Xucla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Xucla
Spicara maena.jpg
Spicara maena male spawning.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Perciformes
Família: Centracanthidae
Gènere: Spicara
Espècie: S. maena
Nom binomial
Spicara maena
(Linnaeus, 1758)[1][2]
Sinònims
  • Maena chryselis (Valenciennes, 1830)
  • Maena jusculum (Cuvier, 1829)
  • Maena maena (Linnaeus, 1758)
  • Maena osbechii (Valenciennes, 1830)
  • Maena osbeckii (Valenciennes, 1830)
  • Maena vomerina (Valenciennes, 1830)
  • Maena vulgaris (Valenciennes, 1830)
  • Merolepis chryselis (Valenciennes, 1830)
  • Merolepis maena (Linnaeus, 1758)
  • Smaris cagarella (Cuvier, 1829)
  • Smaris chryselis (Valenciennes, 1830)
  • Smaris gagarella (Valenciennes, 1830)
  • Smaris maena (Linnaeus, 1758)
  • Sparus maena (Linnaeus, 1758)
  • Sparus osbeck (Lacépède, 1802)
  • Sparus tricuspidatus (Spinola, 1807)
  • Sparus zebra (Brünnich, 1768)
  • Spicara chryselis (Valenciennes, 1830)
  • Spicara flexuosa (Rafinesque, 1810)
  • Spicara maena flexuosa (Rafinesque, 1810)
  • Spicara maena maena (Linnaeus, 1758)
Exemplar mascle fotografiat a la Toscana (Itàlia).
Spicara maena - Bloch.jpg
Exemplar femella fotografiat a la Toscana.
Exemplars a la venda a un mercat de l'illa d'Ortígia (província de Siracusa, Itàlia)
Spicara maena aquarium.jpg
Spicara flexuosa.jpg
Spicara flexuosa + Anilocra.jpg

La xucla, la xucla vera, la caua, la gerla, el gerret, el gerret imperial o el mata-soldats (Spicara maena) és una espècie de peix de la família dels centracàntids.[3]

Ictionímia[modifica | modifica el codi]

A causa de l'accentuat polimorfisme d'aquesta espècie, en funció de l'edat, el sexe i l'estat de maduració sexual, la majoria de les llengües parlades a les costes de la Mediterrània han generat una profusió de noms vulgars per designar els seus variats aspectes, i concomitantment els ictiòlegs del segle XIX distingiren una sèrie de suposades espècies (Maena jusculum, Maena osbeckii, Maena vomerina, Maena vulgaris, etc.) que no són sinó diverses fases de desenvolupament i d'exhibició de lliurees.[4]

Descripció[modifica | modifica el codi]

La llargada màxima de les femelles és de 21 cm i la dels mascles de 24 cm. Cap relativament petit (la seua llargada és sempre inferior a l'altura del cos) i amb dents nombroses i ben desenvolupades sobre el vòmer. Les proporcions del cos són força variables: els joves són molt més allargats, car l'altura màxima està compresa unes 4 vegades en la longitud total (valor que en les femelles adultes es redueix a 3,75 i en els mascles adults a 3,5). Els mascles adults tenen aspecte geperut perquè el perfil superior del cos està abombat sobre la nuca. Aleta dorsal amb 11 radis espinosos i 12 radis tous, i a diferència de Spicara flexuosa el seu perfil superior no és convex, sinó gairebé rectilini. Aleta anal amb 3 espines i 9-10 radis tous. Els joves immadurs tenen un color general blavós. Les femelles presenten el dors blavenc (algunes vegades tirant a verdós) i sobre els costats el color passa gradualment al blanquinós argentat. La línia lateral, que és molt visible, és de color bru. El color dels mascles és molt més intens i fosc, quasi negrós en els més vells. Quan vesteixen la lliurea nupcial els colors esdevenen esplendents: una banda blava s'estén des del musell fins al marge posterior de l'ull i sobre les peces operculars hi ha ratlles blaves i grogues.[4]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

És de fecundació externa i un hermafrodita proterogínic (abans femella i després mascle).[5][6][7] La reversió sexual es produeix en assolir els 10,9 cm de longitud al nord-est de la Mediterrània.[8]

