Xixona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xixona
Xixona / Jijona
Bandera de Xixona Escut de Xixona
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Xixona respecte del País Valencià Localització de Xixona respecte de l'Alacantí


Municipi de l'Alacantí
Vista general del poble
Vista general del poble
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Alacantí
Sant Vicent del Raspeig
Gentilici Xixonenc, xixonenca
Predom. ling. Valencià
Pressupost 4.471.866,62
Superfície 163,76 km²
Altitud 453 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
7.366 hab.
44,98 hab/km²
Coordenades 38° 32′ 21″ N, 0° 30′ 29″ O / 38.53917°N,0.50806°O / 38.53917; -0.50806Coord.: 38° 32′ 21″ N, 0° 30′ 29″ O / 38.53917°N,0.50806°O / 38.53917; -0.50806
Distàncies 27,8 km de Alacant
133 km de València
25 km de Alacant
181 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
8 PSPV-PSOE, 3 PPCV i 2 ERPV
Ferran Verdú Monllor (PSPV-PSOE) (2007)
Codi postal 03100
Codi territorial 03083
Web

Xixona és una vila valenciana, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i també capital de la històrica comarca de la Foia de Xixona. És mundialment coneguda per ser el bressol del torró. Comptava el 2012 i segons l'INE amb 7.423 habitants.


Història[modifica | modifica el codi]

Els musulmans fundaren Saxona, s'alça arrecerada al pujol del Castell (del qual només que la denominada Torre Grossa es manté dreta) i el de Torreblai, en el que es troba el dipòsit d'aigües.

L'any 1244 es va signar el Tractat d'Almizra entre les Corones castellana i aragonesa, establint-se Xixona com a límit de conquesta del Regne de València; fet que realitza Jaume I el Conqueridor el 1258.

Posteriorment, en temps de Jaume II i en virtut de l'acord del 1296, sota l'arbitratge del rei Dionís de Portugal, l'infant Joan de Castella i el bisbe Ximén de Saragossa, hom amplià la jurisdicció valenciana, establint-se la frontera més al sud. El 1304 s'escamparen les fronteres cap al sud i Xixona queda com a cap de la Governació d'Ultra Xixona. L'any 1337 fou erigida en vila amb representació a les Corts valencianes.

El seu castell fou pres per les hostes castellanes del monarca Pere el Cruel l'any 1364, i fou recuperat per a la Corona aragonesa per un exèrcit compost per naturals de Penàguila, Alcoi i Cocentaina. Va mantenir una actitud pro-borbònica en la Guerra de Successió, oferint una forta resistència a les tropes de l'arxiduc Carles d'Àustria, que assetjaren la vila i l'obligaren a la rendició el 1706. Fins i tot la gent que va aconseguir de fugir a les muntanyes, ajudades per la població de Villena, organitzaren una contraofensiva que es va culminar -l'any 1707- amb la conquesta de la plaça. Això els aportà la concessió d'alguns privilegis per part de Felip V, que es van xifrar en la propietat municipal del castell, així com la titulació de la ciutat. Aquest mateix any es va crear la Governació de Xixona, que era una demarcació administrativa que comprenia la Foia de Xixona, la de Castalla, la Vall de Biar, el terme d'Alforí (Vall d'Albaida) i, separades per la Governació d'Alacant, els termes d'Elx i de les Salines d'Elda.

El 1973 la indústria del torró juntament amb la comercialització del gelat, situen la població en el quart nivell de renda per capita. Al seu terme, de 161,3 km2, trobem la Penya Migjorn amb 1.226 m d'altitud i la Carrasqueta amb 1.131, així com el port de la Carrasqueta (1.024 m).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situada 26 km al nord de Alacant, la ciutat està enclavada en les faldilles de la Penya Roja. En el seu terme municipal es troben també la muntanya i el port de la Carrasqueta, pas natural per a comunicar Alacant amb Alcoi.

Per la part sud-oest del terme passa el riu Montnegre, que provinent del pantà de Tibi es dirigeix cap a l'Horta d'Alacant. Al seu pas pel municipi xixonenc es troba la menuda pedania de Montnegre.

La seua muntanya més alta és "La Carrasqueta" amb 1330 metres d'altura al punt culminant (1020 metres al pas de la carretera N-340).

