Xuetes als llibres
|
|
Aquesta és una pàgina òrfena, ja que cap o molt pocs articles hi enllacen. Si us plau, afegiu enllaços cap aquest article des dels articles més significatius que s'hi relacionin. Es recomana avisar els editors principals de l'article mitjançant {{subst:Recordatori orfes|Xuetes_als_llibres}}--~~~~ . |
|
|
Aquesta pàgina és candidata per ser moguda a Viquidites usant el procés d'importació. La Viquipèdia no és un recopilador de cites o refranys. Si la pàgina es pot escriure de nou com un article enciclopèdic, traieu aquest avís. Verifiqueu les polítiques de Viquidites. |
Taula de continguts |
[modifica] Vers
- Autos de fe celebrats per la Inquisició de Mallorca en els darrers anys del segle XVII, OLIVER GASÀ, Bartomeu, ca. 1691
... / Ja, germans, els han lligats / a les argolles: / ja aboquen odres i encolles / de l’alquitrà / sobre la llenya qui està / allà composta: / jo ja veig que los acosta / llavors el foc / el botxí que poc a poc / la encengué. / A En Valls tocà primer / una flamada, / qui sempre cara girada, / mirant al cel, / envers son Déu d’Israel / que ell adorava / misericòrdia cridava / amb grans instàncies, / ja apartat de les ànsies / de cruel mort. / Aquí cridaven molt fort / els sacerdots, / si volien ser absolts / de son pecat, / i tots remenant es cap / deien que no; / oh, germans, d’aquell traïdor / ja s’encenia / la barba que ell tenia, / i heu de creure / que llavors tots varen veure, / cosa cruel!, / la dona qui en el cel / sempre mirà / el Déu d’Abraham cridà / mentre pogué, / i son germà respongué / dient així: / "Oh, Adonai, Adonai, / miserere mei"; / mai no s’ha vist tal desveri / com hi havia, / tothom feia quant podia / per acostar-s’hi: / poder veure En Tarongí / qui botetjava / i la xuia sublimava / junt en el foc, / i acabaren a poc poc / les seves vides, / ...
- L'adeu del Jueu, PICÓ i CAMPAMAR, Ramon, 1867
- "Mallorca en bona hora adeu
La terra com tu atrassada
no és digna ni mai l'ha estada
de ser pàtria d'un jueu."
- La filla de l'argenter, PICÓ i CAMPAMAR, Ramon, 1872
- - Llastima -diu- que eixa jove
no es puga mudar el llinatge:
"quina al·lota que seria
si fos filla d'altres pares!".
- A S. M. el Rey, TARONGÍ CORTÈS, Josep, 1877
- En esta tierra, que los cielos doran,
aun hay esclavos que infelices callan;
aun hay parias, Señor, cuyo derecho
Mallorca desconoce alucinada
- Lo fogó dels juheus, PONS i GALLARZA, Josep Lluís, 1892
- "i llurs ossos que els segles espoltriren
no tenen nom, ni monument, ni llosa."
- El xueta (cançó), D'EFAK, Guillem, 196?
- "Malgrat tant de temps de ser per aquí
hi ha qui me nega de ser mallorquí."
- Càbales del Call (poemari), FIOL, Bartomeu, 2005
[modifica] Novel·la i narració
- Jorge Aguiló o Misterios de Palma, INFANTE, Eduardo, 1866
- Los muertos mandan, BLASCO IBÁÑEZ, Vicente, 1909
- La mayorquine, GAUBERT, Ernest, 1914
- "- Potser ha donat que parlar amb algun escandol?
- No! és una dona molt intel·ligent i molt honesta....
- Idò!
- S'ha casat amb un xueta"
- Por el amor al dolor. Una chuetada, MONASTERIO, Antonia de, 1924
- "-Por Dios, señorita, no la bese V. ¡que es chueta! Esperanza soltó a la pequeña, pensando que seria alguna enfermedad contagiosa..."
- Mort de dama, VILLALONGA PONS, Llorenç, 1931
- "... però podia destruir amb una sola frase tota l'obra que la poetessa havia edificat amb tants d'anys de treball: "Ha fet sa xuetada". Sols de pensar en aquestes paraules el cor d'Aina Cohen es descomponia."