Alimentació i depredadors[modifica | modifica el codi]

Menja zooplàncton[9] i el seu nivell tròfic és de 3,23.[10] És depredat pel lluç europeu (Merluccius merluccius),[11] a l'Estat espanyol per la rata de mar (Uranoscopus scaber)[12] i a Grècia pel músic (Serranus hepatus).[13]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

És un peix marí, pelàgiconerític (entre 30 i 130 m de fondària)[14] i de clima subtropical (47°N-28°N, 19°W-42°E), el qual viu a sobre els alguers de posidònia,[15] fons rocallosos i fangosos[5] fins a un centenar de metres de fondària[4] des de les costes atlàntiques[14] de Portugal,[14][16] el Marroc[14][17] i les Illes Canàries[5][18] fins a la Mar Mediterrània[19][20][21][22][23][24] i la Mar Negra,[19][25][26] incloent-hi el corrent de les Canàries,[14][27] Gibraltar,[5][28] l'Estat espanyol,[5][29][30] les illes Balears,[31][32][33][34] Algèria,[19][35] Tunísia,[19] França,[36] Mònaco,[19][37] Còrsega,[38][39] Sardenya,[40][41] Sicília,[40][42] la Itàlia continental,[19][40][43] Malta,[44][45] Líbia,[19][46] Eslovènia,[19][47] Croàcia,[19][48][49] Bòsnia i Herzegovina,[19][50] Montenegro,[19][51] Albània,[19][52] Grècia,[53][54][55][56] el mar de Màrmara,[57][58] la mar Egea,[57][59][60][61] Creta,[62][63] Xipre,[19][64][65] Egipte,[19][66] Israel,[19][67] el Líban,[5][68] Síria,[19][69][70] Turquia,[57][71] Bulgària,[19][72] Romania,[19][73] Geòrgia[19][74] i Ucraïna.[75][76][19][77]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans[77] i el seu índex de vulnerabilitat és de baix a moderat (33 de 100).[78]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Linnaeus, C., 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  2. AQUATAB.NET
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 Duran i Ordinyana, Miquel, 2010. Noms i descripcions dels peixos de la mar catalana. Tom II. Osteïctis (2a part). Palma: Editorial Moll, 379 p. (Monografies científiques;9). Pàgs. 70 i 71.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Tortonese, E., 1986. Centracanthidae. Pàgs. 908-911. A: P. J. P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 2.
  6. Reproduction of Spicara maena - FishBase (anglès)
  7. Breder, C. M. i D. E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p. Pàg. 465.
  8. Soykan, O., A. T. Ilkyaz, G. Metin i H. T. Kinacigil, 2010. Growth and reproduction of blotched picarel (Spicara maena, Linnaeus, 1758) in the central Aegean Sea, Turkey. Turk. J. Zool. 34:453-459.
  9. Food items reported for Spicara maena - FishBase (anglès)
  10. Sea Around Us (anglès)
  11. Papaconstantinou, C. i K. I. Stergiou, 1995. Biology and fisheries of eastern Mediterranean hake (Merluccius merluccius). Pàgs. 149-180. A: J. Alheit i T. J. Pitcher (eds.). Hake:Biology, fisheries and markets. Chapman & Hall, Londres, 478 p.
  12. Sanz, A., 1985. Contribución al estudio de la biología de Uranoscopus scaber (Linnaeus, 1758) (Osteichthyes, Uranoscopidae) del Mediterráneo occidental. Invest. Pesq. 49, 35-46. Pàg. 42.
  13. Organisms Preying on Spicara maena - FishBase (anglès)
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 Heemstra, P. C., 1990. Centracanthidae. Pàgs. 768-772. A: J. C. Quero, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2. Pàgs. 769-770.
  15. Khoury, C., 1984. Ethologies alimentaires de quelques espèces de poisons de l'herbier de Posidonies du Parc National de Port-Cros. A: Boudouresque C. F., Jeudy de Grissac A. i Olivier J. (eds.). International Workshop Posidonia Oceanica Beds, GIS Posidonie Publications, France 1, 335-347.
