Xeraco

Xeraco

Localització
Municipi de la Safor
Ajuntament de Xeraco
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de València Safor Manc. de la Safor Gandia
Gentilici	Xeraquer, xeraquera
Predom. ling.	Català
Pressupost	6.000.000,00
Superfície	20,20 km²
Altitud	3 msnm
Població (2011)   • Densitat	6.156 hab. 304,75 hab/km²
Coordenades	39° 01′ 55″ N, 0° 12′ 56″ O
Distàncies	61 km de València 9,1 km de Gandia
Formació Fundació	Anterior al 1.248 (Llibre del Repartiment)
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	2 (Xeraco i Platja de Xeraco) 6 PSPV, 5 PP i 2 BNV Ferran Bofí Pardo (PSPV)
Codi postal	46770
Festes majors	Del 2 al 7 d'agost
Dies de mercat	Dilluns al poble i dissabte a la platja.
Fira tradicional	Porrat de primavera
Agermanament	Bruguièras, Occitània (Estat Francès)
Web	http://www.xeraco.es/

Xeraco, en la Valldigna, és un poble del País Valencià, pertanyent a la comarca de la Safor. Parroquialment, pertany al monestir de Santa Maria de la Valldigna.

Història

Sembla que les primeres troballes de les antigues societats humanes que trepitjarien el territori que en l'actualitat forma el terme de Xeraco, van poder pertànyer al Paleolític Inferior, segons es troba datat en la memòria d'unes superficials excavacions dutes a terme per Gurrea i Penalva allà pels volts del 1952, tot i que foren d'una breu durada, van aparèixer algunes troballes de sílex, ossos, closques de caragols i alguns trossos de ceràmica. A l'època del bronze, alguns investigadors apunten la possibilitat que a l'àrea de la Barcella podia haver-hi existit algun poblat ibèric, tot i que no tenim cap constància documental d'aquestes suposicions.

L'època musulmana resta en l'anonimat, doncs no tenim constància d'esdeveniments documentats, tot i que fins a la dècada dels vuitanta podíem gaudir d'una de les poques obres arquitectòniques musulmanes de la Safor, la torre mora, que fou enderrocada sense cap mena d'escrúpols per fer lloc al nou ajuntament de la localitat.

L'antiga alqueria de Xeraco entra a formar part del nou regne de València a partir del 3 de juny de 1248, apareixent documentat al Llibre del Repartiment de Jaume I, rei de Mallorca, Aragó, València i comte de Barcelona, en la donació que realitzà al cavaller Arnau Bosquet de l'alqueria anomenada Xaracho que havia estat del musulmà Avincedrell, passant a ser un llogaret amb població cristiana i sarraïna. Fonts documentals assenyalen que la demografia entre el 1373 i 1391 era d'uns nou focs de cristians vells i onze de moriscos. Així doncs, aquests darrers constituïen la mà d'obra barata, dòcil i de gran rendibilitat per a la noblesa. Vivien apartats fora de la localitat, al raval o moreria, estant sempre objecte de marginació.

A principis del segle XV el poble va pertànyer al cavaller Roderic Rius i a Joan de Nàtera, estant al 1478 quan el rei Joan II d'Aragó li fa el lliurament de la localitat a Bernat d'Almúnia i cap el 1550 Joan Jeroni d'Almúnia la vengué al duc Francesc de Borja.

El 1525, i mitjançant un decret reial, Carles I obligà als mudèjars a convertir-se al cristianisme, passant a denominar-se aleshores moriscos. La convivència amb els cristians vells seguia estant plena de dificultats ja que a més d'estar obligats a viure com a cristians devien pagar els impostos als quals estaven obligats pel fet de tenir origen musulmà.

Una ordre de 1563 de micer Andreu Valerida va possibilitar la retirada d'armes als moriscos de Xeraco i Xeresa arribant-se a recollir entre tots dos pobles: vuit ballestes, vuitanta espases, dèsset punyals, una alfonja, una sevella, un broquet, una alfanja i una partesana.

Pocs anys després l'arquebisbe de València Joan de Ribera ordenà enderrocar la mesquita que funcionava com a església per construir un temple totalment cristià sota l'advocació de nostra Senyora de l'Encarnació, iniciant-se una política assimilativa dels moriscos la qual comportava determinats actes repressius com la supressió de les cerimònies morisques, la prohibició de l'ús de la llengua àrab o el desterrament d'alfaquins de les aljames d'entre moltes altres com les visites inquisitorials a la fi de comprovar el grau de cristianització dels nous convertits.

