Xerox Alto

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xerox Alto, amb disc dur (a sota).
Xerox Alto
Tipus ordinador personal
Llançament 1973
Discontinuat
Processador Customitzat (basat en el TI 74181)
RAM 128 KiB - 512 KiB (màx.)
S.O.

El Xerox Alto va ser un dels primers ordinadors personals d'alta gamma, desenvolupat en el Xerox PARC el 1973. Va ser el primer ordinador a utilitzar la «metàfora de l'escriptori» i la interfície gràfica d'usuari (GUI).[1]

No era un producte comercial, però diversos milers d'unitats es van construir i es van utilitzar en gran mesura en el PARC, altres instal·lacions de Xerox i en diverses universitats durant molts anys. L'Alto va tenir gran influència en el disseny d'ordinadors personals en les dècades següents, notablement l'Apple Macintosh i les primeres estacions de treball Sun.

Història[modifica | modifica el codi]

L'Alto va ser primer conceptualitzat el 1972 en un memoràndum escrit per Butler Lampson, inspirat en el On-Line System (NLS), desenvolupat per Douglas Engelbart al SRI, i va ser dissenyat principalment per Chuck Thacker.[2] La fabricació va ser subcontractada a «Clement Designlabs», l'equip del qual incloïa Carl J. Clement, Ken Campbell i Fred Stengel. Una producció inicial de 80 unitats va ser feta per Clement Designlabs, en col·laboració amb Tony Ciuffini i Rick Nevinger al Xerox El Segundo, que va ser responsable d'instal·lar els components electrònics de l'Alto. A causa de l'èxit de la prova pilot, l'equip va passar a produir al voltant de 2.000 unitats durant els propers deu anys.[3]

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

El ratolí de l'Alto.

Tenia un processador bit-slice basat en el xip 74181 de Texas Instruments, amb una memòria ROM pel microcodi (expandible amb memòria gravable) i 128 kB de memòria principal expandible a 512 kB, així com un disc dur que usava un cartutx removible de 2,5 MB amb un plat simple, de la Diablo Systems, (una companyia que posteriorment Xerox va comprar), similar als usats en el IBM 2310, tot això allotjat en un armari de la mida d'un petit frigorífic. La UCP de l'Alto era un innovador processador microprogramat que utilitzava microcodi per a la major part de les operacions d'entrada/sortida, en comptes de maquinari. La màquina de microcodi realitzava 16 tasques, una de les quals executava el conjunt d'instruccions normal (bastant semblant al del Data General Nova), mentre que la resta controlaven la visualització, actualització de memòria, disc, xarxa i altres funcions d'entrada/sortida. Per exemple, el controlador de pantalla de mapa de bits era poc més que un registre de desplaçament de 16 bits; s'utilitzava microcodi per carregar la informació d'actualització de la pantalla de la memòria principal cap al registre de desplaçament.

A part d'una connexió Ethernet, l'únic dispositiu de sortida de l'Alto era un monitor CRT amb dos nivells (blanc i negre) muntat de forma vertical. Els seus dispositius d'entrada eren un teclat, un ratolí de tres botons i un teclat de funcions opcional (Chord keyset). El concepte d'aquests dos últims elements agafat de l'On-Line System de l'Institut d'Investigacions de Stanford (SRI). Mentre que el ratolí va ser un èxit instantani entre els usuaris de l'Alto, el teclat de funcions mai es va fer popular.

En els primers ratolins, els botons eren tres barres estretes, disposades de dalt a baix en lloc d'un al costat de l'altre. Se li van posar els noms dels seus colors en la documentació. El moviment era captat per dues rodes perpendiculars entre si. Aquestes van ser reemplaçades aviat per ratolins amb bola, inventats per Bill English. Més tard es van introduir els ratolins òptics, primer amb llum blanca i posteriorment amb infrarojos per comptar els impulsos generats pel gir de les rodes dins del ratolí.

El teclat estava configurat de manera que cada tecla corresponia a un bit d'un conjunt de registres. Aquesta característica s'utilitzava per canviar des d'on l'Alto s'inicialitzava (bootstrapping). Els registres del teclat s'usaven com l'adreça de disc des d'on inicialitzar i així, pressionant un conjunt específic de tecles mentre es pressionava el botó d'inici, es podien carregar diferents microcodis i sistemes operatius. Això va donar lloc a l'expressió «arrencada de nas» (nose boot), quan el nombre de tecles necessàries per llançar un sistema operatiu en prova era major que el nombre de dits. Aquest tipus d'arrencada va donar lloc a «move2keys», un programa que movia els fitxers en el disc de manera que es pogués utilitzar una determinada seqüència de tecles.