  16. Borges, T.C., S. Olim i K. Erzini, 2003. Weight-length relationship for fish species discarded in commercial fisheries of the Algarve (southern Portugal). J. Appl. Ichthyol. 19(6):394-396. Pàg. 395.
  17. List of Marine Fishes reported from Morocco - FishBase (anglès)
  18. List of Marine Fishes reported from Canary Islands - FishBase (anglès)
  19. 19,00 19,01 19,02 19,03 19,04 19,05 19,06 19,07 19,08 19,09 19,10 19,11 19,12 19,13 19,14 19,15 19,16 19,17 19,18 19,19 Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia. Pàg. 1034.
  20. Goren, M., 2014. The fishes of the Mediterranean: a biota under siege. Pp. 385-400. A: Goffredo, S. i Z. Dubinsky, 2014. The Mediterranean Sea: its history and present challenges. Springer Netherlands. 655 pp. Pàg. 388.
  21. Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer. Pàg. 40.
  22. Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editor), Roma, Itàlia. 244p.
  23. Psomadakis, P. N., S. Giustino i M. Vacchi, 2012. Mediterranean fish biodiversity: an updated inventory with focus on the Ligurian and Tyrrhenian seas. Zootaxa 3263:1-46. Pàg. 39.
  24. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66. Pàg. 39.
  25. Salekhova, L. P., N. S. Kostenko, T. A. Bogachick i O. N. Minibaeva, 1988. Composition of ichthyofauna in the region of the Karadag State Reserve (Black Sea). J. Ichthyol. 28(2):16-23. Pàg. 19.
  26. Svetovidov, A. N., 1964. Handbook of the fauna of the USSR, fishes of the Black Sea. Izdatel'stvo Nauka, Moscou, 550 p.
  27. Species in Canary Current - FishBase (anglès)
  28. List of Marine Fishes reported from Gibraltar - FishBase (anglès)
  29. Bañon, R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010. Marine fishes from Galicia (NW Spain): an updated checklist. Zootaxa 2667: 1-27. Pàg. 18.
  30. Torres, M. A., F. Ramos i I. Sobrino, 2012. Length-weight relationships of 76 fish species from the Gulf of Cadiz (SW Spain). Fish. Res. 127-128:171-175. Pàg. 173.
  31. Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.
  32. Lloris, D., J. Rucabado, Ll. del Cerro, F. Portas, M. Demestre i A. Roig, 1984. Tots els peixos del Mar Català. I: Llistat de cites I referències. Treballs Soc. Cat. Ict. Herp. 1:1-208.
  33. Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350 p.
  34. Species in Balearic Islands - FishBase (anglès)
  35. Djabali, F., B. Brahmi i M. Mammasse, 1993. Poissons des Côtes Algériennes. Pelagos, Bulletin de I'Ismal (Bulletin de l'Institut des Sciences de la Mer et de l'Aménagement du Littoral). Numéro special, 215 pàgines.
  36. List of Marine Fishes reported from France - FishBase (anglès)
  37. List of Marine Fishes reported from Monaco - FishBase (anglès)
  38. R. Miniconi, R., 1980. Parc naturel régional de la Corse: poissons de Corse et de Méditerranée. Volum 21 de Découverte de la nature: A.R.P.E.G.E. Ajaccio i Clermont-Ferrand. 116 p. Pàg. 46.
  39. Species in Corsica Island - FishBase (anglès)
  40. 40,0 40,1 40,2 Amori, G., F. M. Angelici, S. Frugis, G. Gandolfi, R. Groppali, B. Lanza, G. Relini i G. Vicini, 1993. Vertebrata. A: A. Minelli, S. Ruffo i S. La Posta (eds.). Checklist delle specie della fauna Italiana, 110. Calderini, Bolonya, 83 p.
  41. Species in Sardinia Island - FishBase (anglès)
  42. Species in Sicily Island - FishBase (anglès)
  43. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p. Pàgs. 160-161.
  44. Lanfranco, G. G., 1996. The fish around Malta (Central Mediterranean). Progress Press Co. Ltd. (Malta). 132 p. Pàg. 38.
