Xulilla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xulilla
Chulilla
Escut de Xulella
(En detall)
Localització

Localització de Xulella respecte del País Valencià Localització de Xulella respecte dels Serrans


Municipi dels Serrans
Vista general de Xulilla
Vista general de Xulilla
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Serrans
6.884 (INE 2007)
Llíria
Gentilici Xulillà, xulillana
Predom. ling. Castellà
Superfície 61,78 km²
Altitud 400 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
699 hab.
11,31 hab/km²
Coordenades 39° 39′ 21.81″ N, 0° 53′ 31.64″ O / 39.6560583°N,0.8921222°O / 39.6560583; -0.8921222Coord.: 39° 39′ 21.81″ N, 0° 53′ 31.64″ O / 39.6560583°N,0.8921222°O / 39.6560583; -0.8921222
Distàncies 145 km de València
21 km de Xelva
60 km de València
Organització
Nuclis
• Alcalde:

5
Enrique Silvestre (PP) (2007)
Codi territorial 46112
Festes majors 15 d'agost
Web

Xulilla, abans Xulella (en castellà i oficialment, Chulilla), és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans, que compta amb 786 habitants, segons el padró de l'INE de 2007.

Està envoltada geogràficament per Sot de Xera, Loriguilla, Xestalgar, Bugarra, El Villar i Losa del Obispo.

Història[modifica | modifica el codi]

El seu poblament és primitiu, datant-se amb seguretat des del primer mil·lenni abans de Crist. A pesar d'haver-se trobat un destral qualificada de neolítica, els primers vestigis documentats en excavació han estat corresponents a l'Edat de Bronze en la supefície superior del Mont del Castell. En aquest, nucli original del terme, el poblament ha estat continuat.

Durant l'Edat del Ferro, es produeix l'expansió en la zona amb els poblats ibèrics del Mont del Castell, el Castellar, Pelma, la Talayuela, Pic els Serrans i Corral d'Ajau. Amb la romanització, alguns d'aquests poblats s'abandonen i uns altres baixen al pla. El del mont del Castell es manté com "castre", en ell existeix un aljub d'aquesta època. L'arrel del topònim Chulilla-Xulella-Iulella, clarament preislàmic, podria correspondre a un patronímic d'aquest moment.

Fins al moment no han aparegut vestigis corresponents a aqueixos segles foscs després de la desaparició de l'imperi Romà.

El castell de Xulilla dominar el seu territori[2] i així mateix en la baronia del segle XIII. La relació castell-riu estableix l'eix domèstic dels habitants de les alqueries d'època islàmica, originant-se, si no ho va anar ja en època romana, el sistema de regadiu de la vall a partir de l'assut del Salt (el "Charco Azul", "Clot Blau" en valencià).

En 1238 i després de la conquesta de la ciutat de València, també entra a formar part del món occidental cristià. Encara que ja abans Zayd Abu Zayd havia lliurat el castell i la vila, amb altres territoris, a l'Església de Sogorb en 1236. En 1248, el rei en Jaume I dóna a Pere Escrivá de forma vitalícia "castrum et villam de Xulella". Aquest cavaller que procedia de Narbona era també senyor de Xàtiva i Gandia. En els anys següents el castell i terme és utilitzat com pagament per diferents serveis a la Corona.

Després d'aquest parèntesi de senyoriu militar torna a l'eclesiàstic al ser instituïda en 1274 la Baronia de Xulilla, que incloïa Llosa i, des de 1300, el Villar, sobre el territori de l'antic districte musulmà del castell i lliurada al cabild i bisbe de València. Moment que el cavaller Guillem de Reixac ho ocupa fins que Jaume el Just, en 1294, li obliga a restituir-lo al Bisbat.

Fins a 1331, la població serà majoritàriament musulmana, sent en aqueixa data quan després de les fallides revoltes Al-Azraq, i els continus assalts a les moreries per part de cristians fan que es produïsca l'abandó d'aquests. En 1340, Pere el Cerimoniós concedeix una carta de poblament per la qual s'estableixen 100 pobladors entre els quals havia i els nouvinguts, procedents de Terol i Lleida principalment i en més menuda part de Navarra. En 1373, la sobirania del Bisbe sobre la Baronia es fa completa després de la cessió a aquest dels drets del Cabild. En 1379, es reforça el castell arran de la Guerra dels dos Peres, donat el lloc fronterer que ocupa.

