Ximple
|
|
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
Ximple , estúpid i neci són adjectius del català referits a la persona que posseeix una intel·ligència escassa, algú maldestra o amb una conducta poc pertinent.[1]
Taula de continguts |
Usos de la paraula [modifica]
S'usen com a sinònims infinitat de termes com ara: beneit, bajà, babau ; tanoca, totxo, pallús, tanoca, tarat, idiota, animal, imbècil.. , etc ... És menester remarcar que alguns d'aquests termes es prenen com pejoratius, fins i tot alguns poden ser considerats com una paraulota
Fer-se "el ximple" és fingir enganyosament no adonar-se de les coses per aconseguir algun objectiu. "Idiotitzar" seria aconseguir que una altra persona actuï, es converteixi o es comporti com un ximple (idiotitzat).
"Ets mig babau amb les dones" podria aplicar-se a un home intel·ligent, però que per timidesa comet errors amb les dones. Així mateix "ets un complet ximple" s'usaria per assenyalar a qui pren sempre la opcions o decisions incorrectes. "Poc ximple" s'usa per a qui mitjançant de ximpleries se surt amb la seva.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
- Les lleis fonamentals de l'estupidesa humana, basat en l'obra de Carlo M. Cipolla (1988), Allegro ma non troppo