Campanar de l'Església de la Mare de Déu de l'Encarnació, de Xeraco. Vista des de l'oest.

Quan el 1609, Felip III expulsà als moriscos dels territoris hispànics, el duc de Gandia Carles Francesc de Borja, acatà l'ordre reial i expulsà de Xeraco els pobladors d'origen musulmà, patint el poble un fort despoblament. Per restaurar aquest buit, el duc atorgà llicència per a roturar i llaurar les terres de la seua jurisdicció, a cristians de la comarca i de pobles de les comarques veïnes, fins i tot d'Eivissa, els quals van ocupar les cases i terres abandonades pels moriscos, quedant les millors per a les persones més acostades a la família dels ducs com va ser el cas dels Quincoces.

Molt poc a poc, Xeraco va emprenent el camí del creixement refent-se de la davallada causada per l'expulsió morisca deguda fonamentalment a dos factors clau: la dessecació de les terres marjalenques i la roturació de terres a la Rondonera la qual cosa afavorí la construcció de la primera església de planta totalment cristiana amb el campanar "vell" de planta quadrangular en el qual es va instal·lar una campana fosa el 1701.

El 1883, la pesta del còlera va causar estralls, ocasionant la mort de seixanta set veïns de la nostra localitat i per fer front a nous problemes s'aprovà la construcció de la Cisterna. A més, s'acabà la construcció del nou cementeri que estava situat a la part alta del poble, vora el que era l'antiga carretera Silla-Alacant.

El segle XIX, fou el segle del canvi i progrés doncs es posaren les bases per a la creació del mercat tal i com avui l'entenem estant el ferrocarril de Carcaixent a Dénia i la nova carretera de Silla a Alacant, abans esmentada, les fites fonamentals. Així, doncs, Xeraco tingué la seua estació i moll de mercaderies donant-se un pas de gegant per al desenvolupament econòmic de la localitat.

Al llarg del segle XX, la dinàmica econòmica i demogràfica ha estat molt positiva, afavorida per una agricultura intensiva de regadiu (sénies i "motobombes" elevaren l'aigua del subsòl) i comercial, basada en el conreu de l'hortalissa i la taronja donant a partir dels seixanta unes dècades de gran prosperitat.

El final del segle ha estat d'un fort desenvolupament al sector secundari (construcció) i terciari (serveis, de manera singular els serveis turístics a la platja), mentre l'agricultura, especialment el conreu dels cítrics, tot i que manté una gran presència i producció, ha perdut el seu impuls de motor econòmic local. En el moment actual el poble es troba immers, com sembla que passa a tot arreu del món, dins de la crisi econòmica global esdevinguda al 2008 originada per la fallida de part del sistema financer i el sector immobiliari d'entre altres.

Geografia

Està situat a uns 57 km al sud de la ciutat de València (39º 01' 55" Latitud Nord i 0º 12' 56" Longitud Oest). Entre el poble i la platja hi ha uns 3 Km. A l'oest del terme municipal hi ha el massís del Montdúver, el qual va sofrir un greu incendi en la primavera del 2006.

Per carretera, se accedeix des de València, per la N-332.

Té, a més, una eixida d'autopista (AP-7) compartida amb Xeresa i amb una estació de ferrocarril en la línia C-1 de Rodalies (Gandia - València) de València. (RENFE).

Localitats limítrofes

El terme municipal de Xeraco limita amb els termes municipals de Tavernes de la Valldigna, Simat de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, Xeresa i Gandia.

Noroest: Tavernes de la Valldigna i l'àrea de Servici de l'AP-7	Nord: Tavernes de la Valldigna i el Riu Vaca	Norest: Riu Vaca, La Goleta i Platja de Xeraco
Oest: Montdúver, Benifairó de la Valldigna i Simat de la Valldigna		Est: Marjals Xeraco-Xeresa-Gandia, Platja de Xeraco i Platja nudista de l'Ahuir
Sudoest: Montdúver i Xeresa	Sud: Xeresa	Sudest: Marjals Xeraco-Xeresa-Gandia i Xeresa

Demografia

Segons l'Institut Nacional d'Estadística, l'any 2005 Xeraco comptava amb una població de 5.643 habitants, dels quals 2.858 eren homes i 2.785 eren dones.

