Xia
Salvia hispanica  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | llavor de xia i oli de xia |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Lamiaceae |
| Tribu | Mentheae |
| Gènere | Salvia |
| Espècie | Salvia hispanica L., 1753[1] |
La xia (Salvia hispanica),[2] és una espècie planta amb flors del gènere de Salvia dins la família de les lamiàcies.[3]
El Còdex Mendoza del segle xvi proporciona l'evidència sobre que havia estat cultivat pels asteques en època precolombina i que era un dels tres cultius més importants.[4] Encara s'utilitza a Mèxic i Guatemala i les llavors són moltes i senceres es fan servir per a begudes nutritives i per aliment.[5]
Es fa servir molt en aliments a Amèrica del Sud i a Amèrica del Nord. A partir de l'any 2013 la UE també n'ha autoritzat l'ús en pans i altres productes.[6]
Etimologia[modifica]
La paraula xia deriva de la paraula nàhuatl chian, que significa «oleaginosa».[1] L'actual estat mexicà de Chiapas rep el nom del nàhuatl «riu de xia.»
Descripció[modifica]
És una planta herbàcia anual que fa fins a 1 m d'alt amb les fulles oposades de 4 a 8 cm de llarg i de 3 a 5 cm d'ample. Les flors són porpres o blanques agrupades en inflorescències [[raïm|racemoses]].[7] En realitat moltes plantes cultivades considerades xia són altres espècies de sàlvies com S. lavandulifolia.[8]
Distribució[modifica]
És nativa de Mèxic, Amèrica Central fins a Nicaragua, Colòmbia i Equador. Avui dia també es conrea a d'altres països d'Amèrica i Europa.[3]
Llavors[modifica]
La xia es cultiva comercialment per les seves llavors que són ovals amb un diàmetre del voltant d'un mil·límetre de color marró a blanc. Les llavors de xia tenen un contingut d'oli vegetal del 25-30%, que inclou àcid alfa linolènic (ALA). La presència d'ALA fa que es considerin riques en omega-3, tot i que en contenen nivells inferiors que d'altres llavors com ara les de lli.
Les llavors de xia es consumeixen a Mèxic i el sud-oest dels Estats Units però no gaire a Europa, especialment a la zona mediterrània on el lli és una alternativa autòctona més rica en greixos omega-3. L'any 2008 Austràlia n'era el principal productor del món.[9] L'espècie similar Salvia columbariae també es fa servir, però no es comercialitza per alimentació.
Preparació[modifica]
L'any 2008 la Unió Europea aprovà la xia com a nou aliment i en permet l'addició d'un màxim del 5% en la producció de pa.[10]
Les llavors de xia es poden menjar crues i proporcionen proteïnes, greixos i fibra.[11] La xia fresca és la remullada en aigua o sucs de fruita. Les llavors remullades es poden utilitzar en diversos aliments.
Els brots germinats de xia s'afegeixen per exemple a amanides i entrepans. De vegades es fan germinar en recipients porosos d'argila que als Estats Units són populars sota el nom de Chia Pet.
Referències[modifica]
- ↑ «Salvia hispanica L.». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 19-04-2000. [Consulta: 4 gener 2010].
- ↑ «xia». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 16 maig 2022].
- ↑ 3,0 3,1 «Salvia hispanica» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 16 maig 2022].
- ↑ Cahill, Joseph P. «Ethnobotany of Chia, Salvia hispanica L. (Lamiaceae)». Economic Botany, 57, 4, 2003, pàg. 604–618. DOI: 10.1663/0013-0001(2003)057[0604:EOCSHL]2.0.CO;2.
- ↑ Kintzios, Spiridon E. Sage: The Genus Salvia. CRC Press, 2000, p. 17. ISBN 9789058230058.
- ↑ http://www.agrodigital.com 03 de desembre de 2013
- ↑ Anderson, A.J.O. and Dibble, C.E. "An Ethnobiography of the Nahuatl", The Florentine Codex, (translation of the work by Fr. Bernardino de Sahagún), Books 10-11, from the Period 1558-1569
- ↑ Mark Griffiths, Editor. Index of Garden Plants. (Portland, Oregon: Timber Press, 2nd American Edition, 1995.) ISBN 0-88192-246-3
- ↑ Chia: The Ord Valley's new super crop
- ↑ The European Union, "Commission Decision of 13 October 2009 authorising the placing on the market of Chia seed(Salvia hispanica) as a novel food ingredient under Regulation (EC) No 268/97 of the European Parliament and of the Council" (L294/14) 2009/827/EC pp. 14-15 (November 11, 2009)
- ↑ USDA SR-21 Nutrient Data. «Nutrition Facts for Seeds, chia seeds, dried». Nutrition Data, 2010. [Consulta: 29 novembre 2010].
Bibliografia[modifica]
- Heinrich, M. (1992) Economic botany of American Labiatae. IN: R.M. Harley and T. Reynolds, eds. Advances in Labiatae Science. Richmond. Kew Botanical Gardens, pp. 475-488.
- Ayerza, R; W Coates. Chia: rediscovering a forgotten crop of the Aztecs. The University of Arizona Press, 2005. ISBN 9780816524884.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xia |