Hi havia altres perifèrics per a l'Alto, com una càmera de TV, una impressora de margarida i un port paral·lel, encara que aquests eren bastant rars. L'Alto també podia controlar discos externs fet que el convertia en un servidor de fitxers, que va ser una aplicació bastant comuna per a aquest ordinador.

Programari[modifica | modifica el codi]

Els primers programes per a l'Alto van ser escrits en el llenguatge de programació BCPL i més tard en el llenguatge Mesa, que no va ser molt utilitzat fora de PARC, però que va influenciar diversos llenguatges posteriors, com el Modula. El teclat de l'Alto no tenia la tecla de subratllat, el lloc de la qual era ocupat per la tecla per al caràcter de fletxa esquerra usat en el llenguatge Mesa per al operador d'assignació. Aquesta característica del teclat de l'Alto va poder ser l'origen de l'estil CamelCase per identificadors compostos (per exemple AixoEsUnaVariable). Una altra peculiaritat de l'Alto era que el seu microcodi era programable per l'usuari.

L'Alto va ajudar a popularitzar l'ús del model de gràfics raster per a tot tipus de sortides, incloent textos i gràfics. També va introduir el concepte d'operació de bit block transfer (transferència de bloc de bits), o BitBLT, com la interfície de programació fonamental per la pantalla. Malgrat la petita capacitat de la seva memòria, es van escriure un bon nombre de programes innovadors per a l'Alto, incloent-hi:

No hi havia gens de programari de full de càlcul o base de dades.

Difusió i evolució[modifica | modifica el codi]

Des del punt de vista tècnic, l'Alto era un petit miniordinador, però era més aviat un ordinador personal en el sentit de tenir un únic usuari assegut davant l'escriptori, al comparar-lo amb els mainframe i miniordinadors de l'època. Mai va ser un producte comercial, encara que es van fabricar diversos milers d'unitats. Diverses universitats, incloent el MIT, Stanford, CMU, i la Universitat de Rochester van rebre donacions d'Altos incloent servidors IFS i impressores làser Dover. Aquestes màquines van ser la inspiració per a les estacions de treball Lilith de l'ETH de Zuric i PERQ de la Three Rivers Company. A més de l'estació de treball de l'Standford University Network (SUN), que finalment va ser portada al mercat per una companyia del tipus spin-off, Sun Microsystems. L'estació de treball Apollo/Domain i la Lisa d'Apple, també van ser profundament influenciats per l'Alto.

L'Alto va ser utilitzat per dissenyar la influent sèrie «D» d'estacions de treball de la Xerox: Dolphin, Dorado i Dandelion. També es va basar en aquest disseny un encaminador de xarxa anomenat «Dicentra». Dorado era un màquina molt veloç basada en disseny ECL; Dolphin era una màquina de gamma mitjana basada en tecnologia TTL dissenyada inicialment per ser l'estació de treball Star. L'arquitectura original per Dandelion, basada en el AMD Am2900 de tecnologia de microprocessador bitslice, va ser presentada com el disseny anomenat Wildflower i va ser aquest disseny de baix cost el que es convertiria en l'estació de treball Xerox Star.

Xerox va crear una divisió de productes (SDD) per comercialitzar el treball del PARC, inicialment partint del Dolphin com a base per a un producte tipus estació de treball. El disseny Dandelion va arribar a ser el Xerox 8010, que executava el programari del Xerox Star. L'Star va inspirar els ordinadors personals Lisa i Macintosh d'Apple, i va ajudar a popularitzar la interfície gràfica d'usuari en els futurs ordinadors personals i estacions de treball.

Aquestes màquines Xerox, especialment l'Alto, són avui dia escasses i articles de col·lecció molt cars.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Núria Almiron. «Butler W. Lampson i L'Alto». [Consulta: 02-05-2010].
  2. Jon Gordon. «Designer of Xerox Alto wins Turing Award» (en anglès). Future Tense, 10-03-2010. [Consulta: 02-05-2010].
  3. Mike Cassidy. «Before the Mac came the Alto, and its builder» (en anglès). The Seattle Times, 02-03-2009. [Consulta: 02-05-2010].


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Michael A. Hiltzik, Dealers of Lightning: "Xerox PARC and the Dawn of the Computer Age" (HarperCollins, New York, 1999)
  • Douglas K. Smith, Robert C. Alexander, "Fumbling the Future: How Xerox Inventar, Then ignori, the First Personal Computer" (William Morrow, New York, 1988)
  • "Alto User 's Handbook", Xerox PARC, setembre 1979

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xerox Alto Modifica l'enllaç a Wikidata