Xoriguer (ocell)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Xoriguer».
Infotaula de nom comúXoriguer
Nom comú sense valor taxonòmic
Organismes amb aquest nom
Part de les espècies del gènere Falco, vegeu #Llista

Els xoriguers són una sèrie d'ocells del grup dels falcons (gènere Falco). Són fàcilment distingibles pel seu típic comportament durant la caça, en què es manté immòbil a l'aire, a una altura al voltant de 10-20 metres sobre el camp obert, com si surés, per picar des d'allà sobre la presa, normalment petits mamífers, llangardaixos o insectes de grans dimensions. En general, la resta de falcons estan més adaptats a la caça d'aus en vol.

Sovint, amb el nom de xoriguer es fa referència al xoriguer comú (Falco tinnunculus), però hi ha tota una sèrie d'ocells semblants arreu del món, que reben aquest nom.[1]

No construeixen els seus nius, sinó que fan servir els construïts per altres espècies.

Morfologia[modifica]

Xoriguer
Xoriguer
Xoriguer en vol
Xoriguer en vol
Xoriguer
Xoriguer

*Són notables per tenir en general el marró com a color dominant del plomatge.

  • El plomatge dels mascles sovint difereix del de les femelles, cosa excepcional entre els falcons.
  • La femella és una mica més gran que el mascle. Això permet que una parella ocupi nínxols d'alimentació diferents a l'ample de la mateixa zona.
  • Els xoriguers són audaços i s'han adaptat bé a la presència humana, niant als edificis i caçant per carreteres principals.

Taxonomia[modifica]

La major part de les espècies denominades xoriguers semblen formar un clade diferent dins els falcons, com ho suggereix la comparació de dades de seqüències d'ADN mitocondrial citocrom b (Groombridge et al., 2002) i també la morfologia.

Els més enigmàtics xoriguers són un grup de tres espècies de color predominantment gris que viuen a l'Àfrica i Madagascar. Es consideren normalment xoriguers, a causa de la seva morfologia i dels hàbits, però probablement no formen part del clade.

El xoriguer americà és l'única espècie pròpia del Nou Món. En realitat, les dades moleculars de Groombridge et al. (2002), així com les peculiaritats morfològiques (ales de color gris en els mascles i una taca negra auricular) i la biogeografia, donen suport a l'opinió que no es tracta d'un xoriguer autèntic en el sentit filogenètic, sinó que està més prop d'altres espècies de petits falcons, com ara el falcó mostatxut.

Llista[modifica]

Als Països Catalans, hi habiten dues espècies d'aquest grup, el xoriguer petit (Falco naumanni) i el xoriguer comú (Falco tinnunculus). El falcó cama-roig, també conegut com a xoriguer cama-roig (Falco vespertinus), no es considera en general un membre del clade dels xoriguers.

Referències[modifica]

  1. Juan Enrique Gómez; Merche S. Calle Aves de Fuente de Piedra. Waste Magazine, ebooks, 1 juliol 2013, p. 45–. GGKEY:X76CGY6NKW2. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xoriguer
  • Groombridge, Jim J.; Jones, Carl G.; Bayes, Michelle K.; van Zyl, Anthony J.; Carrillo, José; Nichols, Richard A. & Bruford, Michael W. «A molecular phylogeny of African kestrels with reference to divergence across the Indian Ocean.». Molecular Phylogenetics and Evolution, 25, 2, 2002, pàg. 267–277. DOI: 10.1016/S1055-7903(02)00254-3.