Xirkuh

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abu l-Harith Xirkuh ibn Shadi (Abu-l-Hàrith Xirkuh ibn Xadí, en àrab: أسد الدين شيركوه بن شاذي, Shīrkūh, kurd Shêr-kuh, literalment "Lleó de les muntanyes" en kurd) que portà el lakab d'Asad al-Din al-Malik al-Mansur, fou un general del zengita Nur al-Din Mahmud, i home d'estat a Egipte, a l'origen de la dinastia aiubita.

D'origen kurd del clan Rawandiyya, originari de Dwin a Armènia (el seu pare Xadí havia servit a la dinastia xaddàdida) va entrar al servei dels seljúcides, després que el seu germà gran Ayyub fou nomenat governador seljúcida de Takrit; els dos germans van haver de fugir a Mossul on van rebre petits feus de Zengi a la zona de Mesopotàmia.[1] Xirkuh va combatre llavors per Zengi a Síria. A la mort d'aquest el 1146 va entrar al servei del seu fill i successor Nur al-Din Mahmud, del que va esdevenir cap de l'exèrcit i va rebre Homs i Rahba en feu. Va tenir diverses actuacions a Síria per compte del seu senyor, testimoniades entre 1154 i 1159. El 1161 va fer la peregrinació a la Meca.

L'octubre de 1163 l” ex visir fatimita Xawar va arribar a Síria per demanar ajut a Nur al-Din per recuperar el càrrec, i va prometre un terç dels recursos d'Egipte per ajudar a la gihad a Síria. Nur al-Din va acceptar i va enviar un exèrcit manat per Xirkuh que va sortir l'abril del 1164. El 24 d'abril de 1164 va ocupar Bilbeis, arribant al Caire l'1 de maig, on va enderrocar al visir Dirgham i on va restaurar Xawar, que fou confirmat pel califa; però una vegada en el poder el nou visir va rebutjar obeir a Nur al-Din i va intentar forçar el retorn de Xirkuh cap a Síria. Com que no ho va aconseguir, va demanar l'ajut d'Amauri o Amalric I de Jerusalem. Xirkuh es va fer fort a Bilbeis. Com a maniobra de distracció va organitzar un atac d'emirs a l'altra flanc, a Harim, prop d'Antioquia on l'11 d'agost deu mil francs van morir a una batalla. Un compromís entre Amalric i Xirkuh concertat a Bilbeis va establir que els dos exèrcits es retirarien (3 de novembre de 1164).

Però el pacte de Xawar amb Amalric va incitar a Nur al-Din Mahmud, esperonat per Xirkuh, a autoritzar una nova expedició del general que va arribar a Egipte el gener del 1167 i va creuar el Nil a Atfih, arribant a Gizeh on va restar uns 50 dies prop de les forces enemigues; la batalla contra Xawar i els seus aliats croats es va lliurar prop de les piràmides, a al-Babein (al-Babayn), el 18 de març i la victòria fou per Xirkuh; Amalric, que combatia al costat de Xawar, va poder arribar al Caire i reunir-se amb els gros de les seves forces, mentre Xirkuh va entrar a Alexandria on va deixar al seu nebot Saladí amb una part de l'exèrcit. Xirkuh va fer llavors una incursió que va arribar fins a l'Alt Egipte; pel seu costat Saladí va aguantar a Alexandria un setge de quatre mesos. Finalment un acord va establir altre cop que Amalric i Xirkuh es retirarien d'Egipte (agost de 1167). El setembre Xirkuh estava de retorn a Damasc.

Xawar havia de pagar cinquanta mil dinars a les forces sirianes i cent mil dinars cada any a Amalric, però aquest tribut, exagerat, va provocar la revolta del camperols el 1168. Amalric, aprofitant que Nur al-Din estava absent al nord de Síria, va envair Egipte i va assetjar Bilbeis, i va entrar a la ciutat el dia de Tots Sants (1 de novembre) i va fer una matança indiscriminada dels seus habitants musulmans; això els va fer perdre el suport dels coptes, que fins llavors els havien donat suport. Al mateix temps Xawar va fer cremar els barris vells del Caire (novembre del 1168); l'incendi va durar 58 dies; fou llavors el mateix califa, amb els croats a les portes del Caire, qui va demanar ajut a Nur al-Din contra el seu visir i els croats.

El desembre de 1168 una força de cinc mil homes estava preparada a Síria, prop de Damasc. Nur al-Din hi va afegir dos mil homes de la seva pròpia guàrdia. El gener de 1169 Xirkuh i el seu nebot Saladí van entrar al Caire. Els croats s'havien retirat abans de la seva arribada i no van presentar batalla. Es diu que Xirkuh i Xawar tenien bones relacions, però que hi van haver converses secretes entre el califa fatimita i els amirs sirians per eliminar-lo, i que Xirkuh va arribar fins a alertar a Xawar del perill; Izz al-Din Djurdik, un mameluc de Nur al-Din, era el cap dels partidaris d'eliminar a Xawar.[2] Fos com fos, Xawar va caure en una emboscada i fou assassinat el 18 de gener de 1169. El califa va rebre el seu cap segons el costum i va signar un document nomenant a Xirkuh com a nou visir amb el títol d'al-Malik al-Mansur amir al-djuyush.

Sembla que va deixar la direcció dels afers corrents en mans del seu nebot Saladí, encara que existeix un decret signat per ell datat el març de 1169. Va morir sobtadament el 23 de març de 1169 i fou enterrat al Caire.[3] Els seus mamelucs foren coneguts com els Asadiyya. El seu fill Nasir al-Din Muhammad va fundar la línia de prínceps aiubita d'Homs.

Va deixar construccions religioses a Alep, Rahba i Damasc (a més del ribat a Medina on fou enterrat i algun altre edifici).

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. la causa de la fugida es diu que fou el suport donat a Zengi; un altre versió diu que Xirkuh va matar a un cristià al servei de Bihruz, el shihna del sultà a l'Iraq
  2. algunes informacions diuen que el cap principal era Saladí
  3. uns anys després el cos fou traslladat a Medina al ribat que havia construït pel seu amic el visir de Mossul al-Djawad al-Isfahani

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Baha ad-Din ibn Shaddad, The Rare and Excellent History of Saladin, ed. D. S. Richards, Ashgate Publishing, 2002.
  • Guillem de Tir, A History of Deeds Done Beyond the Sea, traducció de E.A. Babcock i A.C. Krey. Columbia University Press, 1943.
  • Steven Runciman, A History of the Crusades, vol. II: The Kingdom of Jerusalem. Cambridge University Press, 1952.
  • Vladimir Minorsky, "The Prehistory of Saladin", a Studies in Caucasian History, Cambridge University Press, 1957, pàgs. 124-132. (en línia)
  • M. C. Lyons i D. E. P. Jackson, Saladin: the Politics of the Holy War, Cambridge University Press, 1982.