Xiulet gomerenc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El xiulet gomerenc (anomenat silbo gomero en castellà) és un llenguatge xiulat practicat per alguns habitants de La Gomera (Illes Canàries) per a comunicar-se a través de barrancs.

Característiques[modifica | modifica el codi]

El xiulet prové dels primers habitants de l'illa, els guanxes, i "parlat" també a El Hierro, Tenerife i Gran Canària. Al segle XVI, després de la conquesta de les Illes Canàries, els últims guanxes van adaptar el xiulet al castellà — mentre la llengua original, l'idioma guanxe, s'anava extingint.

Degut al perill de desaparició del xiulet a principi del segle XXI, bàsicament a causa de les millores de les comunicacions i especialment de la desaparició d'activitats, com el pasturatge, en les quals s'usava més, el Govern canari va regular-ne l'aprenentatge a l'escola, i va declarar el xiulet gomerenc patrimoni etnogràfic de Canàries el 1999. Actualment el govern està impulsant l'expedient per a la Declaració per la UNESCO del xiulet gomerenc d'"Obra Mestra del Patrimoni Immaterial i Oral de la Humanitat". Prèviament, Isidro Ortiz havia començat a impartir classes de xiulet en col·legis de l'illa.

Segons els estudis de Trujillo, el llenguatge xiulat fa servir sis sons, dos d'ells denominats vocals i els altres quatre consonants, i es poden expressar més de 4.000 conceptes (paraules). Segons altres investigacions, com ara les de Classe (1957) en procucció o de Meyer, Meunier, Dentel (2007) en percepció, els xiulaires i també els no xiulaires identifiquen clarament les 4 vocals xiulades distintes de l'espanyol /i/, /e/, /a/, /o/ . Només /o/ i /u/ es confonen molt en xiulet gomerenc, perquè ja es confonen molt en la manera de parlar l'espanyol a La Gomera. Com passa en altres formes xiulades de llenguatges tonals, el xiulet funciona mantenint aproximadament l'articulació de la parla ordinària, de manera que "les variacions de timbre de la parla apareixen com a variacions de to" (Busnel i Classe). Les vocals s'indiquen amb tons plans.

El 2005 va aparèixer un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de La Laguna en el qual es mostrava que els practicants de xiulet processen el llenguatge al seu cervell de la mateixa manera com un llenguatge parlat. Es van estudiar parlants de castellà, alguns dels quals "parlaven" xiulet, i uns altres que no, i qual es va monitoritzar la seva activitat cerebral amb tècniques de ressonància magnètica es va veure que els subjectes que no parlaven xiulet el processaven com un xiulet mentre que els practicants de xiulet el processaven fent servir les mateixes àrees lingüístiques del cervell usades per a processar frases en castellà.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Meyer, J., Meunier, F., Dentel, L. (2007). Identification of natural whistled vowels by non whistlers. Proceedings of Interspeech 2007.
  • Trujillo, R. i altres (2005). El silbo gomero. Materiales didácticos. Canary Islands: Consejería de Educación, Cultura y Deportes del Gobierno de Canarias - Dirección General de Ordenación e Innovación Educativa. ISBN 84-689-2610-8.
  • Carreiras M, López J, Rivero F, Corina D (2005). Linguistic perception: neural processing of a whistled language Nature 433 (7021): 31-32. PMID 15635400
  • Trujillo, R. (1978). El silbo gomero: análisis lingüístico. Santa Cruz de Tenerife: I. Canaria. ISBN 84-85543-03-3.
  • Busnel, R.G. and Classe, A. (1976). Whistled Languages. Nova York: Springer-Verlag. ISBN 0387077138
  • Classe A. (1957). The whistled language of La Gomera. Scientific American, 196, 111-124.
  • Díaz Reyes, D. (2008). El lenguaje silbado en la Isla de El Hierro. Excmo. Cabildo Insular de El Hierro. Santa Cruz de Tenerife.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]