Xirivella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xirivella
Localització

Localització de Xirivella respecte del País Valencià Localització de Xirivella respecte de l'Horta Oest


Municipi de l'Horta Oest
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Horta Oest
Manc. de l'Horta Sud
Manc. Quart-Benager
Mislata
Gentilici Xiriveller, xirivellera
Predom. ling. Valencià
Superfície 5,15 km²
Altitud 17 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
29.796 hab.
5.785,63 hab/km²
Coordenades 39° 28′ 00″ N, 0° 25′ 36″ O / 39.46667°N,0.42667°O / 39.46667; -0.42667Coord.: 39° 28′ 00″ N, 0° 25′ 36″ O / 39.46667°N,0.42667°O / 39.46667; -0.42667
Distàncies 4,9 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

2
11 PP, 7 PSPV, 2 EUPV i 1 Compromís
Enrique Ortí Ferre (PP) (2011)
Codi postal 46950
Codi territorial 46110
Festes majors Primera quinzena de setembre
Patró/Patrons Mare de Déu de la Salut i Crist de la Llum
Web
 Ajuntament de Xirivella
Ajuntament de Xirivella

Xirivella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Oest.

Limita amb Alaquàs, Aldaia, Quart de Poblet, Mislata, Picanya i la ciutat de València.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Xirivella se situa en l'Horta de València, a l'oest de la capital. El clima és mediterrani.

La seva situació en el Pla de Quart li confereix un relleu pla i molt apte per a l'agricultura. Originàriament el riu Túria no banyava el seu terme municipal i la seva horta era banyada per la séquia de Faitanar, la qual continua en funcionament. Després de la riuada de 1957, es va modificar la llera del riu Túria i es va construir la nova llera mitjançant el projecte "Pla Sud". A partir de llavors, Xirivella va veure dividit el seu territori en dues parts: una apegada a València ciutat, a l'est, i el gruix del terme municipal, a l'oest.

Nuclis[modifica | modifica el codi]

  • Xirivella
  • Barri de la Llum

Història[modifica | modifica el codi]

Els romans fundaren i batejaren el lloc amb el nom de Silvella (petit bosc) encara es conserven romanalles al Mas del Castell i unes bases de columna al poliesportiu, i, fins no fa tant de temps, hi havia calçada i canalitzacions que desaparegueren sota el polígon industrial.

Dels moros hi ha, a banda de la séquia de Xirivella, l'arc de mig punt de la Closa. L'ocupació cristiana arribà el 1238 en la persona del lloctinent de Jaume el Conqueridor, Hug de Fullaquer, comanador d'Alcanyís i vicemestre de l'orde de Calatrava que va prendre possessió del senyoriu per cessió reial. Els colons pagaven als de Calatrava l'arrendament i els delmes. Al llibre de Repartiment se la cita repetidament al llarg de 1238. El 16 d'agost de 1238, Jaume el Just va autoritzar la pignoració que per onze anys feien els de l'orde a favor de Pere de Boïl i Castellar i la seua muller, Caterina Diez; aquesta pignoració anà renovant-se tàcitament fins que el papa Climent donà definitivament el senyoriu als Boïl. Durant el segle XIV, va residir-hi, amb la seua dona, Valençona Castell, Ramon Muntaner, on va començar a escriure "La Crònica" obra cabdal de l'autor i de les lletres medievals.

En les Germanies alguns llauradors del poble s'uniren als agermanats. L'any 1609, després de l'expulsió dels moriscs, el lloc romangué despoblat i hagué de tornar a repoblar-se amb gents vingudes de diferents llocs mitjançant carta pobla de 17 de juliol de 1611. En 1811 passa a senyoriu del marquès de Llanera i en 1814 al de Dos Aigües fins a l'abolició dels senyorius aqueix mateix segle. En 1812 a punt estigué de caure presoner a Xirivella el mariscal francès Louis Gabriel Suchet en la seua ocupació de la vila. Durant la guerra hi tingué lloc una insurrecció cantonalista.

Actualment dos joves investigadors estan duent a terme un projecte d'estudi de la Història del municipi que té com a objectiu una revisió historiogràfica actualitzada i rigorosa. La finalització del treball d'investigació està prevista per al 2013.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica de Xirivella
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007
1.374 1.325 1.429 1.655 1.727 2.413 2.981 4.707 9.250 20.063 24.124 26.103 26.053 30.123 30.212

Economia[modifica | modifica el codi]

La conurbació amb València dóna una economia basada, com la de les grans urbs, en la indústria i els serveis que atrauen una forta immigració. Malgrat tot, encara s'hi cultiven creïlles, dacsa, cebes i cítrics.

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Xirivella, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular Enrique Ortí Ferre 7.409 11 50,60
Partit Socialista del País Valencià Josep Carmelo Soriano Martínez 4.383 7 29,94
Esquerra Unida del País Valencià Joan Antoni Pérez i Domènech 1.619 2 11,06
Coalició Compromís Ricard Barberà Guillem 758 1 5,18
Altres 472 - 3,22
En blanc 248 - 1,7
Total 14.889 21
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Vicente Català Pastor PSPV
1983 - 1987 Santiago M. Clariana Gaspar PSPV
1987 - 1991 Juan José Teruel Morales PIX
1991 - 1995 Josep Antoni Santamaria PSPV
1995 - 1999 Josep Antoni Santamaria PSPV
1999 - 2003 Josep Antoni Santamaria PSPV
2003 - 2007

Josep Antoni Santamaria (Per dimissió)
Josep Carmelo Soriano Martínez (des del 03/04/04)

PSPV
2007 - 2011 Josep Carmelo Soriano Martínez PSPV
Des del 2011 Enrique Ortí Ferre PP

Monuments[modifica | modifica el codi]

La Closa
La Closa
  • Casa del Dau (casa gòtica del segle XIII)
  • Casa del deu o del Delme (altres en diuen de Deu), era el lloc on els xirivellers i xirivelleres pagaven a l'orde de Calatrava els arrendaments i el Delme, la desena part del valor de la collita, aquest tribut es pagava a una casa situada a la plaça de l'Església.[2]
  • Ermita de la Salut.
  • Església Parroquial de la Mare de Déu de la Salut.
  • Església de Sant Francesc de Paula.
  • Església de Sant Ramon Nonat.
  • Església de Sant Vicent Ferrer.
  • La Closa, antigament ca el tio Manet, és la casa que resta d'una antiga finca de secà a la partida de la Closa, és provable que fora una vila romana, de la que es conserva una bodega, i una porta d'arc de mig punt d'època àrab.[2]

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Falles. Igual que a València i altres localitats valencianes properes, celebra la festa de les Falles entre els dies 15 i 19 de març.
  • Sant Vicent Ferrer.
  • Festes Majors. Celebra les seves festes patronals en la primera quinzena de setembre a la Verge de la Salut i al Crist de la Llum. La nit del dia 7 de setembre se celebra la "Nit de les figues" on la gent sopa i gaudeix de la festa en el carrer tota nit.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. 2,0 2,1 Ferrer Escrivà, Vicenta. Història de Xirivella. València: Ajuntament de Xirivella, 2001. ISBN 84-95802-07-4 [Consulta: 21 desembre 2014]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]