Xilxes

Xilxes
Xilxes

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de la Plana Baixa
Vista de Xilxes
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Plana Baixa Nules
Gentilici	Xilxer, xilxera
Predom. ling.	Català/Valencià
Superfície	13,60 km²
Altitud	7 msnm
Població (2012)   • Densitat	2.875 hab. 211,4 hab/km²
Coordenades	39° 46′ 55″ N, 0° 11′ 17″ O
Distàncies	45 km de València 27 km de Castelló de la Plana
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	2 (Xilxes i Platja de Xilxes) 6 PP, 4 PSPV i EUPV Vicente Martínez Mus (PP)
Codi postal	12592
Festes majors	Darreries de setembre
Patró/Patrons	Crist de la Jonquera
Dies de mercat	Dimarts
Web	http://xilxes.es/

Xilxes (en castellà, Chilches) és un municipi del País Valencià a la comarca de la Plana Baixa. El poble de Xilxes limita amb Moncofa al nord-est, la Vall d'Uixó al nord-oest, La Llosa de la Plana al sud-oest i el mar Mediterrani al sud-est. Xilxes té una extensió de 13 km². El relleu és pla, dominat per la planura de La Plana, compost per materials calcaris. El componen els nuclis de població de Xilxes, Les cases de Xilxes (barri marítim) i Platja de Xilxes. Les seues platges, són d'arena grossa i de pedres.

Història

L'origen del poblament és molt antic, romà si tenim en compte els vestigis d'una important vila apareguda en la partida de l'Alter, zona també coneguda per Els Sequers.

A Xilxes va aparèixer una excepcional estatueta de bronze representant al déu Mercuri, de gran qualitat tècnica i artística, datada de finals del segle I o al llarg del segle II de la nostra era. Aquesta estatueta es conserva en el Museu Municipal de Borriana, on va ser adquirida.

El nucli actual procedeix d'una alqueria que els musulmans fortificaren i que Jaume I el Conqueridor va conquistar en 1238. El 1526 els moriscs revoltats en la serra d'Espadà assaltaren la vila, saquejant-la. El 1583 va ser novament saquejada per pirates, que passaren a ganivet a la població.

Demografia

L'expansió del taronger va fer pujar el nombre d'habitants a 1.323 en 1930, però la Guerra civil espanyola va destruir el poble en les seues tres quartes parts fins al punt que va haver de ser reconstruït per la Direcció General de Regions Devastades; es va reconstruir l'Església (d'estil neoclàssic), es van obrir dos nous carrers i es va alçar un nou Ajuntament, un grup escolar, un escorxador, un llavaner públic i una carretera que en línia recta uneix el poble amb la mar. Normalitzada la situació, la població ha crescut de manera moderada fins a l'actualitat que compta amb uns 2.900 habitants.

• 1990: 2.175
• 1992: 2.144
• 1994: 2.188
• 1996: 2.216
• 1998: 2.222
• 2000: 2.299
• 2002: 2.411
• 2004: 2.550
• 2005: 2.566
• 2006: 2.638
• 2010: 2.894
• 2012: 2.875

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Vicente Mecho	UCD
1983 - 1987	Francisco Manzano	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Francisco Manzano	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Vicente Lapuerta Serra	PP
1995 - 1999	Vicente Lapuerta Serra	PP
1999 - 2003	Vicente Lapuerta Serra	PP
2003 - 2007	Vicente Lapuerta Serra	PP
2007 - 2011	Vicente Lapuerta Serra	PP
Des del 2011	Vicente Martinez Mus	PP

Economia

Té una agricultura de regadiu. Els cultius que hi predominen són les hortalisses i les fruites, sobretot de tarongers. També hi han altres activitats econòmiques, com ara, la indústria ceràmica, l'explotació de pedreres, les indústries de magatzematge i manipulació de fruites, i el turisme, entre altres.

Monuments

Església de l'Assumpció

Font de la unió

L'ermita en honor al Crist de la Jonquera ha sigut reconstruïda recentment, aquesta és a un kilòmetre del casc urbà, a un lloc on la tradició conta que Pere i Joan Margallo, l'any 1625, van trobar una imatge del patró del municipi. Amb aquesta reconstrucció s'intenta recuperar una tradició religiosa de romeries i peregrinacions. La nova construcció ha permès la troballa de noves restes arqueològiques de l'antiga ermita, un edifici dels segles XIX i XX, del qual actualment sols se'n coneixia l'existència a través de les restes arqueològiques d'un mur de l'antiga ermita. Actualment aquestes restes han sigut cobertes per tal que es puguen conservar. La nova ermita és de planta de creu llatina romana.

El passeig marítim de Xilxes és un passeig de vianants a la vora de la mar, presenta un longitud de 1,5 km i una amplària de 16 m. En aquest se combinen zones de pedra i de plantes autòctones adaptades a l'ambient marítim. La plaça de l'Armada Espanyola enclavada en el centre del passeig en un dels llocs més importants d'aquesta platja. En aquesta plaça se celebren balls, actuacions... Des d'aquesta plaça naix una passarel·la que entra cap a dins de la mar. Aquesta finalitza amb un mirador de forma poligonal.