  45. List of Marine Fishes reported from Malta - FishBase (anglès)
  46. List of Marine Fishes reported from Libya - FishBase (anglès)
  47. List of Marine Fishes reported from Slovenia - FishBase (anglès)
  48. Dulčić, J. i M. Kraljevic, 1996. Weight-length relationship for 40 fish species in the eastern Adriatic (Croatian waters). Fish. Res. 28(3):243-251.
  49. List of Marine Fishes reported from Croatia - FishBase (anglès)
  50. List of Marine Fishes reported from Bosnia and Herzegovina - FishBase (anglès)
  51. List of Marine Fishes reported from Montenegro - FishBase (anglès)
  52. List of Marine Fishes reported from Albania - FishBase (anglès)
  53. Economidis, P.S., 1973. Catalogue of the fishes of Greece. Reprinted from Hellenic Oceanology and Limnology, Praktika of the Inst. of Ocean. and Fishing Research, vol. 11 (1972).
  54. Papaconstantinou, C., 1988. Check-list of marine fishes of Greece. Fauna Graeciae, IV, 257 p. Pàg. 118.
  55. Petrakis, G. i K.I. Stergiou, 1995. Weight-length relationships for 33 fish species in Greek waters. Fish. Res. 21:465-469. Pàg. 467.
  56. Stergiou, K. I. i D. K. Moutopoulos, 2001. A review of length-weight relationships of fishes from Greek marine waters. Naga ICLARM Q. 24(1&2):23-39.
  57. 57,0 57,1 57,2 Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194. Pàg. 99.
  58. Species in Sea of Marmara - FishBase (anglès)
  59. Kyrtatos, N. A., 1982. Investigation on fishing and biology of the most important fishes of the region around the Aegean Sea. Island of Tinos. Thalassographica 5 (specl. publ.), 88 pp.
  60. Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  61. Moutopoulos, D. K. i K. I. Stergiou, 2002. Length-weight and length-length relationships of fish species of the Aegean Sea (Greece). J. Appl. Ichthyol. 18(3):200-203.
  62. Tsimenides, N., G. Tserpes, A. Machias i A. Kallianiotis, 1991. Distribution of fishes on the Cretan shelf. J. Fish Biol. 39:661-672. Pàg. 667.
  63. Species in Crete Island - FishBase (anglès)
  64. Torcu, H., Zeliha, Aka i Akif, I., 2001. An investigation on fishes of the Turkish Republic of Northern Cyprus. Turk. J. vet. Anim. Sci. 25. 155-159. Pàg. 157.
  65. List of Marine Fishes reported from Cyprus - FishBase (anglès)
  66. List of Marine Fishes reported from Egypt - FishBase (anglès)
  67. List of Marine Fishes reported from Israel - FishBase (anglès)
  68. List of Marine Fishes reported from Lebanon - FishBase (anglès)
  69. Saad, A., 2005. Check-list of bony fish collected from the coast of Syria. Turkish Journal of Fisheries and Aquatic Sciences 5: 99-106. Pàg. 102.
  70. List of Marine Fishes reported from Syrian Arab Republic - FishBase (anglès)
  71. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172. Pàg. 124.
  72. List of Marine Fishes reported from Bulgaria - FishBase (anglès)
  73. List of Marine Fishes reported from Romania - FishBase (anglès)
  74. List of Marine Fishes reported from Georgia - FishBase (anglès)
  75. List of Marine Fishes reported from Ukraine - FishBase (anglès)
  76. Shcherbukha, A. Y., 1982. Fauna of Ukraine. Fishes. Perch-like fishes (Perches, wrasses, vives, blennies, sand eels, dragonets, scombrids). (Fauna Ukrainy. Ryby. Okunepodob ni (Okunevydni, gubanovydni, drakonovydni, sobachkovydni, pischankovydni, librovydni, skumbrievydni). Kiev, Naukova Dumka Publishing House, 8(4) (en ucraïnès).
  77. 77,0 77,1 FishBase (anglès)
  78. Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]