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2005	2006	2007	2008	2009	2010
1.481	1.881	2.117	2.272	2.623	3.126	3.282	3.631	4.271	4.567	4.573	5.055	5.643	5.671	5.871	6.259	6.186	6.129

Administració i política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Batiste Sanchis Coscollà	PSPV
1983 - 1987	Batiste Sanchis Coscollà	PSPV
1987 - 1991	Juan Bautista Todolí	CDS
1991 - 1995	Juan Bautista Todolí / Ferran Bofí Pardo	CDS / PSPV
1995 - 1999	Batiste Sanchis Coscollà	PSPV
1999 - 2003	Ferran Bofí Pardo	PSPV
2003 - 2007	Ferran Bofí Pardo	PSPV
2007 - 2011	Ferran Bofí Pardo	PSPV
2011 - ara	Avelino Mascarell Peiró	PP

Darreres eleccions municipals

Resultats electorals de Xeraco, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Partit Socialista del País Valencià	Ferran Bofí Pardo	1.474	6
	Partit Popular	Frank Pérez Santacatalina	1.297	5
	Bloc Nacionalista Valencià	Antoni Martí Milan	583	2
	En blanc		55	-
	Nuls		41	-
	Abstenció		963	-
Total		3.354		13

Alcalde actual	Candidats
Xeraco 6.129 hab. (13 regidors) Avelino Mascarell Peiró (PP)	PP: Avelino Mascarell Peiró PSPV: Ferran Bofí Pardo BLOC: Francesc Serralta Saragossà

Avelino Mascarell Peiró, del PP, és l'alcalde de Xeraco gràcies a la victòria aconseguida en les darreres eleccions municipals de 22 de maig 2011.

Regidors

Regidors/es de l'equip de Govern

• Alcalde i Hisenda: Ferran Bofí Pardo (PSPV)

• Règim Intern, Recursos Humans i Cultura: Elena Puig Ribes (PSPV)

• Esports, Turisme i Joventut: Guillermo Lloret Tur (PSPV)

• Educació, Serveis Socials i Sanitat: María Carmen Chova Planes (PSPV)

• Urbanisme, Obres Públiques i Serveis Municipals: Vicent Coscollà Ferrer (PSPV)

• Medi Ambient, Agricultura i Seguretat Ciutadana: Francisco Martí Marqués (PSPV)

Regidors/es de l'oposició

• Antoni Martí Milan (Portaveu) (BLOC)
• Gabriel Nadal Roig (BLOC)
• Frank Pérez Santacatalina (Portaveu) (PP)
• Carina Martí Ferrer (PP)
• José S. Lena Ferrer (PP)
• José Lus Chulvi (PP)
• Ana García Méndez (PP)

Llocs d'interés

Torre de Guaita.

La platja de Xeraco és una de les millors de tot el litoral valencià. De fet, aconsegueix any rere any la bandera blava que atorga la Unió Europea. És un dels pocs municipis de la costa valenciana que conserva les dunes en la línia de platja, en forma de mota. A més de la platja, destaca la històrica Torre de Guaita, utilitzada com a talaia de vigilància marítima segles enrere i restaurada als anys 80.

Xeraco, també compta amb un alt valor paisatgístic amb les marjals de Xeraco - Xeresa - Gandia, i amb la muntanya Montdúver i el seu massís calcari, que dóna el nom a l'institut del poble, el qual compta amb línies de batxillerat.

També hi ha una casa de la cultura al centre del casc urbà, construïda al lloc que ocupava l'Ajuntament vell i una casa particular.

Marjal de Xeresa-Xeraco. A l'horitzó entre les canyes s'albira alguna construcció de la Platja de Xeraco.

Com arribar-hi

A Xeraco es pot arribar a través de l'autopista AP-7, en l'eixida Xeresa/Xeraco/Tavernes. També es pot arribar per la carretera nacional N-332 que passa pels afores de la localitat. A més a més, està comunicada per ferrocarril amb València i Gandia a través de la línia C-1 de rodalies. Pròximament està planejada la construcció de la nova autovia A-38, la qual tindrà pas per la localitat.

Esports

La pilota valenciana, en la modalitat del raspall és molt popular a Xeraco, tant al carrer com al trinquet. És per això que Xeraco és un dels pobles favorits en les competicions autonòmiques per a aficionats de raspall al carrer i al trinquet.

Personatges importants

• María José Martos, soprano lírica.
• José Lurbe Chova, Costa I, pilotari.
• Javier Nadal Corral, Dorín, pilotari.
• Josep Rodríguez Gómez, Josep, pilotari.

Enllaços externs

• Guia digital de Xeraco
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.