Xeroftàlmia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xerophthalmia
Classificació i recursos externs
CIM-10 50.6 50.6- 50.7 50.7
CIM-9 264.6-264.7
DiseasesDB 34035
MeSH D014985

La xeroftàlmia és una malaltia dels ulls caracteritzada per sequedat persistent de la conjuntiva i opacitat de la còrnia. El terme xeroftàlmia procedeix del grec Xeros (sec)+ ophthalmós (ull)+ia. En caràcters grecs: ξηρός+οφθαλμός. [1]

Pot ser deguda, entre altres causes, a una disminució de la funció de les glàndules lacrimals, causant una menor producció de llàgrimes, que ja va ser estudiada per Hipòcrates, mantenint el nom genèric, encara que hi ha altres malalties més específiques que causen l'ull sec (com la queratoconjuntivitis seca). [2]

Taula de continguts

Causes [modifica]

Múltiples causes poden generar la xeroftàlmia. És més freqüent en adults grans. A continuació s'enuncien algunes malalties que la provoquen.

Símptomes [modifica]

Amb el transcurs de la malaltia ocorre un engrossiment de la còrnia i disminució de la agudesa visual. Altres símptomas de la xeroftàlmia són coïssor o coïssor d'ulls, sensació de cos estrany, picor o pruïja, lleganyes i enrogiment conjuntiva l.

Diagnòstic [modifica]

Per diagnosticar l'absència de lacrimació es realitza una prova de Schirmer, que consisteix en penjar una tira de paper assecant del parpella inferior i observar quanta longitud del paper es xopa de llàgrimes.

Tractament [modifica]

El tractament ha de ser el de la malaltia de base que el causa. Els corticoides poden ser eficaços en fases inicials de la malaltia. Quan es demostri deficiència de vitamina A s'administra en suplements vitamínics. La pilocarpina és un fàrmac que augmenta la producció lacrimal. Alguns preparats (llàgrimes artificials) que s'utilitzen per millorar la sequedat consisteixen en solucions de hipromelosa i gels de carbòmer , que s'apliquen sobre la conjuntiva.

Vegeu també [modifica]

Referències [modifica]

  1. Divry s New English-Greek and Greek-English Dictionary. D. C. Divry, Inc New York. 1983.
  2. Auguste Theodor Vidal de Cassis. Tractat de patologia externa i medicina operatòria. Llibreria de la Senyora vídua de Calleja i fills, 1843, p. 88 - [Consulta: 12 maig 2012].