- La custodia AGUILÓ AGUILÓ, Marià, 1956
- Els emparedats, MOYÀ i GILABERT DE LA PORTELLA, Llorenç, 1958
- Primera memoria, MATUTE, Ana Maria, 1960
- El xueta, FERRA i MARTORELL, Miquel, 1984
- Contes del Call, FERRA i MARTORELL, Miquel, 1984
- Carrer de l'Argenteria, 36, SERRA i BAUÇA, Antoni, 1988
- Quan tot això hagi acabat -cridà amb ràbia el milicià-, tindrem temps de sobra i ens hi dedicarem, creu-me: acabarem la llista de tots els xuetes, de tots, m'has sentit?, perquè no en deixarem ni un per llavor, i la farem arribar a Hitler... Què te pareix, xuetarro de merda? És una bona idea, eh?...
- La por, ben AVRAHAM, Nissan, 1992
- Dins el darrer blau, RIERA, Carmé, 1994
- La casa del pare, SEGURA AGUILÓ, Miquel, 1995
- L’atlas furtiu, BOSCH, Alfred, 1998
- Cap al cel obert, RIERA, Carmé, 2000
- Abraham Savasorda, PLANAS, Rosa, 2001
- Josep J. Xueta, POMAR, Jaume, 2001
- El darrer xueta de Mallorca, AGUILÓ, Tano, 2002
- Le maître des boussoles, REY, Pascale, 2004
- La aguja de luz, TURRENT, Isabel, 2006
- Els crepuscles més pàl·lids, LÓPEZ CRESPÍ, Miquel, 2009.
[modifica] Teatre
- Entremès d'un fadrí gran pissaverde, anònim, s. XVIII
"-És ver, pues si errat no estic
descendeix este llinatge
de la casa de Pilat
President del Principat
de Judea...
- ... Bon formatge"
- La cua del xueta, UBACH i VINYETA, Francesc d'Assis, 1881
- Dilluns de festa major, MAYOL MORAGUES, Martí, 1955
- El fogó dels jueus, MOYÀ i GILABERT DE LA PORTELLA, Llorenç, 1962
- "...crec fermamament que la Llei de Moises és l'única que em pot salvar. (Excitada) Però no vull morir en la foguera! A posta invocaré el nom del Galileu..."
- Els comparses, CORTÈS CORTÈS, Gabriel, 1963
- A l'ombra de la Seu, VILLALONGA PONS, Llorenç, 1966
[modifica] Llibres de viatges i memòries
- Viatge a les Illes Balears i Pitiüses, GRASSET DE SAINT-SAEVEUR, André, 1800-05
- Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia en Mallorca, DE CABANYES Y BALLESTER, Jose Antonio, 1837
- Un hiver a Majorque,SAND, George, 1839
- ”Es veuen, no obstant això, al claustre de Santo Domingo, unes pintures que recorden la barbàrie exercida temps enrere contra els jueus (pàgina 142). "Invencible odi que després de dotze o quinze generacions de jueus convertits al cristianisme persegueix encara aquesta desgraciada raça, en Mallorca". pàgina 145.
- Viaje a la isla de Mallorca en el estio de 1845, CORTADA, Juan, 1845
- L'illa de la calma, RUSIÑOL, Santiago, 1919
- Del meu temps, FORTEZA i PINYA, Miquel, 1926-1962
- Babels i Babilònics, FUSTER i ORTELLS, Joan
- Si un Vives catalàunic és un "jueu", ¿què ha de ser un Fuster? (pag. 44).
- Diari 1957-58, FUSTER i ORTELLS, Joan
- A.B., que acaben de presentar-me, em fita amb uns ulls de sobte indecisos, mig aprensius i mig enriolats, i fa:
—Fuster… Fuster, a Mallorca, és cognom xueta… ¿No serà que vostè descendeix de família xueva?
No és la primera vegada que m'ho pregunten, i ja m'he estudiat el truc d'una contestació empipadora. Li dic
—I tant! Sí senyor, sí!
L'aplom amb què li confirmo, el desconcerta. Aquesta mena de curiositats genealògiques amb prou feines amaguen una clara inclinació antisemita, i l'antisemita espera que el seu interlocutor reaccioni amb excuses i negatives (pàgines 76 a 78).
- A dead branch on the tree of Israel, GRAVES, Robert, 1957
- Memòria xueta. SEGURA AGUILÓ, Miquel. 1994
- La nissaga d'un xueta, CORTÈS, Llorenç. 1995
- Històries del Carrer, FORTEZA, Conxa. 2006
- Arrels xuetes, ales jueves. SEGURA AGUILÓ, Miquel. 2007