La plaça del Santíssim Crist de la Jonquera és la plaça més gran de Xilxes, presenta dos cerdes enjardinats. Aquestes dues zones estan dotades de bancs per poder seure i grans arbres que proporcionen molta quantitat d'ombra a la plaça. La zona més gran d'aquesta plaça està constituïda per quatre zones enjardinades i per una zona central que serveix per a que els nens juguen allí. Aquesta zona central serveix en moltes ocasions d'escenari per a diferents actes festius. La zona més menuda d'aquesta plaça presenta una pèrgola que dóna protecció del sol. Aquesta presenta tipus variats de plantes, com seria el cas dels rosers, de les palmeres, de les canyes de bambú, etc.

• L'església

Un dels més importants monuments que es conserven a aquest poble es l'església parroquial de l'Assumpció. Aquesta és un monument d'estil barroc i neoclàssic. Es comença a construir a finals del segle XVII. Aquesta església ha patit variades modificacions, una de les més importants es va dur a terme, després de la Guerra Civil, per la Direcció General de Regions Devastades. La nau presenta capelles comunicades entre si, allotjades entre els contraforts;aquesta nau està coberta per una volta de canó, sostinguda per pilastres d'orde compost romà. A l'esquerra, l'església, presenta la torre campanar de planta quadrada. La gran majoria de la decoració de l'interior és d'estil neoclàssic. Aquesta decoració presenta abundància de florons, petxines, rocalls i medallons. L'actual retaule de l'altar major va ser construït, amb un estil xorigueresc, després de la Guerra Civil. El retaule de l'altar del crist de la jonquera va ser construït l'any 1959. Està compost de fusta de pi alb i recobert d'or fi de 22 K.

La font de la unió és a la plaça d'Espanya. El seu origen data de l'any 1916. Aquesta va ser la primera font de Xilxes que va subministrar aigua potable procedent de la font de la Llosa. Posteriorment la sequera acabà amb la font de la Llosa i com a conseqüència es va haver de tancar la font. L'any 1985 la font de la unió va ser reconstruïda. Tot el perímetre d'aquesta font està tancat amb un reixat metàl·lic amb dues portes. Presenta tres fonts o canyons. Per aquesta font, actualment, no flueix aigua potable.

Llocs d'interés

Mirador

El màxim aport turístic de Xilxes són les platges de Xilxes. Un bonic passeig s'estén al llarg de tota la costa, on sols una escullera separa la platja de les Cases i la del Cirerer. Les dues platges consten de tot tipus de serveis durant l'època estiuenca. A més a més, les dues posseeixen la bandera blava, donada per la Unió Europea.

A la platja de les Cases, hi ha un mirador que entra uns quants metres dins la mar. La Platja de les Cases és una platja oberta amb un poc de grava i delimitada per una escullera tant pel nord com pel sud. A la Platja del Cirerer dues esculleres limiten aquesta platja d'arena fina. Ací hi ha una platja accessible per als minusvàlids.

Festes, tradicions i gastronomia

Festes patronals

Se celebren en el mes de setembre i són les festes del Santíssim Crist de la Jonquera. El patró del poble ja que segons la tradició, la seua imatge fou encontrada el dia 18 de gener de 1625 pels germans Pere i Joan Margalló en la partida de les Chovaes. Hi ha gran varietat d'espectacles, amb els quals la gent gaudeix molt. Els més importants, entre d'altres, són la proclamació de la regina i la seua cort d'honor, cerimònies religioses en honor al patró d'aquest poble (processons, romeries i misses), orquestres, disco-mòbils, castells i mascletaes, parc infantil per als més menuts, esmorzars populars... Pel que fa als actes taurins, fan bous i vaques per la vila i bou embolat. També es fan concursos de tota mena: concurs de paelles, de disfresses, de jocs populars, de tir i arrastre i de tir al plat en el que pot participar tot el que vulga. També fan activitats esportives com ciclisme, pilota valenciana i futbol.

Festes locals

Són les festes en honor a Sant Vicent Ferrer i se celebren a mitjan abril. Aquestes són organitzades per una comissió de clavaris i festers del poble de Xilxes. Els espectacles són quasi els mateixos que les que se celebren a setembre. Pel que fa als actes religiosos, la missa i la processó són en honor a Sant Vicent Ferrer. També es fa el trasllat de Sant Vicent a casa del clavari major i una ofrena en honor seu. Els actes taurins, els concursos i els deports que es fan, són els mateixos que en setembre.

Festes en la mar

Aquestes són en honor a Sant Roc i se celebren a la mar a mitjan agost. Són organitzades per una comissió de festes amb la col·laboració de l'ajuntament de Xilxes. Els espectacles que se celebren són els mateixos que en les festes anteriors, sols que en les cerimònies religioses cal destacar la romeria de Sant Roc i que comença en el poble i acaba en la mar, amb xarangues i dolçaines i tabalets i les misses són en honor a Sant Roc. Els actes taurins i les activitats esportives són les mateixes, però sols fan concurs de paelles.

Gastronomia típica

• Arròs caldós amb peix
• Arròs caldós amb conill
• Pastís de Glòria

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xilxes

• Força de la Unió Popular - Xilxes
• Notícies sobre xilxes La Plana al Dia.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat