Xibec

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Xibec
Mascle de xibec.
Mascle de xibec.
Femella de xibec fotografiada a Essex (Anglaterra)
Femella de xibec fotografiada a Essex (Anglaterra)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Anseriformes
Família: Anatidae
Gènere: Netta
Espècie: N. rufina
Nom binomial
Netta rufina
(Pallas, 1773)

El xibec (Netta rufina) o sivert és un ocell anseriforme i el més gran dels ànecs cabussadors.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Té el port rodanxó.
  • El mascle presenta en plomatge estival el bec roig vermelló, el cap roig terrós, pit i ventre negres i flancs del cos blancs, el dors i la part superior de les ales terrós fosc. En vol tots dos sexes presenten una franja alar de color crema.
  • La femella és de color terrós clar amb la part superior del cap terrós fosc i les galtes blanques.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

A l'abril-maig la femella farà un niu -amb boga (Typha) o amb jonc (Juncus)- prop de l'aigua, en forma de con truncat, de vegades, surant a l'aigua, tant dolça com salabrosa, però que tingui prats submergits perquè és d'on treu l'aliment. Hi pon 6 o 12 ous que la mateixa femella haurà d'escalfar durant 27 dies.[1]

És corrent l'existència de femelles que parasiten altres nius, no ja de la seua mateixa espècie, sinó d'espècies diferents. Al Delta de l'Ebre han estat comprovats nius amb 20 i fins a 30 ous, fruit de la posta de diverses femelles en un mateix niu.[2]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja plantes aquàtiques. També és granívor a l'hivern.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Freqüenta molt les aigües dolces o salabroses lliures.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

La seua àrea de cria és el sud d'Europa i sud i centre d'Àsia. Hivernen a l'Europa meridional i l'Àfrica del Nord.

La població catalana és sedentària encara que molt mòbil: es pot desplaçar molt i varia així en gran mesura els seus efectius segons l'època de l'any. És present quasi tot l'any als Països Catalans. Tot i així, es reprodueix al Delta de l'Ebre, l'Albufera de València, als marjals de El Fondo i a pocs llocs més (és accidentals a les Balears). Al Parc de la Ciutadella de Barcelona conviuen algunes parelles amb els omnipresents ànecs collverds.

Xibec fotografiat a Gloucestershire (Anglaterra).

Costums[modifica | modifica el codi]

És una espècie gregària que no rebutja barrejar-se amb altres ànecs.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 29-30. ISBN 84-315-0434-X.
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 93-94. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]