El terme municipal està poblat d'immensos boscos de pins i carrasques en altes muntanyes de més de 1000 m, el que dóna lloc a espectaculars vistes de valls i barrancs en vertical, així com del mar Mediterrani, a causa de la seua proximitat. No obstant això, altres parts del seu terme municipal, les més pròximes a la costa, pateixen d'una desertització preocupant.

Economia[modifica | modifica el codi]

Torró de Xixona

Tradicionalment, l'economia xixonenca s'ha basat en una dualitat entre la producció i comercialització de gelats a l'estiu i la de torró a l'hivern, complementada per l'agricultura de secà, en la qual destacava el cultiu de l'ametler, el fruit del qual és matèria primera per al torró. Durant els segles XIX i XX, ha estat natural que durant gran part de l'any molts xixonencs es trobaren repartits per tota la península Ibèrica o fins i tot Cuba i altres parts d'Iberoamèrica venent els seus gelats i torrons.

Encara que el desenvolupament de l'economia de la ciutat avui dia segueix basant-se en els seus torrons i gelats, coneguts en el món sencer, la fàbrica més important en la localitat és propietat de Procter & Gamble, fabricant de marques d'higiene íntima com Dodot i Tampax.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica (des de 1842)
Censos de població[2]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[3]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 7.337 7.304 7.353 7.369 7.400 7.494 7.596 7.553 7.575 7.516 7.407 7.429 7.423 7.366

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Fernando Galiana Carbonell UCD
1983 - 1987 Lluís Garrigós Oltra PSPV-PSOE
1987 - 1991 Antoni Bernabeu Gómez PSPV-PSOE
1991 - 1995 Antoni Bernabeu Gómez PSPV-PSOE
1995 - 1999

Rosa María Verdú Ramos (1999-2001)
Lluís Garrigós Oltra (2001-2003)

1999 - 2003 Rosa María Verdú Ramos PP
2003 - 2007 Rosa María Verdú Ramos PP
2007 - 2011 Ferran Verdú Monllor PSPV-PSOE
Des del 2011 Ferran Verdú Monllor PSPV-PSOE
Resultats electorals de Xixona, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Socialista del País Valencià Ferran Verdú Monllor 2254 8 55,19%
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Amadeo Lario Martínez 1029 3 25,2%
Esquerra Republicana del País Valencià Joan de Déu Martines i Llinares 642 2 15,84%
Coalició Compromís Amand Picó Morant 100 0 2,45%
Total 4128 13

Edificis d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Castell almohade de la Torre Grossa. Edifici d'interès històric-arquitectònic (segle XIII)
  • Convent franciscà de la Verge de l'Orito. Edifici d'interès arquitectònic (segle XVI)
  • Ermita de Sant Antoni. Edifici d'interès històric-arquitectònic (segle XVI)
  • Ermita de Santa Bàrbara. Edifici d'interès arquitectònic.
  • Església de la Mare de Déu de l'Assumpció. Edifici d'interès arquitectònic (segle XVII)
  • Església gòtica de Santa Maria. Edifici d'interès històric-arquitectònic (segle XIII).
  • Museu del Torró, on es conserven records de la família Sirvent Selfa fundadora de les marques El Lobo i 1880.

Festes[modifica | modifica el codi]

Se celebren festes de Moros i Cristians en la segona quinzena de febrer. Aquests Moros i Cristians són també anomenats "Festes dels Geladors".

Les festes patronals de la localitat, també de Moros i Cristians, se celebren a l'agost, en el cap de setmana més proper al dia 24, Sant Bartomeu, co-patró de Xixona al costat de Sant Sebastià.

Xixonencs il·lustres[modifica | modifica el codi]

  • Constança Miquel, mare de Sant Vicent Ferrer nascuda a Xixona segons la tradició local (segle XIV).
  • Ausias Carbonell, bisbe de gràcia (auxiliar) de València del 1509 al 1532 (¿-1532)
  • Melcior Aracil i Llobregat, beatificat després d'un procés iniciat per sant Joan de Ribera el 1610 (1552-1601)
  • Serafí T. Miquel i Martorell, un dels més importants biògrafs de sant Vicent Ferrer (1651-1722)
  • Francesc Mora i Berenguer, arquitecte, nascut a Sagunt (1875-1961)
  • Ladislau J. R. Ayela i Planelles, metge (1879-1963)
  • Jaume de Scals i Aracil, ceramista (1913-1978)
  • Francesc Iváñez i Jiménez, pintor. Medalla Picasso 1978.
  • Elisa Ibáñez i Mira, pianista.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1842-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  3. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]