Xixona
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi de l'Alacantí | |||||
 |
|||||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província d'Alacant Alacantí Sant Vicent del Raspeig |
||||
| Gentilici | Xixonenc, Xixonenca | ||||
| Predom. ling. | Valencià | ||||
| Pressupost | 4.471.866,62 € | ||||
| Superfície | 163,80 km² | ||||
| Altitud | 453 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
7.423 hab. 45,32 hab/km² |
||||
| Coordenades | 38° 32′ 21″ N, 0° 30′ 29″ O / 38.53917,-0.50806Coord.: 38° 32′ 21″ N, 0° 30′ 29″ O / 38.53917,-0.50806 | ||||
| Distàncies | 27,8 km de Alacant 133 km de València 25 km de Alacant 181 km de València |
||||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 8 PSPV-PSOE, 3 PPCV i 2 ERPV Ferran Verdú Monllor (PSPV-PSOE) |
||||
| Codi postal | 03100 |
||||
| Web | |||||
Xixona és una vila valenciana, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i també capital de la històrica comarca de la Foia de Xixona. És mundialment coneguda per ser el bressol del torró. Comptava el 2012 i segons l'INE amb 7.423 habitants.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Els musulmans fundaren Saxona, s'alça arrecerada al pujol del Castell (del qual només que la denominada Torre Grossa es manté dreta) i el de Torreblai, en el que es troba el dipòsit d'aigües.
L'any 1244 es va signar el Tractat d'Almizra entre les Corones castellana i aragonesa, establint-se Xixona com a límit de conquesta del Regne de València; fet que realitza Jaume I el Conqueridor el 1258.
Posteriorment, en temps de Jaume II i en virtut de l'acord del 1296, sota l'arbitratge del rei Dionís de Portugal, l'infant Joan de Castella i el bisbe Ximén de Saragossa, hom amplià la jurisdicció valenciana, establint-se la frontera més al sud. El 1304 s'escamparen les fronteres cap el sud i Xixona queda com a cap de la Governació d'Ultra Xixona. L'any 1337 fou erigida en vila amb representació a les Corts valencianes.
El seu castell fou pres per les hostes castellanes del monarca Pere el Cruel l'any 1364, i fou recuperat per a la Corona aragonesa per un exèrcit composat per naturals de Penàguila, Alcoi i Cocentaina. Va mantenir una actitud pro-borbònica en la Guerra de Successió, oferint una forta resistència a les tropes de l'arxiduc Carles d'Àustria, que assetjaren la vila i l'obligaren a la rendició el 1706. Fins i tot la gent que va aconseguir de fugir a les muntanyes, ajudades per la població de Villena, organitzaren una contraofensiva que es va culminar -l'any 1707- amb la conquesta de la plaça. Això els aportà la concessió d'alguns privilegis per part de Felip V, que es van xifrar en la propietat municipal del castell, així com la titulació de la ciutat. Aquest mateix any es va crear la Governació de Xixona, que era una demarcació administrativa que comprenia la Foia de Xixona, la de Castalla, la Vall de Biar, el terme d'Alforí (Vall d'Albaida) i, separades per la Governació d'Alacant, els termes d'Elx i de les Salines d'Elda.
El 1973 la indústria del torró juntament amb la comercialització del gelat, situen la població en el quart nivell de renda per capita. Al seu terme, de 161,3 km2, trobem la Penya Migjorn amb 1.226 m d'altitud i la Carrasqueta amb 1.131, així com el port de la Carrasqueta (1.024 m).
Geografia [modifica]
Situada 26 km al nord de Alacant, la ciutat està enclavada en les faldilles de la Penya Roja. En el seu terme municipal es troben també la muntanya i el port de la Carrasqueta, pas natural per a comunicar Alacant amb Alcoi.
Per la part sud-oest del terme passa el riu Montnegre, que provinent del pantà de Tibi es dirigeix cap a l'Horta d'Alacant. Al seu pas pel municipi xixonenc es troba la menuda pedania de Montnegre.
La seua muntanya més alta és "La Carrasqueta" amb 1330 metres d'altura al punt culminant (1020 metres al pas de la carretera N-340).
