Xurro
| Xurro | |||
|---|---|---|---|
|
|
|||
| Tipus cuina | Cuina dels Països Catalans, Cuina d'Espanya, Cuina de Portugal | ||
| On es menja | Península Ibèrica, Hispanoamèrica | ||
| Ingredients destacats | farina, oli, sucre | ||
| Mètode de preparació | Fregit | ||
| Preparacions semblants | bunyol | ||
El xurro és una peça de pasta de bunyol de forma allargada. El nom prové originàriament de la raça d'ovella xurra, una ovella considerada inferior i típica de l'interior del País Valencià, les anomenades comarques xurres[1], i les terres contígües a la Manxa i a l'Aragó. Arran del nom compartit, es postula que aquest menjar el van inventar els pastors de l'interior[2] i fins i tot que podria ser originari d'aquestes comarques valencianes, tot i que la majoria de les fonts apunten a un origen purament castellà. Tanmateix no hi ha un consens sobre el seu origen exacte, ja que se'l disputen diversos territoris de la Península Ibèrica.
Actualment és un aliment molt popular a les falles de València, a Madrid i arreu d'Espanya, i també a Mèxic i a la resta d'Hispanoamèrica[3] a causa, sobretot, de les xurreries ambulants, que els van anar popularitzant en fires i mercats i que algunes s'han acabat instal·lant permanentment a viles i ciutats.
Els xurros poden ser ensucrats o no, recoberts de xocolata o farcits de crema, i tradicionalment es venen dins de paperines.
Vegueu també [modifica]
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xurro |