La seua posició geogràfica estratègica va provocar que es lliuraren en ella cruentes batalles durant les carlinades.

Economia[modifica | modifica el codi]

vista aèria de Xulilla

Les coses canvien, i encara que antany va ser essencialment agrícola i ramadera, avui dia aquestes dues activitats existeixen més de hobby de cap de setmana, que com motor econèmic del poble. Encara que antigament predominava el cultiu de la vinya, les subvencions de finals dels vuitanta, van acabar quasi d'arrel amb aquest cultiu tan important per a aquesta vila al llarg de la seua història. Tal és així que ja no es produeix ni vi en el celler cooperatiu del poble. Actualment gran part del terreny dedicat al cultiu de la vinya s'ha transformat en regadiu, produint una important expansió dels cítrics caracteritzant-se per l'aparició de *medinas explotacions, tendència que es preveu ira en augment amb la modernització del sistema de reg.

És un important nucli de turisme interior pels seus atractius naturals, sent aquest sector el principal motor econèmic que mou al poble.[3] També compta amb un balneari d'aigües termals sulfuroses que mantenen una temperatura constant de 23°C. (Balneari de Fuencaliente o de Xulilla).

Sobre l'aprofitament hidràulic de la zona cal indicar que la "Central de la Societat Valenciana d'Electricitat" té la seua presa en l'interior del canó per on discorre el Túria. D'ací a la central, el canal de proveïment discorre subterrani, travessant la roca per sota del poble. Té el salt 32 m. d'altura, amb un cabal d'11 m³/S i una producció de 3.200 kw.

Política i administració[4][modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995
1995 - 1999
1999 - 2003
2003 - 2007 Santiago Rafael Cervera Chirivella PSPV-PSOE
2007 - 2011 Santiago Rafael Cervera Chirivella PSPV-PSOE
Des del 2011 n/d n/d

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica[5]
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007
702 685 718 744 734 778 759 772 799 787 786

Monuments[modifica | modifica el codi]

Església de la Verge dels Àngels

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Església de la Mare de Déu dels Àngels. Es construïx sobre la mesquita, segles XV i XVI. Originalment de nau rectangular amb teulada a doble vessant, amb dues portes. Se li agreguen: campanar, sagristia, capella. D'ornamentació barroca, el sòcol de rajoles del segle XVI, semblant als de l'església del Corpus Christi de València (El Patriarca). Consta d'una nau amb altra adossada al presbiteri cobertes ambdues per voltes de canó amb llunetes, sobre pilastres i arcs de mig punt, portades adintelades amb fornícula. Entre les seves obres destaquen una talla de fusta policromada d'una Verge amb Nen (segle XVI) i un llenç de la Verge del Castell amb Nen (segle XVII).
  • Ermita de Santa Bàrbara. Edifici primitivament gòtic construït en 1364, renovat en 1730. Consta d'una sola nau amb pilastres, arcs de mig punt i ogivals. La volta és de creueria.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • Castell de Xulilla.[2] És el nucli embrionari de la vila de Xulilla, no solament perquè s'hi ubicaren les poblacions de l'Edat Antiga, sinó perquè les seues restes constructives reflecteixen els moments històrics del poble, així com el caràcter singular que proporciona al mateix poble. Consta d'avantmuralla, torre, barbacana, un bastió rodó, dependència abovedada, torres als cantons, i el recinte senyorial amb torre i restes de la residència i dependències auxiliars. També comptava amb una ermita dedicada a Sant Miquel. A l'interior hi ha quatre pous. A diversos llocs s'hi veuen uns gravats similars als del Castell de Dénia.

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Festa de l'enrramá. Se celebren els típics "mayos" (maig).
  • Festes Patronals. En honor a Santa Bàrbara. Amb trasllat de la Verge de l'Ermita (15 d'agost)
  • Festes del Santísimo Cristo. Se celebren en setembre.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. 2,0 2,1 Maceda, Víctor. «Un fort sobre el Túria». Sàpiens [Barcelona], núm. 68, juny 2008, p. 57. ISSN: 1695-2014.
  3. [1]
  4. Evolució del vot a Xulilla
  5. Informació extreta del lloc web de l'INE [2]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]