Xixona

Els musulmans fundaren Saxona, s'alça arrecerada al pujol del Castell (del qual només que la denominada Torre Grossa es manté dreta) i el de Torreblai, en el que es troba el dipòsit d'aigües. L'any 1244 es va signar el Tractat d'Almizra entre les Corones castellana i aragonesa, establint-se Xixona com a límit de conquesta del Regne de València; fet que realitza Jaume I el Conqueridor el 1258. Posteriorment, en temps de Jaume II i en virtut de l'acord del 1296, sota l'arbitratge del rei Dionís de Portugal, l'infant Joan de Castella i el bisbe Ximén de Saragossa, hom amplià la jurisdicció valenciana, establint-se la frontera més al sud. El 1304 s'escamparen les fronteres cap el sud i Xixona queda com a cap de la Governació d'Ultra Xixona. L'any 1337 fou erigida en vila amb representació a les Corts valencianes. El seu castell fou pres per les hostes castellanes del monarca Pere el Cruel l'any 1364, i fou recuperat per a la Corona aragonesa per un exèrcit composat per naturals de Penàguila, Alcoi i Cocentaina. Va mantenir una actitud pro-borbònica en la Guerra de Successió, oferint una forta resistència a les tropes de l'arxiduc Carles d'Àustria, que assetjaren la vila i l'obligaren a la rendició el 1706. Fins i tot la gent que va aconseguir de fugir a les muntanyes, ajudades per la població de Villena, organitzaren una contraofensiva que es va culminar -l'any 1707-- amb la conquesta de la plaça. Això els aportà la concessió d'alguns privilegis per part de Felip V, que es van xifrar en la propietat municipal del castell, així com la titulació de la ciutat. Aquest mateix any es va crear la Governació de Xixona, que era una demarcació administrativa que comprenia la Foia de Xixona, la de Castalla, la Vall de Biar, el terme d'Alforí (Vall d'Albaida) i, separades per la Governació d'Alacant, els termes d'Elx i de les Salines d'Elda. El 1973 la indústria del torró juntament amb la comercialització del gelat, situen la població en el quart nivell de renda per capita; al mateix temps que incideix en el seu augment demogràfic que s'establix, en els inicis dels anys setanta, en un total de 8.200 habitants (xixonencs). En el cens de 1974 tenia 7.872 habitants i el de 2000, 7.337. Al seu terme, de 161,3 km², trobem la Penya Migjorn amb 1.226 m d'altitud i la Carrasqueta amb 1.131, així com el port de la Carrasqueta (1.024 m).

[edita] Demografia

Xixona compta amb 7.575 habitants (INE 2008).

Evolució demogràfica de Xixona^[1]
	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2006	2008
Población	6.028	6.212	6.901	7.323	6.862	6.059	6.942	5.729	6.383	8.117	8.816	7.867	7.337	7.596	7.575

[edita] Xixonencs il·lustres

Constanza Miquel, mare de Sant Vicent Ferrer (segle XIV).

Ausias Carbonell, Obisp de Cristòpolis (segle XVI)

Francisco Iváñez Jiménez, pintor artista. Medalla Picasso 1978.

Elisa Ibáñez, pianista.

[edita] Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979-1983	Fernando Galiana Carbonell	IND
1983-1987	Luis Garrigós Oltra	IND
1987-1991	Antonio Bernabeu Gómez	IND
1991-1995	Antonio Bernabeu Gómez	PSPV-PSOE
1995-1999	Luis Garrigós Oltra / Rosa María Verdú Ramos	PSPV-PSOE / PP
1999-2003	Rosa María Verdú Ramos	PP
2003-2007	Rosa María Verdú Ramos	PP
2007-2011	Ferrán Verdú Monllor	PSPV-PSOE