localitat. Tota la resta de minerals anàlegs del grup també prenen aquest nom.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Xenotime» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 desembre 2013].
  2. «Xenotime-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 desembre 2013].
  3. «Xenotime-(Yb)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 desembre 2013].
  4. «Xenotime group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 desembre 2013].
  5. «Chernovite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 desembre 2013].
  6. «Pretulite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 desembre 2013].
  7. «Wakefieldite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 desembre 2013].
  8. «Wakefieldite-(La)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 desembre 2013].
  9. «Wakefieldite-(Nd)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 desembre 2013].
  10. «Wakefieldite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 desembre 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xenotima Modifica l'enllaç a Wikidata