El terme municipal està poblat d'immensos boscos de pins i carrasques en altes muntanyes de més de 1000 m, el que dóna lloc a espectaculars vistes de valls i barrancs en vertical, així com del mar Mediterrani, a causa de la seua proximitat. No obstant això, altres parts del seu terme municipal, les més pròximes a la costa, pateixen d'una desertització preocupant.
Economia [modifica]
Tradicionalment, l'economia xixonenca s'ha basat en una dualitat entre la producció i comercialització de gelats a l'estiu i la de torró a l'hivern, complementada per l'agricultura de secà, en la qual destacava el cultiu de l'ametler, el fruit del qual és matèria primera per al torró. Durant els segles XIX i XX, ha estat natural que durant gran part de l'any molts xixonencs es trobaren repartits per tota la Península Ibèrica o fins i tot Cuba i altres parts d'Iberoamèrica venent els seus gelats i torrons. Existeixen moltes marques artesanes i fàbriques de torró. Les marques més importants són:
- Turrón 25
- El Lobo
- 1880
- Injihesa
- El Artesano
- La Fama
- Antiu Xixona
Encara que el desenvolupament de l'economia de la ciutat avui dia segueix basant-se en els seus torrons i gelats, coneguts en el món sencer, la fàbrica més important en la localitat és propietat d'Arbora-Ausonia, fabricant de marques d'higiene íntima com Dodot i Tampax.
Demografia [modifica]
Xixona compta amb 7.429 habitants (INE 2011).
| Evolució demogràfica de Xixona[2] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2006 | 2008 | 2011 | ||||
| Población | 6.028 | 6.212 | 6.901 | 7.323 | 6.862 | 6.059 | 6.942 | 5.729 | 6.383 | 8.117 | 8.816 | 7.867 | 7.337 | 7.596 | 7.575 | 7.429 | |||
Política [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Fernando Galiana Carbonell | UCD |
| 1983 - 1987 | Lluís Garrigós Oltra | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Antoni Bernabeu Gómez | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Antoni Bernabeu Gómez | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | ||
| 1999 - 2003 | Rosa María Verdú Ramos | PP |
| 2003 - 2007 | Rosa María Verdú Ramos | PP |
| 2007 - 2011 | Ferran Verdú Monllor | PSPV-PSOE |
| Des del 2011 | Ferran Verdú Monllor | PSPV-PSOE |
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Socialista del País Valencià | Ferran Verdú Monllor | 2254 | 8 | 55,19% | |
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | Amadeo Lario Martínez | 1029 | 3 | 25,2% | |
| Esquerra Republicana del País Valencià | Joan de Déu Martines i Llinares | 642 | 2 | 15,84% | |
| Coalició Compromís | Amand Picó Morant | 100 | 0 | 2,45% | |
| Total | 4128 | 13 | |||
Edificis d'interés [modifica]
- Castell. Edifici d'interès arquitectònic.
- Convent Franciscà de la Verge d'Orito. Edifici d'interès arquitectònic.
- Ermita de Santa Bàrbara. Edifici d'interès arquitectònic.
- Església de Santa Maria. Edifici d'interès arquitectònic.
- Museu del Torró, on es conserven records de la família Sirvent Selfa fundadora de les marques El Lobo i 1880.
Festes [modifica]
Se celebren festes de Moros i Cristians en la segona quinzena de febrer. Aquests Moros i Cristians són també anomenats "Festes dels Geladors".
Les festes patronals de la localitat, també de Moros i Cristians, se celebren a l'agost, en el cap de setmana més proper al dia 24, Sant Bartolomé, co-patró de Xixona al costat de Sant Sebastià.
Xixonencs il·lustres [modifica]
- Constanza Miquel, mare de Sant Vicent Ferrer (segle XIV).
- Ausias Carbonell, bisbe de Cristòpolis (segle XVI)
- Francisco Iváñez Jiménez, pintor artista. Medalla Picasso 1978.
- Elisa Ibáñez, pianista.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Font: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis de l'Estat Espanyol des de 1996. (castellà)
Enllaços externs [modifica]
- Web oficial de l'Ajuntament de Xixona
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Ruta per la Serra de Xixona cap a l'Alt de la Martina i Font de Vivens
|
|||||
